Reordenar Ciutadella sense deixar de ser qui som

Reordenar Ciutadella és una prioritat! I ho és des de fa temps, i els governants ho saben igual que ho sabem cada un dels lectors d’aquest setmanari i els que escrivim aquestes línies. El problema és que com que la cosa va tan lenta cada any sorgeixen nous reptes a cobrir. Per exemple el cas dels espais per les autocaravanes; fins fa uns anys no era cap problema, fa just tres anys a l’editorial de l’Iris ja exposavem la necessitat d’atendre un tipus de turisme que era imminent que arribaria a l’illa, i llavors no en trobaves més de 100. Avui en podem comptabilitzar centenars arreu de Menorca i encara no s’ha abordat el tema seriosament. I és que un punt de descàrrega d’aigües al polígon, és un primer pas, però insuficient del tot. I com aquesta, moltes.

Dèiem que els governants en són conscients, clar que sí, i per açò mateix fan alguns moviments (enèsim intent de peatonalitzar Es Born, construir el tan desitjat aparcament a l’OAR…) i està molt bé, de ver…però tenim clar que aquestes actuacions formen part d’una reflexió global i profunda sobre el futur econòmic i social de Ciutadella?. Ara mateix esteim demanant a Ciutadella quelcom que no ens pot donar, perquè urbanísticament és el que és, i precisament aquí és on rau l’essència del nostre poble, i si pervertim aquesta essència ho perdem tot.

L’any 1906, l’escriptor mallorquí Miquel Costa i Llobera va voler retre un homenatge a Horaci dedicant-li setze composicions poètiques, que va titular Horacianes. A una d’elles, que va dedicar i titular Als joves, s’inclou la famosa sentència “siau qui sou”.

El poema, a més d’instar els joves a esser fidels a la terra i a les tradicions pròpies, els recomana que s’allunyin de “buidors lluentes, de la coloraina i l’oripell, pomposos tresors de la misèria“. És tan senzill com açò: ser nosaltres mateixos i no deixar-nos enlluernar per un futur econòmic que no és sostenible. O a Ciutadella no som emprenedors? O no sabem gestionar les nostres empreses i comerços? O no hem sabut adaptar els nostres recursos – sense malmetre’ls – al turisme? O no hem sabut mantenir el camp i transformar-lo en un motor econòmic important?…Tenim capacitats i ho podem fer bé. Només cal que ens hi posem amb ganes i responsabilitat; allò de “qui dia passa any empeny” ja no ens serveix. Comencem a planificar el nostre futur implicant a tots els sectors i respectant Ciutadella i la nostra idiosincràsia. Reordenem Ciutadella, sí, però sense deixar de ser qui som .

Hauser & Wirth Tardor 2024

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.