La línia d’ajuts per a comunitats energètiques s’obrirà el proper dia 26 de setembre La convocatòria, dotada amb 20 milions d’euros, és la primera que el Govern posa en marxa del Pla d’Inversions en Transició Energètica de les Illes Balears (PITEIB), un fons de 233 milions d’euros per impulsar la transició energètica de les Illes

El vicepresident i conseller de Transició Energètica, Sectors Productius i Memòria Democràtica, Juan Pedro Yllanes, ha anunciat aquest dilluns durant les Jornades organitzades pel Govern sobre Comunitats Energètiques, que la línia P5.L4 del Pla d’Inversions en Transició Energètica de les Illes Balears (PITEIB) per crear comunitats energètiques s’obrirà el dia 26 de setembre i romandrà oberta fins al 30 de juny de 2023. Es converteix així en la primera línea que el Govern posa en marxa després de l’arribada de 233 milions exclusius per a la transició energètica de les Illes.

En paraules del vicepresident Yllanes, «amb l’obertura de la primera convocatòria centrada en la constitució de comunitats energètiques, passam de les paraules als fets i veiem com els doblers dedicats exclusivament a Balears per tal d’aconseguir la sobirania i el blindatge energètic comencen a arribar a la ciutadania i a les empreses. Vull recordar que dels 233 milions es preveu que 20 d’ells es dediquin a establir unes 30 comunitats energètiques i instal·lar al voltant de 20 MW».

Yllanes, a més, ha declarat que «gràcies a aquesta línia d’ajuts, es preveu induir una inversió privada de 20 milions d’euros més. Començar per fer dels polígons espais més verds i descarbonitzats és una bona notícia per a les Illes Balears; però hem de posar també l’èmfasi en la mobilitat, i és per això que tal i com va anunciar el director general fa uns dies, aquesta línia d’ajuts també potenciarà l’aposta per a l’adquisició de vehicles elèctrics per als membres de la comunitat».

Per la seva banda, el director general d’Energia i Canvi Climàtic, Pep Malagrava, ha asseverat que «l’aposta per les comunitats energètiques i l’autoconsum compartit és clau en una comunitat com la nostra, de gran fragilitat territorial. Volem promoure la col·laboració entre particulars, empreses i administracions per tal de produir energia verda i millorar en la mobilitat sostenible. És per això que aquesta és la línia amb major dotació del Pla i la primera en poder sol·licitar-la».

La convocatòria

Aquesta convocatòria estableix quatre programes d’incentius centrats en fomentar les instal·lacions d’autoconsum renovable i fomentar les instal·lacions d’emmagatzematge, però també de foment de l’adquisició de vehicles elèctrics d’ús exclusiu per a membres de la comunitat (cotxes, motos, bicis o patinets) o la instal·lació de punts de càrrega.

La línia de comunitats energètiques està recollida en el cinquè programa del PITEIB, que preveu la inversió de 68 milions d’euros per a la generació i emmagatzematge d’energies renovables distribuïdes i socialment justes. Concretament, la línia 4 d’aquest programa preveu un pressupost de 20 milions d’euros per establir comunitats energètiques, instal·lacions clau per seguir amb el procés de democratització de l’energia a les Illes Balears i que té com a objectiu l’empoderament de la ciutadania com a partícip del procés.

Cal recordar que la línea d’ajuts està emmarcada dins del PITEIB, que forma part del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència, España Puede, i que s’ha dut a terme conjuntament amb el Ministeri per a la Transició Ecològica i Repte Demogràfic.

El Govern de les Illes Balears considera que les comunitats energètiques locals són una peça clau en l’impuls de la democratització de l’energia, en la mesura en què permeten l’explotació col·lectiva dels recursos energètics amb una finalitat cooperativa i d’abaratiment de la factura i no de lucre, per facilitar la resposta a dues problemàtiques importants com són l’emergència climàtica i el cost elevat de la factura energètica. Així, aquestes no només faciliten l’accés a una energia més barata: també contribueixen a fer arribar l’autoconsum energètic a consumidors amb menor capacitat d’inversió.

Comunitats energètiques a les Illes Balears

A les Illes Balears actualment hi ha tres projectes de posada en marxa d’una comunitat energètica amb participació pública. Un es troba a Sant Lluís (Menorca) i els altres dos a Calvià i Marratxí (Mallorca).

La comunitat energètica del polígon empresarial de Sant Lluís és la primera que s’ha constituït a Menorca i compta amb la participació de 13 empreses, de l’Institut Balear de l’Energia (IBE) i de l’Ajuntament de Sant Lluís, a més del suport de Menorca Preservation, que ha finançat l’equip tècnic per a la creació d’aquesta entitat. Aquesta serà la primera comunitat energètica ubicada a un polígon empresarial, i compta amb una inversió inicial ja compromesa de 150.000 euros per part de l’IBE, organisme adscrit a la Vicepresidència i Conselleria de Transició Energètica, Sectors Productius i Memòria Democràtica del Govern de les Illes Balears. Els 15 socis inicials que conformen la comunitat han posat a disposició de la comunitat energètica 7.990 m2 de superfície a les seves cobertes per acollir instal·lacions de generació d’energia renovable.

A Mallorca, per la seva banda, es va signar el passat mes de novembre un conveni de col·laboració entre el Govern, l’Ajuntament de Marratxí i ASINEM per al desenvolupament de comunitats energètiques al polígon industrial d’aquest municipi. Així mateix, a Calvià es va constituir la primera comunitat energètica d’energies renovables que beneficiarà directament la ciutadania de tota una zona residencial gràcies a un projecte impulsat per la Direcció General d’Energia i Canvi Climàtic, a través de l’Institut Balear de l’Energia (IBE), que compta amb el suport de l’Ajuntament de Calvià, i que s’ubicarà a la urbanització des Galatzó.

A les jornades també hi han participat el director gerent de l’Institut Balear de l’Energia (IBE), Ferran Rosa; la gerent d’ASINEM i representant de la comunitat energètica del Polígon de Marratxí, Mayra Argüelles; la tercera tinent de batle i representant de la comunitat energètica des Galatzó, Marga Plomer; el representant de l’equip tècnic de la comunitat energètica del Polígon de Sant Lluís, Jesús Cardona, i el representant de la comunitat energètica de Som Serveis Energètics, Sanjeev Bhardwaj.

mostra

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Xuroa Menorca