Menorca acollirà el 25è Congrés Espanyol d’Ornitologia a l’illa del Llatzeret entre el 9 i el 13 de novembre. Ciència, conservació i aus es donaran cita en un esdeveniment dissenyat per exposar els principals avenços en la investigació científica sobre avifauna, i la seva aplicació a projectes i campanyes de conservació. El programa provisional del congrés, impulsat per SEO/BirdLife amb el suport del Consell Insular de Menorca, s’ha presentat avui en roda de premsa amb la presència de Josep Juaneda, conseller de Medi Ambient i Reserva de Biosfera, i de Ramón Martí, director de Desenvolupament Institucional de SEO/BirdLife.
Amb el lema “ciència per a la conservació”, durant cinc dies es desplegarà un ampli programa d’activitats que, seguint les orientacions del Comitè Científic de SEO/BirdLife, inclourà ponències convidades, sessions científiques amb comunicacions orals i exposició de pòsters.
A més, hi haurà diverses taules rodones al voltat de les aus, els seus problemes de conservació, o el seu paper com a indicadors del canvi climàtic o de la qualitat de vida de les persones. També es duran a terme diverses activitats paral·leles (presencials i en línia) amb un enfocament més divulgatiu, com ara les excursions ornitològiques, que permetran a la ciutadania participar també d’aquest esdeveniment al voltant de les aus.
Per Ramon Martí “la Reserva de Biosfera de Menorca és l’escenari perfecte per acollir aquest congrés, ja que representa els valors que defensa la nostra organització: conservar un territori ric en patrimoni natural i cultural on és possible un desenvolupament sostenible. Durant cinc dies Maó serà protagonista d’un dels congressos d’ornitologia més importants d’Europa, on hi conflueixen experts de diversos països per exposar les darreres investigacions relacionades amb l’avifauna. Per això, animem investigadors, docents, estudiants, periodistes i aficionats a l’ornitologia a no deixar passar aquesta oportunitat única per amarar-se de les últimes troballes científiques sobre aus i conservació”.
Per la seva banda, Josep Juaneda, s’ha mostrat molt content que “el Llatzeret torni a ser escenari de la divulgació científica i la promoció del coneixement. Amb el 25è Congrés Espanyol d’Ornitologia Menorca tornarà a exemplificar que és possible l’equilibri entre la conservació del nostre territori, la protecció de la nostra fauna i l’activitat humana. Aquest és l’únic camí que tenim per a un futur sostenible per a les nostres generacions”.
Ponències científiques i debats
Tot el programa detallat amb horaris i informació està disponible a 25 Congrés Espanyol d’Ornitologia – Menorca –
– Conferència inaugural (dia 9 tarda). Owls for peace. Alexandre Roulin, professor de Biologia a la Universitat de Lausana (Suïssa).
– Plenària (dia 10 matí). Què ens expliquen les aus amb els seus cants? Esther Sebastián González, investigadora Ramon i Cajal del Departament d’Ecologia de la Universitat d’Alacant.
– Plenària (dia 10 tarda). Life history at high elevation. Sabine Hille, Universitat de Recursos Naturals i Ciències de la Vida, Viena, Àustria.
– Plenària (dia 11 matí). The potential of museum collections for studies of relationships and biological processes in birds in the era of genomics. Martin Irestedt, Departament de Bioinformàtica i Genètica, Museu Suec d’Història Natural i professor associat del Departament de Zoologia de la Universitat d’Estocolm.
– Plenària (dia 11 tarda). Introduced mammals on Mediterranean Islands: where do we stand? Critical examples of cat predation on seabirds. Elsa Bonnaud, professora adjunta a la Universitat de París Saclay.
Plenària (dia 12 matí). Títol per confirmar. Josuè Martínez de la Pont. EBD-CSIC
– Conferència de cloenda (dia 12 tarda). Aus urbanes: fent de la necessitat virtut. Diego Gil, investigador en Ecologia Evolutiva del Museu Nacional de Ciències Naturals – MNCN-CSIC.
També estan confirmades les taules rodones:
Dia 10 matí: Futur de les renovables en el marc del nou PNIEC.
Dia 10 tarda: Salut i Medi Ambient.
Dia 11 matí: El futur del mar després del Prestige.
Dia 11 tarda: Conservació en ambients insulars.
Dia 12 matí: Agricultura i conservació d’aus.
Finalment, cal subratllar que el 25è Congrés Espanyol d’Ornitologia serà un esdeveniment neutre en CO2. Igual que en edicions passades, SEO/BirdLife desitja complir amb els objectius del seu Sistema de Gestió Ambiental, per la qual cosa es calcularà la petjada de carboni del congrés derivada de les emissions per consums energètics i desplaçaments, per compensar-la posteriorment.
Menorca, Reserva de Biosfera
L’illa de Menorca és un escenari ideal per acollir aquest congrés, ja que representa la conjunció dels valors científics, conservacionistes i de l’administració pública per protegir un territori ric en patrimoni natural, paisatgístic i cultural. Un èxit materialitzat amb la seva declaració com a Reserva de Biosfera el 1993 pel Consell Internacional de Coordinació del Programa sobre l’Home i la Biosfera de la UNESCO (MAB-CIC), amb una ampliació el juny del 2019, passant de 71.191 ha a 514.485 ha de territori reconegut, i una zonificació diferenciada a la part marina i terrestre.
La zona terrestre de la Reserva de Biosfera de Menorca es divideix en tres zones diferenciades: nucli, amortiment i transició, segons el grau de protecció. La zona nucli terrestre correspon a la superfície pertanyent al Parc Natural de s’Albufera des Grau. Té una extensió total de 5.006 ha i acull una gran diversitat d’ambients protegits i amb valors de gran interès: zones humides, terrenys agrícoles i ramaders, boscos, un litoral amb penya-segats i platges, illots i zona marina.
Menorca és actualment la reserva de biosfera amb més superfície marina de la Mediterrània, que abasta la zona corresponent a la mar territorial de l’illa, fins a les 12 milles marítimes. La superfície actual de la reserva marina suposa el 85% del total de la reserva de biosfera de Menorca, amb 445.005 ha.
La zonificació de la part marina de la reserva integra dues zones nucli: la zona marina del Parc Natural de s’Albufera des Grau i la Reserva Marina del Nord de Menorca, exceptuant part de la badia de Fornells i la cala des Grau, que es consideren zones d’amortiment. En total 6.615 ha d’espais naturals protegits destinats a la conservació i la investigació.
