La companyia teatral, hereva de la tradició que va crear el desaparegut José Serra, es torna a posar en marxa després de la pandèmia amb nova direcció. Ell és José Manuel Jiménez, qui després d’una aturada de 30 anys, es posa al timó del grup teatral per dirigir Ca ses monges, de Xesc Forteza. L’estrena, que va quedar a mitges a causa de la pandèmia, s’espera de nou pel primer trimestre de l’any que ve. Aquesta setmana seiem amb en José Manuel i amb Tóbal Caules, qui fa les tasques de producció de la companyia, i que va anar a cercar a Jiménez per posar de nou en marxa Tocats pel teatre.
Com el van enganar per tornar a fer teatre, després de tant de temps?
José Manuel: A jo és fàcil enganar-me, perquè en els 40 anys que duc a Ciutadella -som nascut a Sevilla-, he fet teatre. Però per circumstàncies personals, feia molts anys que no m’hi dedicava. Va ser en Tóbal Caules que em va venir a cercar i em va proposar de tornar-hi. Consider que jo també hi estic “tocat pel teatre”, i em va fer molta il·lusió.
Com van ser aquells primers anys damunt les taules?
José Manuel: Jo vaig començar fa molts anys, des d’un bon començament de quan vaig arribar a l’illa. He sonat amb grups, he fet música i també vaig fer teatre, precisament, amb la Delfín Serra. He fet sarsueles i vaig participar en la companyia de Pitus Fernández durant alguns anys. Fins que, per circumstàncies personals, ho vaig deixar. Tanmateix, vaig tenir l’oportunitat de dirigir dues sarsueles en aquell moment al Casino 17 de Gener. I des de l’Institut Josep Maria Quadrado, em van proposar de fer una activitat de teatre pels al·lots de 15, 16 anys per tenir-los entretinguts durant els fosquets. Així va sorgir la companyia Mòdul, a la qual van començar actors ciutadellencs ja coneguts com en Rodo Gener. En aquell moment va ser un repte, però en vaig quedar encantat. Aquella sang de joventut em va omplir molt. I després va ser quan vaig partir a la companyia d’en Pitus. He de dir que de tots els directors vaig aprendre, però amb ell, vaig aprendre a estimar-me el teatre.
Podríem dir que mai és tard per tornar a fer teatre?
José Manuel: Sí, mai és tard. Quan en Tóbal m’ho va proposar se’m va encendre una llumeta, i vaig tenir clar que era el moment de tornar. Hauria tornat abans, de fet, si no hagués estat per les circumstàncies.
Ja us coneixíeu d’abans amb en José Manuel?
Tóbal: Si. De fet, és d’aquella època primerenca quan vaig conèixer a en José Manuel. I va ser una de les persones que em va despertar les ganes de fer teatre, quan el vaig veure representar Jesucrist a l’obra La passió, que es va fer al teatre de Calós, cap a l’any 1985 o 86. Jo era un fillet, i de veure com ell feia teatre vaig decidir que jo també m’hi volia dedicar.
Com ha estat l’entrada a Tocats pel teatre?
José Manuel: Hem fet ja alguns assajos, tot i què duim poc més de tres mesos. I són un grup molt implicat, perquè són persones que, després de les seves obligacions, la feina i la família, treuen el temps necessari per tirar endavant una obra de teatre amb l’única finalitat de cercar l’aplaudiment del públic. Amb açò, ens donam per pagats, perquè al final, és una feina i un esforç que no és remunerat. Però que el feim perquè ens agrada i ens ho estimam.
Com ha estat tornar a arrencar de nou la mateixa obra i la companyia?
Tóbal: Quan ens vam trobar després que la Covid ens ho permetés per veure què fèiem, teníem clar que havíem de tornar a fer una obra, però ens vam trobar sense director. Som un equip avingut que ja tenim prou experiència per muntar una obra sols, però necessitàvem a algú com en José Manuel, amb l’experiència, coneixement i estima pel teatre, per poder-nos dirigir i guiar-nos. I tot i que va ser una proposta meua, tothom hi va venir d’acord en el fet que era la persona idònia per sumar-se a l’aventura.
Per què ens hem decidit a fer de nou Ca ses monges? Era complicat tornar a reactivar la companyia amb una obra nova, que suposava trobar-la, adaptar-la i cercar els perfils necessaris. Per altra banda, quan vam estrenar Ca ses monges, la pandèmia ens va tallar el camí i va quedar a mitges, sense poder-la fer girar per les poblacions de l’illa. Per açò ens vam estimar més seguir amb el que ja teníem mig muntat, però amb unes mans al timó diferents. Així, des del mes de maig, hem tornat a reprendre l’activitat, entrant en José Manuel durant l’estiu, tot i que hem tingut poc temps perquè a l’estiu és complicat quedar.
Quan tornarem a veure Ca ses monges? Teniu data d’estrena
Tóbal: Encara no, però la nostra idea és poder-la fer per teatres de tota l’illa i, aprofitant, la nostra intenció és tornar a fer-la Ciutadella. Amb un poc de sort, fer-la al Teatre des Born. Pel nou muntatge comptam amb tres noves incorporacions: l’actriu Paqui Florit, l’actor Joan Vivó i Tònia Pastrana, que està darrere l’escenari. I els acompanyam alguns dels quals ja vam participar a l’anterior muntatge: Marga Flores, Marga Orfila, Xec Mesquida, Joan Salord, Tolo Genestar i jo mateix. I, al capdavant, en José Manuel.
Fotos: Itziar Lecea
