Miriam Triay. Eliris.cat – Com anunciàvem fa unes setmanes en aquest setmanari, un dels esdeveniments més esperats des de fa tres anys, el Tast de Cultura, tornava a arrancar el 30 de setembre, amb moltes activitats i actuacions per mostrar i amb les quals xalar. Idò bé, aquest divendres 14 d’octubre, entrant ja en el tercer dia del tast, el gran protagonista serà un dels naufragis més recordats a nivell mundial, que va tenir lloc a Menorca: el del vaixell Général Chanzy. Del qual ens parlarà l’historiador Antoni Camps Extremera, que presentarà el seu darrer llibre, El naufragi del Général Chanzy. Ubicat al Far Nati, i amb l’actuació de Figues d’un altre paner, aquest dia abraçarà la història marítima i patrimonial de l’illa; amb l’ajuda i col·laboració de Ports de Balears.
L’ESCENARI: FAR NATI
En el tercer dia del tast, a les 17:30h, hi haurà un bus esperant a la plaça des Pins – av. Negrete, per anar cap al Far Nati, l’escenari protagonista d’aquest esdeveniment. Aquest espai no només és important per la visita a l’interior que el públic podrà fer, que li permetrà reconèixer de primera mà la constitució d’un far; element tan cabdal en una illa com és Menorca. Si no que també, el seu origen, el 1913, té relació directa amb el naufragi que va tenir lloc tres anys abans de la seva construcció. El Far Nati es va edificar per la repercussió internacional que havia tingut el succés amb l’embarcació Général Chanzy. Abans d’aquest fet, llavors, a Menorca, només existia el far del cap de Cavalleria, amb 53 anys d’antiguitat ja el 1910.
L’ACTIVITAT: GÉNÉRAL CHANZY, EL GRAN NAUFRAGI MENORQUÍ
Enguany, dia 10 de febrer, va fer 112 anys que un dels vaixells més coneguts de la història marítima menorquina, es va enfonsar a la costa nord de l’illa. L’historiador Antoni Camps Extremera, fa anys que investiga i es documenta sobre aquest esdeveniment per poder oferir una visió diferent i singular del naufragi. Així, en la seva nova publicació, El naufragi del Général Chanzy, el lector és capaç de conèixer detalls i informació rellevants sobre el vaixell i el naufragi en si, però Camps, sobretot, centra l’atenció en les dades personals de les diferents víctimes i, en molts casos, fins i tot, ha arribat a descobrir el motiu que les va portar a agafar aquella embarcació.
RESUM DELS FETS
El vaixell de correu transatlàntic francès va ser construït el 1891 a Saint-Nazaire. El 9 de febrer de 1910 va partir de França dirigint-se cap als ports de Marsella i Argel. Comandat pel capità Bruno Cayol, un dels marins més experimentats de la Compagnie Générale Transatlantique i que havia fet la ruta en múltiples ocasions, el vaixell va haver de desviar el seu camí a causa d’un temporal que es dirigia directe a ells. Així, Cayol, conscient que l’estat de la mar empitjorava, va posar rumb cap a la ruta que discorre entre Mallorca i Menorca.
No s’acaben de saber les causes exactes, però el vaixell es va encallar contra la costa nord de Menorca durant la matinada del dia 10. Se sospita que el capità va ser expulsat per una onada abans de poder actuar i redirigir el vaixell perquè no xoqués, ja que el seu cos va ser trobat a l’alçada del pla de Mar. Dels 156 passatgers a bord, entre passatge civil i treballadors, només va sobreviure un, en Marcel Baudez, un jove treballador de la duana francesa d’Alger. I només es pogueren rescatar 24 cossos, 10 dels quals foren identificats i repatriats.
Aquesta tragèdia va tenir un gran impacte mediàtic internacional. Diversos diaris del moment en feren ressò, com La Dépèche Algérienne, L’Humanité, The Daily Mirror de Londres o The New York Times. De fet, en el vaixell hi viatjaven reconeguts artistes que es dirigien a actuar al Casino d’Alger. Així, tot plegat, va provocar que a nivell internacional la gent quedés molt afectada. Açò, en part, n’és el motiu que el govern francès demanés a l’espanyol d’il·luminar millor la zona on, a més de la seva embarcació, altres vaixells ja havien patit accidents.
L’ACTUACIÓ: FIGUES D’UN ALTRE PANER
El 14 d’aquest mes llavors, Camps Extremera ens ajudarà a entendre una mica millor què va ser aquest naufragi que ha marcat una part de la història de Menorca. Podent visitar, també, el far aparegut a causa d’aquest. Però, i a més, el tast d’aquest tercer dia, també presenta l’actuació d’un dels grups més destacats de l’escena illenca actual, Figues d’un altre paner. El grup de música folk, nascut el 2020, beu especialment de la tradició menorquina, encara que també presenta una clara influència de la cultura d’arreu de les terres de parla catalana. I té com a objectius principals presentar, des de la música més popular, una visió feminista i renovada, a més de promocionar la llengua catalana.
Així, els seus membres, Joan Carles Villalonga (veu i guitarró), Annabel Villalonga (veu i guitarra), Manel Álvarez (baix), Auba Villalonga (veu), Marta Elka (veu i violí) i Juan Flores (percussió), vindran el pròxim divendres, 14 d’octubre, al Far Nati, per delectar al públic amb la seva renovada tradició musical, i aconseguint que el patrimoni menorquí en sigui el protagonista durant tot el dia.
En acabar, els alumnes del grau en Cuina i Gastronomia de l’institut Maria Àngels Cardona oferiran als assistents un tast gastronòmic especial i característic, suposam que, relacionat amb l’esdeveniment.
