El director general d’Energia i Canvi Climàtic, Pep Malagrava, ha participat aquest dilluns en la Setmana Europea de l’Hidrogen, celebrada a Brussel·les, i ha demanat a les institucions europees que segueixin investigant per trobar opcions reals i viables per tal de potenciar la demanda d’hidrogen renovable per al transport marítim, un dels grans emissors de gasos contaminants.
Malagrava ha explicat que, tot i que les Illes Balears han reduït en 2.529 tones les emissions de CO2 fins al 2021, el que seria equivalent a sembrar 600.000 arbres, i ha deixat d’emetre 5.851 tones de NOx (òxids de nitrogen), que equivaldria al que emeten tots els cotxes de la Via de Cintura de Palma durant vint anys, encara és necessari abordar el tema de les emissions del transport marítim, ja que malgrat les mesures adoptades pel Govern han assolit que les Illes Balears hagin deixat d’emetre 4.985 tones de SOx (òxids de sofre) des del 2015, l’equivalent al que emeten 16 creuers en un any, no és suficient per tal de poder complir amb els objectius.
«Des del Govern estem fent una aposta clara per a l’electrificació de la flota de vehicles, però també per reduir-la. Sabem que el transport és un dels grans contaminants i el sector que més emissions emet; per tant, és urgent trobar solucions eficaces. A les Illes, pel simple fet de ser-ho, tenim una dependència parcial del transport marítim, però també tenim una planta d’hidrogen pionera al sud d’Europa que ens pot servir de projecte pilot per subministrar a vaixells o bucs». En aquest sentit, Malagrava ha recordat que el projecte, de la planta d’hidrogen de Lloseta, que forma part de la iniciativa europea «Green Hysland», va ser el primer projecte mediterrani que va rebre finançament europeu per a la seva execució. «La Unió Europea va destinar deu milions d’euros dels gairebé 50 que la planta d’hidrogen ha mobilitzat en total, 3,75 dels quals arriben a través del Govern. Per això és necessari que se segueixin impulsant aquest tipus de projectes i que posin també la seva mirada a la mar». «Hem de treballar perquè l’hidrogen renovable tengui el seu paper a la transició energètica a Balears amb els consums més eficients possibles, com poden ser el transport marítim o l’emmagatzematge d’energia a llarg termini».
«Per això, des del Govern cercarem i impulsarem exemples de bones pràctiques per potenciar l’ús de l’hidrogen en aquells usos més eficients, com pot ser el transport marítim. Necessitam fer net l’aire de les nostres Illes, i no només ho hem de fer tancant centrals tèrmiques, sinó també potenciant altres combustibles o l’ús compartit de vehicles o electrificant la flota», ha afegit.
De fet, el director general ha explicat que els punts de recàrrega per a vehicles elèctrics estan creixent de forma exponencial. «Les Illes Balears compten ja amb més de 930 punts d’accés públic (sumant públics i privats d’accés públic). D’aquests, uns 724 pertanyen a la xarxa MELIB. Això suposa que siguin prop del 6 % de tot l’Estat, segons ANFAC», ha indicat Malagrava.
Reducció d’emissions
En termes de reducció d’emissions de la producció d’energia elèctrica, les Illes han fet una passa important des de l’any 2015, però el canvi significatiu va arribar a partir de l’any 2019 i sempre tenint en compte el 2020, any de la pandèmia.
La implantació de renovables i el tancament de grups de centrals tèrmiques (grups 1 i 2 des Murterar; reducció d’hores dels grups 3 i 4, així com el canvi de combustible a Menorca i Eivissa, en passar de fuel a gasoil) han suposat una gran passa per arribar a aquesta reducció d’emissions.
Val dir que el 2021 les Illes Balears varen produir més energia que el 2019. Segons les dades de l’informe del sistema elèctric espanyol 2021 de Red Elèctrica, Balears va augmentar el 2021 la producció d’energia renovable en un 32,1 % respecte a l’any anterior i va batre el seu rècord anual d’energia verda.
La major part de l’electricitat generada a les Illes Balears va tenir el seu origen en els cicles combinats, que varen aportar el 75,1 % del total, encara que va ser la solar fotovoltaica la tecnologia que més va incrementar la seva generació al registrar un 58,7 % més que l’any 2020.
