“Xaloc,mar molta i peix poc”, diu la contarella popular. La crisi del coronavirus ha estat un recés en molts d’aspectes de la nostra vida, com si el temps s’hagués aturat; ara sembla que ens començam a despertar i trobam un món una mica canviat.
La lectura va omplir i segueix omplint moltes hores. A les mans em va caure un llibre recent del medievalista granadí José Enrique Ruiz-Domènec que, a la vegada, em va dur a rellegir l’obra “El Mediterráneo”, del professor francès Fernand Braudel, publicada el 1985 y traduïda al castellà el 1989.
Quasi al principi llegesc el següent paràgraf, que em permetré de transcriure: “Las especies de peces, aunque son normalmente numerosas en el Mediterráneo, nunca están representadas con abundancia. Por lo mismo, aun cuando las capturas sigan siendo cuantitativamente insuficientes, amenazan con agotar el mar. A tal punto, dice el especialista Nino Caffiero, que un día será necesario prohibir todas las pescas y convertir el Mediterráneo en un zoológico salvaje, para tratar de preservar a las especies”.
El fragment transcrit té ja prop quaranta anys. Tothom és lliure de pensar allò que cregui o que vulgui creure. Però, en tornar el mercat, “sa Plaça”, a la normalitat després de la pandèmia, hem trobat aquesta realitat: que del peix que hi anàvem a comprar n’hi ha més poc i és més car.
Que segurament la realitat no és tan simple, tan unilateral com sembla a primer cop de vista, no en tenc cap dubte; que hi ha problemes d’organització i gestió de les activitats a la mar, tant professionals com no professionals, és a la vista; la conjuntura general tampoc ajuda: els preus pugen, sobretot els dels combustibles, puja la inflació, diuen que per culpa d’una guerra (de guerres n’hi ha moltes de vives, per desgràcia!), …
Però aquí, a la mar hi tenim un problema, aquest Mare Nostrum de tants de segles està malalt: està moltíssim brut, contaminat i biològicament degradat, per molt de peix volander -servioles, bacores o llampugues- que sembla que s’agafi enguany; i els responsables som nosaltres mateixos, els humans que l’habitam i hi transitam.
