moulallengua

Xavier Marquès, Patró Major de la confraria de pescadors: “En 5 anys no tindrem llagosta de Menorca”

Itziar Lecea/Ciutadella – Les barques de bou de Ciutadella han esgotat, gairebé totes, els 150 dies que els han pertocat per llei per sortir a pescar. Açò suposa que dues de les tres barques de Ciutadella ja han acabat la feina enguany, quan hi queden dos mesos per endavant i la campanya de Nadal a la vista. L’any passat, van poder sortir 165 dies. Per l’any que ve, es xerra de què només en podran sortir 135. “I ens poden reduir fins a 120 de feina a l’any, per llei”, comenta Marquès. El futur de la pesca a Ciutadella, diu, no pot ser més negre. Però no són només els dies que els deixen pescar el que influeix en aquesta fosca previsió.

Com ha anat la campanya de pesca enguany?

Enguany hem pogut fer feina bé, perquè hem tingut molt bon temps per sortir a la mar. Però clar, només ens han deixat sortir 150 dies. Així tenim que la plaça del mercat no es pot omplir amb peix de Menorca, i hem de menjar pesca de Senegal, quan el que pedriquen és que s’ha de consumir producte local. I el que ha passat enguany és que, a banda de tenir el producte pesquer de l’illa durant els 150 dies que ens han deixat -a les barques d’arts majors-, a la plaça no hi tindrem captures a final d’any. I se n’han pogut dur fins fa poc perquè no vam començar a fer feina a principi d’any, sinó que ens vam guardar els dies per aprofitar la bonança de l’estiu.

Les barques d’arts menors es troben en la mateixa situació?

No, perquè les barques petites poden sortir sense un màxim de dies. El problema amb aquest tipus de pesca és que hi falta un relleu generacional -i no d’ara-. La mitjana d’edat entre els pescadors de Ciutadella està en els 55 anys. I tampoc no hi ha gent jove que vulgui aprendre l’ofici perquè es necessiten molt de títols, alguns dels quals no es poden obtenir ni a Menorca.

Així, el peix de Menorca es deixarà de consumir?

Hem de ser realistes. Les captures les tenim totes venudes. Però perquè som pocs els que pescam. I, per sort, hi ha gent que encara s’estima més el peix fresc d’aquí que el que ve de fora. Ara bé, el fet de tenir peix ara no vol dir que d’aquí a cinc anys n’hi hagi. Per exemple, els pescadors de llagosta, que són els que tenen barca petita, estan a punt de jubilació, la gran majoria. I, com he comentat, no hi ha un relleu generacional que es vulgui fer càrrec d’aquestes barques. És molt probable que en uns cinc anys quedem sense llagosta de Menorca. N’hi haurà, però serà vinguda del Marroc, no pescada per noltros.

A què es deu aquesta manca d’interés del jovent per la professió?

A banda de tots els cursos i formació que es necessita, tampoc podem garantir unes condicions excel·lents per oferir un contracte de feina a una barca. Jo, per exemple, puc oferir només mig any de feina o manco si segueixen baixant els dies que ens deixen sortir a pescar. I amb la pesca tampoc et fas d’or. De manera que és normal que una persona jove s’estimi més cercar una feina amb una remuneració o un rendiment major, especialment si implica un esforç de coneixement que l’obliga a tenir una formació molt més enllà de l’específica de l’ofici. És més atractiu anar a fer de cambrer.

Teniu alguna manera d’ampliar els dies que estableix la Unió Europea per pal·liar aquesta manca d’interés?

Si i no. Ens han ofert ampliar dies a canvi de fer modificacions a les xarxes, que impliquen maes més grans, pel que perdem molt de peix. Ens passa per exemple amb el gerret, que gairebé no n’agafam perquè ja passa pel forat de la xarxa tal com ens la fan tenir ara. Per tant, no compensa aplicar aquestes mesures tècniques per tenir més dies quan la feina no ret com hauria de retre. I tampoc estem rallant d’una gran ampliació de dies de feina, perquè oferien un 2%, que són, al final, 3 dies més a l’any. Tanmateix, encara no sabem del cert què passarà l’any que ve. Al Consell de Ministres del mes de desembre decidiran si es posen noves mesures tècniques, entre elles la rebaixa de dies de feina. El problema és que pot ser que n’apliquin més sense saber com han funcionat les que han posat durant els dos darrers anys. No s’ha mirat si realment aquestes mesures han tingut un efecte sobre les reserves pesqueres. Especialment a les zones on aquestes reserves pesqueres estan malmeses, i no és el cas de Menorca. El nostre gran problema és que ens fiquen al mateix sac que les zones on sí que hi ha problemes perquè fan que la llei sigui igual per tot el Mediterrani espanyol. I no tot el Mediterrani espanyol té pesqueres sobreexplotades.

Què han suposat les mesures tècniques aplicades durant aquests dos anys?

De primer, una reducció de les persones que fem feina al sector. Com tenim manco dies de feina, jo mateix he hagut de llevar personal de la barca. També s’han perdut, no només durant aquests dos anys, sinó de fa temps, moltes barques. Per tant, hem reduït també molta captura perquè som manco els que sortim a la mar. Els pocs que quedam, veiem com de cada vegada ens ho posen més complicat per fer feina, i l’apatia es generalitza. Ens estan abocant a fer desaparèixer el sector pesquer.

I per què creus que està passant?

Perquè hi ha molts lobbies de pressió mediambiental que fan molta força a les institucions europees. Jo som el primer interessat a vetllar pel medi ambient i el bon estat de les reserves pesqueres. Però sembla que, quan entren en joc les reivindicacions d’aquests col·lectius, als polítics se’ls oblida que la pesca, com la resta del sector primari, té un component econòmic i un component social. Estic segur que si passéssim fam, la situació seria molt diferent. Però per ara no veiem futur en el món de la pesca.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Xuroa Menorca