Valorem el voluntariat. Valorem la cooperació. No poques persones són socis de més d’una ONG i/o voluntaris d’una Entitat o Parròquia. Aturem-nos avui un moment per a fer-ne una reflexió.
Ser “cooperador”, “voluntària”, “voluntari”, és el resultat d’una lliure elecció, és una opció ètica, personal, gratuïta, que no espera retribució o recompensa. La paraula exacte que defineix un voluntari és “interès”, perquè la persona voluntària té interès i obté satisfacció vivint les seves motivacions personals. Un dia d’aquests passats, dues voluntàries de la Parròquia de santa Esteve em van dir: “Fent el que fem, ens deixa en pau. I ens hi deixa, perquè estimam el que fem i per a què ho fem”.
La cooperació i el voluntariat viscuts amb el cor, no són ni cerquen espectacles o alguna consideració especial. El que importa a un cooperador o un voluntari és l’opció personal pel que viu, pel que fa, pel que coopera.
Qualsevol voluntari o cooperador reconeix la dignitat humana que viu i transmet l’entitat on es fa present. L’estima que sent a favor de l’Entitat, l’Associació, la Parròquia on hi col·labora d’una manera o d’una altra, l’acompanya. L’amor pel que fa és la mare d’un voluntari, d’una voluntària, d’un cooperador.
Sant Pau, escrivint en concret a la comunitat cristiana de Corint, els diu: Pel que fa a la col·lecta en favor del poble sant que hi ha a Jerusalem, seguiu també vosaltres les instruccions que he donat a les esglésies de Galàcia. Cada diumenge, que cadascú posi a part el que hagi pogut estalviar, i així, quan jo vingui, les col·lectes ja estaran fetes (1Co16,1-2).
Sant Pau posa les claus de la cooperació internacional. I la clau més important és que la col·lecta és a favor del poble sant que és a Jerusalem feta per una comunitat de creients. O sigui, sant Pau sap que vol ajudar a una comunitat que està passant necessitats, però no es considera millor que ells. Al contrari, els considera com un poble a respectar, a estimar, un poble sant. Membres de la mateixa comunitat.
La persona, les persones, les entitats, que rebran l’ajuda d’un voluntari o cooperador, són considerades amb el màxim de respecte per ells. Per açò, quan algú:
-Ajuda a Càritas, Creu Roja, Vicent Ferrer, Associació contra el càncer… demostra que tots som germans i que hem de col·laborar amb aquestes entitats civils o eclesials compartint temps i béns.
-Es fa present a activitats organitzades a favor d’infants i joves: esports, clubs, escoltes… amb la seva presència gratuïta demostra la importància que té l’acompanyament a favor de tots aquells que van madurant per a ser cada vegada més una presència social del tot positiva.
-Col·labora a favor d’una Parròquia a un dels seus diferents nivells: catequesi d’infants, joves i adults; visita a persones malaltes o grans; atenció a diverses necessitats; neteja; litúrgia…, viu l’ideal que animava constantment a Jesús: sensibilitat i compromís a favor de tots.
-…
El voluntariat no és una forma d’estar, sinó una forma de ser; no és tracta sols de les hores que es dediquen a les diferents tasques o serveis, sinó d’estar atents i oberts solidàriament a la millora estructural de la societat en la qual vivim, a la lluita per un món més just, solidari, equitatiu i igualitari.
La vida no és competició, és cooperació. M’agrada el treball en equip i, per açò, m’agrada viure ben conjuntades les veus d’una coral. La felicitat social, científica, política, religiosa, familiar,… demana la cooperació.
Prohoms de la història humana ens diuen: “Quan compartim tasques, aquestes és fan més assequibles” (Homer) . “Quina és l’essència de la vida? Servir a altres i fer el bé” (Aristòtil). “Hem vingut a aquest món com a germans; caminem junts, donem-nos les mans i anem junts de la mà” (William Shakespeare). “No sé de cap gran home, excepte d’aquells que han prestat un gran servei a la raça humana” (Voltaire). “Aquest és el meu manament: que us estimeu uns als altres com jo us he estimat” (Jesús. Jn 15, 12). “Perquè vaig tenir fam i em vareu donar menjar, perquè anava nu i em vareu vestir, perquè estava malalt i em vareu visitar…, us assegur que tot el que heu fet a favor d’un d’aquests germans meus ,m’ho heu fet a mi” (Jesús. Mt 25, 34-36. 40).
Tots els sants i santes, i molts dels nostres difunts, han estat uns grans cooperadors i voluntaris a favor del bé comú.
