La Conselleria d’Hisenda i Relacions Exteriors reforça els crèdits ISBA en els pressuposts del 2023

La consellera d’Hisenda i Relacions Exteriors, Rosario Sánchez, ha comparegut avui davant la Comissió d’Hisenda i Pressuposts del Parlament de les Illes Balears per explicar i donar a conèixer els pressuposts del 2023 de la Conselleria. Aquest departament encara l’any amb un pressupost global de 31,7 milions, un augment de 10,7 milions respecte del 2022.

Un dels punts més importants d’aquests pressuposts és el reforç dels crèdits ISBA, impulsats pel Govern, dins l’escut social dissenyat per fer front als mesos de més incertesa econòmica i que complementen els ajuts directes al teixit empresarial.

Per al 2023, amb els crèdits ISBA es preveu mobilitzar més de 100 milions d’euros de finançament per a empreses i autònoms.

D’una banda, hi ha la nova línia de 2023, la qual permetrà aportar prop de 50 milions, per liquiditat i per inversió, i que principalment incentivarà els projectes d’inversió. D’una manera especial, bonificarà les inversions transformadores, aquelles que més contribueixen a la millora i la diversificació del model productiu i a la sostenibilitat mediambiental, econòmica i social: en recerca i innovació, transició ecològica i energètica, digitalització, sectors emergents, projectes lligats a la mar i la sostenibilitat, gestió del cicle de l’aigua o foment de l’emprenedoria de la dona, entre d’altres.

D’altra banda, s’augmenta i amplia la línia d’ISBA acordada recentment per injectar més liquiditat a empreses i autònoms, amb 50 milions més, amb la qual es vol donar suport, especialment, als sectors més afectats per la pujada de preus, com l’agrícola o l’industrial. Aquests nous ajuts per liquiditat permeten rebre finançament en operacions a partir de l’octubre d’enguany i fins al 31 de maig de 2023.

La consellera Rosario Sánchez ha destacat el paper fonamental dels crèdits ISBA, especialment els darrers anys, des de l’inici de la pandèmia i també en el context actual. Entre el 2020, el 2021 i el 2022, els crèdits ISBA aprovats han arribat a 340 milions per a 3.800 empreses i autònoms de les Illes Balears. Enguany, fins ara, sumen més de 80 milions en les operacions aprovades –un 13 % més– per a prop de 800 empreses i autònoms.

EL MAJOR FINANÇAMENT DELS CONSELLS INSULARS

Els pressuposts de la Conselleria d’Hisenda i Relacions Exteriors per al 2023 també incorporen millores en les eines de gestió i planificació, de caire pressupostari, financer, administratiu i tecnològic, continuant amb les actuacions encaminades a la millora i la modernització de l’Administració pública i els serveis a la ciutadania.

En aquest sentit, la consellera ha assenyalat la importància dels avenços fets aquesta legislatura en clau interna quant a pressuposts i finançament, pel que fa al control i la planificació pressupostària i el seguiment de les diverses fonts de finançament de la Comunitat Autònoma o en relació amb el nou règim especial de les Illes Balears.

A més, també ha remarcat el nou increment del finançament dels consells insulars per al 2023, que ha assolit l’aportació més alta de la Comunitat, de 553 milions, un 29 % més que en els comptes de 2022, una xifra que més que duplica el finançament de les institucions insulars respecte dels pressuposts de l’any 2015, ha recordat la consellera.

Pel que fa a les millores i la modernització de l’Administració, en l’àmbit pressupostari destaquen els augments relacionats amb l’Agència Tributària de les Illes Balears (ATIB). Principalment, destaquen dues actuacions: d’una banda, els comptes preveuen la possible adquisició d’un nou edifici per ubicar els serveis centrals de l’ATIB, i de l’altra, inclouen la implantació d’un nou sistema informàtic integral per a les seves aplicacions de gestió. Globalment, l’ATIB disposa d’un pressupost de 15,2 milions per al 2023, un augment de 3,3 milions respecte del 2022.

A més, també es preveuen altres mesures de millora digital i actualització dels sistemes d’informació financera i comptable i d’aplicacions de gestió patrimonial. Des de la Direcció General del Tresor, Política Financera i Patrimoni, aquestes mesures han de servir per enfortir la capacitat de presa de decisions a partir de l’anàlisi de dades i per millorar l’agilitat administrativa.

Respecte de la Intervenció General, també s’estan fent millores; per exemple, en l’àrea d’auditoria, en formació i en l’adquisició d’eines informàtiques per ampliar els controls basats en l’ús massiu de dades, i es prepara la implantació de la nova versió del sistema econòmic financer de la CAIB (SAP HANA) i la migració corresponent des del sistema actual.

També cal destacar el reforç per dur a terme els controls addicionals de la gestió dels fons del Mecanisme de Recuperació i Resiliència, o la reestructuració de l’àrea de fiscalització per incrementar el nombre de controls posteriors que complementin el control previ.

REDUCCIÓ DEL DEUTE PÚBLIC

Durant la compareixença, la consellera Rosario Sánchez també ha destacat la línia de control i reducció del deute públic, la qual ha permès abaixar el deute en termes absoluts i el seu nivell en relació amb el PIB, tant l’any passat –una reducció de 115 milions– com, previsiblement, també enguany, quan s’espera concloure l’any per sota dels 9.000 milions.

Tant durant el 2022 com per al 2023, també es preveu continuar amb la reducció del nivell de deute, que enguany se situa a l’entorn del 25 % del PIB, i amb una previsió de reduir-lo per sota del 24 % l’any que ve, amb una millora significativa respecte dels nivells previs a la pandèmia que suposaria rebaixar el nivell de deute en més de 5 punts des del 2015.

REFORÇ DE L’ACCIÓ EXTERIOR

Un altre eix de l’actuació de la Conselleria d’Hisenda i Relacions Exteriors és el reforç de l’acció exterior de les Illes Balears, especialment la relació amb les institucions europees i la feina per obtenir més reconeixement de la insularitat a la Unió Europea.

En aquest àmbit, destaca l’acord assolit enguany en el Parlament Europeu, amb l’impuls i la iniciativa de les Illes Balears, per reclamar un tractament específic amb mesures de suport a les illes, per continuar avançant en un pacte d’illes i una agenda insular de la UE.

En aquesta línia s’emmarca la transformació del consorci Centre Balears Europa en fundació, com ja recullen aquests nous pressuposts, la nova Fundació Illes Balears d’Acció Exterior, amb l’impuls del seu paper instrumental i de suport a la modernització de l’acció exterior i els fons europeus, i un pressupost d’1,3 milions, similar al del CBE.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Xuroa Menorca