Actes 8 Març

Punta Nati, cap a la consciència i conservació del paisatge “Nosaltres som fills d’una roca gravada amb traces de paret seca”, Joan J. Gomila, arquitecte

Miriam Triay/Ciutadella – Amb motiu de l’exposició dels 25 anys de la SHA Martí i Bella, inaugurada el passat 4 de novembre a la sala El Roser, i l’entrega de la placa Hispania Nostra per la ‘Salvaguarda del paisatge cultural de Punta Nati’; hem considerat oportú, explicar detalladament què ha sigut aquesta protecció i conscienciació del paisatge menorquí que ha portat a terme la SHAMB, juntament amb la Fundació Líthica, i l’organització creada expressament, Amics de Punta Nati.

UNA DECISIÓ PREOCUPANT

“Ni les platges verges, ni els plans de l’interior, ni l’illa que som, ni la mar que sempre veiem. Nosaltres som fills d’una roca gravada amb traces de paret seca”, Joan J. Gomila, arquitecte. Amb aquesta cita, la SHA Martí i Bella, il·lustra, a l’exposició mencionada, la problemàtica per la qual han rebut la placa Hispania Nostra d’enguany. I a partir d’aquesta frase és, també, que es pot entendre per què s’originà aquest procés.

Tot començà quan es va fer pública la intenció d’ampliar el parc fotovoltaic de Son Salomó, que comptava amb unes 15Ha, cap a 178Ha més. Aquest fet va encendre totes les alarmes, a causa de l’amenaça que suposava per Punta Nati. Amb l’objectiu d’aconseguir el respecte pel patrimoni, i la consciència que el paisatge també forma part d’aquest, es van adjuntar les dues associacions, SHA Martí i Bella i la Fundació Líthica, i van començar a actuar.

EL RECONEIXEMENT DE PUNTA NATI

Punta Nati, com bé explica la presidenta de la SHAMB, Carmela Sánchez, “es defineix com el paisatge cultural més emblemàtic de l’illa, per la concentració i qualitat d’elements etnològics i arqueològics”.

És més, i aquest espai, ha sigut reconegut per diverses autoritats rellevants. Així, el 2015 el Ministerio de Cultura y Deportes l’inclou en els 100 paisatges culturals més rellevants d’Espanya; el 2016 l’ICOMOS (Consejo Internacional de Monumentos y Sitios)  elabora un informe relatiu a la necessitat de la seva conservació; i el 2018 la UNESCO declara la tècnica de la pedra seca com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat, i, com bé es demana Sánchez, “quin millor exponent i museu a l’aire lliure de la pedra seca que Punta Nati?”. A més, i afegit a tot açò, la tècnica de la pedra seca va ser declarada BIC immaterial (Bien de Interés Cultural), convertint-se en el primer de l’illa.

En aquest sentit, durant 7 anys les organitzacions han treballat atenent-se a dos aspectes generals: sol·licitar el BIC per a Punta Nati, en la categoria de Lugar de Interés Etnológico. I, oposar-se a l’ampliació de les 178Ha del parc fotovoltaic, que sepultaria aquest paisatge.

Per portar a terme aquesta defensa, que reconeixia Punta Nati com un dels paisatges patrimonials més importants de Menorca i d’Espanya, es van seguir dos camins, com bé explica la cap de Cultura de la Fundació Líthica, Anna Bagur, “l’institucional i administratiu, cobert per la SHAMB (instàncies, contenciosos)”, i el social, ja que també era important fer veure a la gent que s’estava menyspreant una zona cabdal en la història illenca, del qual s’encarregà la Fundació Líthica, i pel qual es creà Amics de Punta Nati.

LES ACTUACIONS EN DEFENSA

Durant els primers anys de lluita, “es va posar de manifest la indiferència social davant un perill patrimonial a favor dels postulats energètics, el desconeixement dels valors paisatgístics, i la falta de visió davant possibles solucions”, expressa Bagur. En aquesta línia, l’estiu del 2016 es va formar Amics de Punta Nati, amb membres de les dues entitats cabdals –Líthica i SHAMB-, i, a través d’aquesta, i de Líthica, es van organitzar una sèrie d’accions socials.

En aquest procés, el V Concurs de Foto de Líthica, titulat ‘Punta Nati. Paisatge de Pedra’, es va dedicar a aquest espai. Gràcies a aquest acte, i a la posterior exposició de les obres presentades, ‘Un paisatge cultural en perill?’ es va poder conscienciar a part de la societat civil sobre el que estava passant, i la bellesa del que s’estava a punt de perdre. “L’exposició incorporava una àmplia descripció de la zona, l’esquema del projecte fotovoltaic i els valors patrimonials en perill (etnològics, arqueològics i naturals)”, explica Bagur.

Una altra activitat relacionada amb aquest fet, va ser la Nit de Punta Nati, el 2017, organitzada a Líthica. En aquesta es va expressar un missatge de concòrdia a través de la instal·lació artística de les ‘Banderes blanques’ de Núria Román. Aquest esdeveniment va ser, segons Bagur, “una festa per acollir amics, testimonis i la lectura del manifest de l’associació Amics de Punta Nati, proposant la reflexió sobre ‘paisatge i ocupació de territori patrimonial’, identitat cultural, i defensant una actitud oberta d’equilibri entre patrimoni i energies renovables”, una idea que s’ha seguit durant tot el procés.

O, la taula rodona, ‘Què és un paisatge Cultural?’, organitzada a finals del 2019,  i que reunia a tres especialistes membres d’entitats rellevants d’Espanya i Europa: Bàrbar Cordero, coordinadora general d’Hispania Nostra, Esther Valdés, vicepresidenta de l’Asociación Española de Paisajistas, i José Alonso, membre del Comitè científic d’ICOMOS Espanya.

Moltes activitats són les que han organitzat aquestes associacions per conscienciar la societat menorquina de la importància del paisatge patrimonial, i d’un problema que ja és d’escala europea: la complicada relació entre urgència climàtica i conservació patrimonial. Com assenyala Sánchez, “el patrimoni i el paisatge estan en decadència, sobretot en qüestions on l’enfrontament ve de la mà de la urgència climàtica”.

EL QUE ES VA ACONSEGUIR

Comparativa de l’extensió del parc fotovoltàic programat damunt el nucli urbà de Ciutadella.

Després i gràcies a tot el procés que es va encetar amb l’avís de l’augment del parc en 178Ha, es va arribar a la firma d’un acord el febrer del 2020. Un enteniment que, realment, va ser possible gràcies a les tres demandes interposades per la SHAMB davant la justícia, i admeses a tràmit. Les accions previstes en aquest, van ser:

La protecció definitiva d’una àrea de 960Ha d’extensió, mitjançant la incoació del BIC, com a lloc d’interès etnològic, de Punta Nati.

La reducció de 110Ha de la superfície del parc fotovoltaic que passa d’ocupar 178Ha més a 68Ha. Amb un 62% menys de superfície ocupada, i produint la mateixa energia.

La creació un mirador de 2 metres d’altura sobre el terreny, amb l’objectiu de poder contemplar, sense obstacles, el paisatge.

La rehabilitació de dos ponts, el de s’Aljub i el de Sa Creu, i de les parets que es troben en mal estat dins de la zona alliberada del parc. Amb aquesta, es procedirà a la construcció d’un recorregut visitable pels ciutadans, amb l’acompanyament d’un guia.

Finalment, “també és necessari destacar que no es tracta de preservar aquest paisatge com si fos un fòssil, sinó que la nostra intenció és que segueixi viu, de forma que tota persona que l’hagi visitat, l’entengui i sigui capaç de comprendre els seus valors com a senya d’identitat de la nostra cultura”, afirmen ambdues caps.

L’ACTUALITAT DEL PROBLEMA

Avui dia, però, i després d’haver firmat aquest acord el 2020, encara no està en marxa el projecte. I, tot i que la pandèmia hagi sigut un gran obstacle per a l’inici, tant del parc fotovoltaic, com de les obres del mirador i la restauració del paisatge, ara que es respira més pau en aquest sentit, encara no s’ha iniciat.

“De fet, perquè es pugui encetar el projecte del mirador i de restauració, estem pendents d’un paper que corrobori la propietat de l’Autoritat Portuària de la zona propera al mar, on hi haurà part del recorregut; i també de la llicència municipal d’obres”, ens expliquen.

Açò què vol dir? Que la propietat d’aquest espai costaner no estava registrada, i sense tenir el paper que confirmi que és de l’Autoritat Portuària, no es pot començar a fer el recorregut per aquest terreny. I, d’altra banda, que l’administració encara no ha aprovat les obres de l’espai. És més, i si no hi hagués hagut la pandèmia, el juliol del 2022 les obres del mirador i el recorregut haurien d’haver finalitzat.

D’altra banda, segons Sánchez, “encara que a Punta Nati no s’hagi començat obra de cap tipus, sí que s’ha encetat la construcció que donarà lloc al canal, a la franja, que portarà l’energia des de l’estació transformadora, situada al Polígon -concretament, darrere la Piscina Municipal-, fins a Punta Nati. Encara que aquesta obra és d’àmbit estatal, concretament, de COBRA”.

En definitiva, i després de 7 anys en moviment, les tres organitzacions han aconseguit conscienciar als diferents individus socials de la necessitat de mantenir el paisatge patrimonial menorquí. Però i, igualment, açò no s’acaba aquí, ja que, i com explica la presidenta de la Fundació Líthica, Laetitia Lara, “el paper actual de l’associació Amics de Punta Nati, és el d’informar sobre el que ha passat i el que encara està passant, és a dir, fer el seguiment del projecte. Però, i una volta tancada definitivament aquesta problemàtica, seguirem endavant per extrapolar aquest fet a tot el paisatge menorquí, que mereix i necessita la mateixa salvaguarda”.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.