Itziar Lecea/Ciutadella – Maria Eugènia Jaume Esteva va néixer a Sant Llorenç des Cardassar (1987) i és graduada en Humanitats, en Història, en Geografia i Història de l’Art, i Màster en Història Contemporània i Món Actual. Recentment, també ha acabat l’especialitat universitària en Polítiques i Investigació en Justícia de Transició i Memòria Democràtica i el Postgrau en Perito Judicial en Arqueologia i Antropologia Forense.
Actualment, està en plena tasca d’elaboració de la Tesi Doctoral titulada “Els Camps de Treball a les Illes Balears 1936-1942”. I aquí és on arriba l’interès per aquesta jove mallorquina, que el pròxim dia 17 farà una conferència al Cercle Artístic sobre els camps de concentració que hi va haver a Menorca durant els anys 1936- 1942.
El cas particular de Menorca durant la Guerra
Quan na Maria Eugènia va començar a investigar per la seva tesi, que dirigeixen David Ginard i Jaume Claret, el primer que va veure és que Menorca té una història molt deslligada de la resta d’illes. “Menorca té unes particularitats que la fan molt especial respecte de la resta de l’arxipèlag”, comenta. Pel que fa al tema general dels camps de concentració a les Illes, assegura que “per accident, vaig destapar una caixa de Pandora, perquè vaig tocar un tema que mai havia estat estudiat. I del qual han sortit moltes dades, tot i que no són fàcils de trobar. La investigació la vaig començar a finals del 2017, i cap al febrer de 2018 ja m’havien sortit 18 camps de concentració a Mallorca. A banda, vaig poder veure com teníem moltes diferències amb els camps de la resta d’Espanya.” Si les diferències entre les Balears i la península són significatives, les que separen Mallorca i Eivissa de Menorca, són encara més cridaneres.
“Menorca té una cronologia totalment diferent, a partir de la qual des del 37 i fins al gener del 39, trobam un batalló disciplinari pròpiament republicà. I a partir del 39, s’instaura de manera individualitzada una junta classificatòria amb gairebé tots els presoners que es van tancar a l’hospital de sang -que eren uns 400- i que s’havia construït durant l’època republicana. I que després són distribuïts, una part, a diferents llocs de l’illa per fer treballs diversos”, conta Maria Eugènia.
Així, la mallorquina apunta a dues grans diferències respecte dels camps de concentració que ha estudiat de Mallorca i Eivissa. La primera, que no hi havia camps en el sentit de tenir els presoners tancats al costat d’una gran obra on hi treballaven; sinó que eren tots a l’hospital de sang, ubicat a Maó, i els traslladaven a diferents llocs de l’illa. Entre aquestes ubicacions, Jaume destaca l’albufera de Fornells, on els presos van obrir camins i van acabar fortificacions i estructures de vigilància que s’havien iniciat en època republicana, la construcció del monòlit de l’Esplanada de Maó o seguir amb les fortificacions a la zona des Grau. I la segona, que la junta classificatòria de Menorca era totalment independent de les de Mallorca i Eivissa, de manera que feien i desfeien sense estar baix el comandament del règim. “La de Menorca és una junta classificatòria que es forma molt ràpidament, a finals del mes de febrer del 39, pocs dies després d’haver acabat la guerra. I era formada per militars, caps de la Falange i adeptes al règim. Ells van iniciar els judicis previs que van dur a tancar a més de 400 persones a l’hospital de sang de Maó.”
Camps de concentració?
“Es pot dir que van existir els camps de concentració a Menorca? Jo no crec que ho sigui ni l’hospital de sang. Però sí que podem xerrar de destacaments amb presoners obligats a treballs forçats”, conta Jaume. Així i tot, la seva recerca l’ha duit a trobar documents de l’època on sí que s’especifica que l’hospital de sang s’anomenava, de fet, camp de concentració. I que va ser el primer hospital de sang soterrat que es va fer a Espanya. A banda, també ha pogut arreplegar documentació de persones que van ser destinades, des de la península, a aquest suposat camp de concentració menorquí, un fet bastant insòlit.
“Dintre del context dels camps de concentració, Menorca és un cas estrany que va tenir un destacament durant la Guerra i petits destacaments durant els dos primers anys després del final de la guerra. Destaca, durant la Guerra civil, el batalló de 58 persones que eren franquistes que treballaven forçadament, essent una repressió exercida sobre cacics, capellans… Just el contrari del que estava passant a la resta de les Illes”, apunta Jaume.
“Pel que fa a la postguerra, també podem dir que hi va haver treballs forçats, però no estaven adherits a Mallorca i Eivissa, perquè es va crear una unitat totalment independent”, comenta la historiadora. “Açò va suposar que moltes de les actituds que es van tenir envers els presoners, fossin realment cruels, perquè no hi havia cap tipus de control d’una entitat superior. Així, he pogut trobar un destacament de 20 persones que van ser obligades a treballs forçats, com la restauració de convents i edificis bombardejats. O la construcció del monòlit de l’Esplanada de Maó.”
Tanmateix, la feina de Jaume per arribar a trobar les evidències que mostrarà el pròxim dia 19 al Cercle Artístic, no va ser fàcil. “Xerrant amb historiadors menorquins, em deien que no hi havia res de camps de concentració a l’illa. Però la recerca m’ha duit a contactar amb una persona de Múrcia que m’ha enviat evidències de què el seu avi va ser destinat a l’hospital de sang de Maó.” El trànsit de presoners és també des de Menorca cap a la península, assegura Jaume. “Dels aproximadament 400 presoners que es van fer, alguns van quedar a Menorca, però d’altres van ser destinats a altres camps de concentració de la península i de Mallorca.”
Maria Eugènia Jaume exposarà les seves troballes aquest divendres dia 17 al Cercle Artístic, amb la conferència «Els camps de concentració a les Illes Balears. El cas de Menorca (1936-1942)», i serà a partir de les 20h.
