Açò és igual, compartiu el que teniu! Per J. Bosco Faner i Bagur

 

Diumenge passat, dia 13, l’entitat eclesial de Càritas va organitzar i viure una trobada de fraternitat a favor de qui acull i aprés. Trobada que va consistir en visitar el Museu “Can Saura” i el centre urbà de Ciutadella, una pregària en el Seminari i, en aquest mateix lloc, compartir taula. Entre tots vam ser un centenar.

Com a Càritas diocesana, arxiprestal i parroquial, acollim i aprenem de persones que passen diverses dificultats. Sempre és necessari que ens relacionem i ens comuniquem en tot lloc i circumstància, especialment amb qui pateix per manca de recursos econòmics o per circumstàncies personals que tots sabem, per experiència, que poden ser variades i múltiples.

L’atenció que ens oferim els uns als altres ens fa humans. I descobrir el que ens fa humans ens ha motivat a molts reflexionar i treure conclusions. Així:

-Albert Einstein -físic alemany d’origen jueu, segles XIX-XX- ens diu: “Som humans quan ens alliberam del jo”. I ho crec, perquè visc humanitat quan ens prestam atenció mútuament, quan descobrim que convivim i que, el que vivim uns i altres, ens afecta a tots i a tots ens implica.

-Ralph Waldo Emerson -filòsof i poeta americà, segle XIX- ens accentua: “Som humans quan construïm convivència. Quan aportam, escoltam, rectificam…”. I ho crec, perquè som humans si construïm, si no destruïm acaparant, passant de tot i seguint atents només al que ens convé egoísticament.

-Luis Eduardo Aute –Cantautor, cineasta i pintor espanyol, segles XX-XXI- ens comunica: “Som humans quan no consideram als altres material negociable”. I també ho crec, perquè tot i tots gaudim de dignitat. Ningú té dret a manipular i a manipular-nos, a explotar i a explotar-nos, …

-Gabriel Garcia Márquez –Escriptor i periodista colombià, segles XX-XXI-, ens regala la seva intuïció: “Som humans quan aconseguim parir-nos a nosaltres mateixos”. I per a mi és ben cert. Ho som quan usam de la nostra llibertat per a construir-nos personalment i no caiem al llaç dels qui, per diversos mitjans, ens volen moletejar segons el seu art i manya.

-Jesús de Natzaret -humanista, presència i Paraula de Déu per a molts i a partir del segle I- ens ofereix amb el seu testimoni constant -i m’hi apunt- que és humà qui allibera, qui saneja l’esperit, qui acompanya, qui comparteix el que és i té…

Jesús, segons ens diu l’evangeli de Mateu 14, 13-21, no viu d’espatlla a la gent, no és indiferent al seu dolor. Jesús viu alleugerant el patiment i satisfent la fam a tots els nivells. Ell acompanya i educa a qui té al seu costat i que, front l’experiència d’una multitud afamada, li aconsellen que “els acomiadi”. Però ell els diu: “Donau-los de menjar vosaltres mateixos”. Mes ells, escèptics, insisteixen: “Però, Senyor, si entre la gent només hi ha cinc pans i dos peixos!”. I ell, mirant-los fixament, els respon: “Açò és igual, compartiu el que teniu!”.

Per a Jesús, per a Càritas, per a qui és solidari: Si compartim el poc que tenim, aconseguirem satisfer la fam de tots i fins i tot en sobrarà.

Aquesta és la iniciativa de tots els solidaris: Aconseguir una societat més humana. Una societat capaç de compartir el pa, de compartir el que té, d’alleugerar les diverses fams que entre uns i altres vivim.

Jesús no deixa que la gent resolgui els seus problemes com pugui. Ell ens demana acollir-nos mútuament i ajudar-nos.

Deixem-nos afectar pel sofriment de qui no coneix, en aquest moment, el que és viure amb dignitat.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Xuroa Menorca