Bona Sort Per Eduard Riudavets Florit

 

Tot just havent acabat de llegir la novel·la que avui vull ressenyar em va passar pel cap una idea força inquietant: res de bo en pot sortir d’ajuntar dos mons oposats, és impossible que la necessitat material s’avingui amb un somni fantasiós o que els somnis d’una vida millor concordin amb l’arrogància d’un desig. D’ajuntar foc i palla només en pot sorgir un incendi.

Som ben conscient de quant de molt confusa és aquesta reflexió, però us assegur que és el que he pensat i, quan hàgiu llegit Bona sort, de Nickolas Butler, estic segur que m’entendreu.

Si més no, el resum argumental portarà un poc de llum a la foscor de les meves paraules.

El dia a dia dels tres socis d’una modesta companyia de construcció de Wyoming fa un gir inesperat quan reben la proposta d’una rica i enigmàtica advocada que els demana, a canvi de molts diners, que acabin contra rellotge la construcció d’una casa a un paratge idíl·lic, però isolat, de les Muntanyes Rocalloses. Els protagonistes accepten l’encàrrec, disposats a fer qualsevol cosa per acomplir els terminis fixats. Tanmateix, aquesta decisió tindrà conseqüències.

No vull anar més enllà, no vull espatllar-vos el plaer de viure les tensions, les angoixes, els dubtes, les obsessions i les pèrdues que, des del primer moment, emplenen les vides dels personatges.

Potser d’haver llegit Bona sort quan era jove l’hagués interpretada exclusivament com una dissecció crítica de l’american way of life, però, ara per ara, ho podem fer extensiu a la societat capitalista d’arreu del món que mesura l’èxit personal pel nombre de dígits al compte corrent. Ni més ni manco.

Un dels personatges en un moment donat afirma que “Amèrica és el millor país del món […] sempre que no et quedis sense diners”, sincerament crec que aquesta dita és aplicable a gairebé qualsevol indret d’aquest món globalitzat en què ens ha pertocat viure. El mal s’ha estès.

Així i tot, no vull que us penseu que us trobareu amb una novel·la maniquea, de bons i dolents. Res més lluny d’això. Senzillament, ens deixa al descobert, sense vels pietosos, les febleses, les mancances, les frustracions i les expectatives d’un seguit de persones que, en creuar les seves vides, veuen com se’ls hi multipliquen les complicacions i dificultats. L’incendi del qual abans parlava. No hi ha llavors personatges odiosos, tots porten a sobre, d’una manera o l’altra, les mateixes nafres.

A la mateixa coberta del llibre se’ns llança una pregunta retòrica: “Però què s’amaga al darrere d’aquest encàrrec misteriós?”. Naturalment, no us puc donar la resposta, però aquest interrogant em va bé per dir-vos que Bona sort és una obra sorprenent, amb revelacions dramàtiques, amb situacions límit i amb girs argumentals tan versemblants com inesperats.

De qualque manera la novel·la ens interpel·la a tots, ens demana fins on estaríem disposats a arribar per aconseguir el sant grial dels nostres dies, què acceptaríem posar en perill a fi d’assolir allò que és reconegut com a “èxit”. Tal volta pot semblar una qüestió força llunyana, però estic convençut que no ho és en absolut. N’hi ha prou amb encendre el televisor i fer una passejada pels diversos programes, des dels informatius a les tertúlies del “cor”, per adonar-se quanta gent està a la venda, quanta gent acceptaria qualsevol encàrrec.

Bona sort, una bona novel·la. Us promet que no us deixarà indiferents.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Xuroa Menorca