Fus Per Joan Pons i Pons

A Menorca ens coneixem tots i els menorquins podem establir amb molta facilitat connexions. L’Institut Menorquí d’Estudis avala que l’obra “La Aguja de la Giganta” -aquest és el nom, en castellà i no en la seva versió menorquina relacionada amb la llegenda popular “Es Fus de sa Geganta” que ens connectaria amb el territori i amb la cultura del mite prehistòric de la dona de grans dimensions que, mentre fila i fila, vetla que els monuments megalítics no siguin profanats- de l’escultora madrilenya Nuria Román continuï a la platja de Mongofre. Mirau si és important l’assumpte que la secció d’Història i Arqueologia de l’Institut Menorquí d’Estudis s’ha reunit i ha emès un comunicat en el qual dona a conèixer la seva postura, després de la publicació de l’informe desfavorable de David Martínez, director del Parc Natural de s’Albufera des Grau, informe tècnic i, per tant, sense cap component ideològic, en el qual apunta que l’agulla degrada el paratge i que, com a conseqüència d’açò, insta a retirar-la. L’IME pronunciant-se en un afer polèmic relacionat amb la cultura! Insòlit. Quan el diari Menorca va exercir la censura i va atacar la llibertat d’expressió i d’opinió no es va reunir la secció filològica de l’IME, no va fer per tant cap comunicat i no es va pronunciar en contra de la censura i a favor de la llibertat d’expressió i d’opinió. Ans el contrari, com dirien ells. La presidenta del Consell Científic de l’IME, a caire personal, es va pronunciar a favor de la censura i va negar l’atac a la llibertat d’expressió i d’opinió del diari Menorca! Per tant, aquest contrast flagrant mereix una reflexió. Abans de tot dir que el meu parer, pel que fa a l’escultura, es troba en consonància amb la línia de la secció d’Història i d’Arqueologia de l’IME i, per res del món, retiraria l’obra que em sembla d’una qualitat inèdita i que no només no degrada el paisatge i l’entorn sinó que els potencia i els realça amb el seu diàleg artístic. Feta aquesta puntualització, em sorprèn que una institució conservadora com és l’IME -mai ha tingut problemes amb el Partit Popular quan aquest ha governat- hagi agafat partit i s’hagi pronunciat amb rotunditat. Però com he dit, a Menorca tots ens coneixem, i en podem treure l’agulla del paller només apartant una mica els brins de les connexions familiars insulars. Nuria (sense accent a la primera vocal com és preceptiu en català, en menorquí) Román -amb accent a la segona vocal- ha estat cunyada de Fernando (que no Ferran) Rita Larrucea, admirat i admirable regatista olímpic i guanyador, entre d’altres, del Trofeo Su Majestad el Rey (quan el rei era Juan Carlos I) i, el més significatiu per tal d’esclarir aquesta qüestió, germà de Cristina Rita Larrucea, presidenta del Consell Científic de l’IME i membre de la secció d’Història i Arqueologia d’aquest organisme que, mira quines casualitats, ha emès l’informe favorable al manteniment de l’escultura en un parc natural, en un espai protegit, en un ANEI, en una illa Reserva de la Biosfera a pesar de disposar d’un informe contrari d’índole exclusivament tècnica i no política ni ideològica. Tot queda en família. La serp -que no existeix al paradís menorquí- que es menja la cua. Menorca funciona d’aquesta manera. Les grans famílies insulars connectades amb la reialesa i amb els grans partits polítics espanyols -PP i PSOE- fan i desfan, manipulen, elaboren informes positius, callen quan els afectats no pertanyen a aquest cercle exclusiu i que formen part de la classe social baixa menorquina, i amaguen informacions clau i significatives que podrien contribuir al debat. Colonialisme. Classisme. Microcorrupcions. Xarxa de complicitats. Com a mostra, ni mitjans de comunicació ni institucions no s’han fet unes preguntes que em semblen crucials. Com va aconseguir l’artista clavar la seva bella i encertada escultura en un paratge protegit? Tenia permís? En cas afirmatiu, qui li va donar el permís? En cas de no tenir permís, la pregunta més colpidora de totes, com és que s’ha pogut mantenir durant deu anys en un espai natural protegit sense que cap autoritat competent ho denunciés, i ho hagi hagut de fer una persona preparada, eficient, estricta i valenta -a partir d’ara el meu heroi- a través d’un informe tècnic sense connotacions polítiques ni ideològiques? I una pregunta final que ens hem de fer tots els menorquins: volem que Menorca continuï formant part de la Reserva de la Biosfera i entri en el llistat de Patrimoni de la Humanitat o volem que continuï en mans d’unes poques famílies que només miren pel seu interès personal?

FUS. Barreta de fusta rodona, lleugerament cònica, que pel cap més prim té una incisió (l’osca) i pel cap gruixat acaba amb un disc, i serveix, quan es fila a mà, per a tòrcer el fil i enrotllar-lo així com és va formant. Provinent del llatí. A Menorca existeix la dita Dret com un fus, o Més dret que un fus: molt ert, dret (tant en sentit material com moral).

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Xuroa Menorca