Només sí és sí Per Josep Portella Coll

No tenc per costum tractar temes generals en aquests articles. Sempre que puc, procur, a partir d’un fet senzill del dia a dia, convidar al lector a fer un recorregut cap als records compartits de la nostra infantesa i joventut, i també a reflexionar sobre el fet viscut en el present. Ara em faré enfora d’aquesta idea per centrar-me en una qüestió política de l’avui més encès. El passat dia 25 va ser el Dia Internacional contra la violència de gènere, que ens arriba en plena polèmica, motivada per les reaccions a les lectures que alguns jutges han fet de la denominada llei del “només sí és sí”, pensada per a protegir a les dones de tot tipus d’agressions de les que poden ser objecte. És una de les denominades “lleis estrella” d’Unides Podem i, concretament, d’Irene Montero, potser el rostre més visible ara de la part Poden de la coalició. Des del moment de la seva concepció, aquesta llei motivà diferències entre els dos socis de govern. Això no ens ha d’alarmar, com tampoc que la dreta es manifestés en contra. Al final, al Congrés va obtenir una bona majoria de vots. Ara, quan alguns jutges han revisat condemnes en base a la nova llei, han rebaixat les penes als maltractadors sentenciats. En el moment de la tramitació, alguns jutges ja havien opinat i, pel que veig, hi ha més jutges conservadors que progressistes a Espanya. Proletaris del mon, estudieu Dret! La primera lectura interessada ha estat: “la llei no dona més protecció, sinó que desprotegeix”. Davant aquest fet, hi ha hagut, per part dels defensors de la llei, dues reaccions: la primera, des del cantó socialista del govern, indicant que fa falta veure què dirà el Tribunal Suprem i, en tot cas, si s’ha de modificar la llei per assegurar els seus objectius, es farà. Per la seva banda, Irene Montero i altres dirigents de Podem, han acusat als jutges de ser masclistes, d’estar mobilitzats en contra de la llei, sense admetre possibles problemes d’interpretació en el seu redactat. La reacció de Podem l’hem d’emmarcar, és clar, en aquesta gran desconfiança que una part de la població té sobre els jutges i la Justícia en general, gairebé la mateixa que es té davant bona part dels mitjans de comunicació i manipulació al servei de: a) el bipartidisme; i b) la ideologia conservadora i capitalista. Això no obstant, la posició del PSOE, amb matisos, també l’ha defensada Yolanda Díaz, ministra per UP, favorita de l’opinió pública, que ha demanat prudència en aquestes setmanes d’implantació real de la llei. I per això, diversos companys de Podem, començant pel mateix Pablo Iglesias, s’hi ha tirat al damunt. Curiosament, el que ha dit Yolanda és més o menys el mateix que ha dit Juan Pedro Illanes, un dels màxims dirigents de Podem a Balears, o Cristina Gómez a Menorca, i en contra seva no he sentit res. És açò que em fa pensar que rere els atacs a Yolanda Díaz hi ha altres qüestions. Jo som de l’opinió que el món que ara representen les sigles UP és tot un i que la responsabilitat històrica dels que avui són els seus dirigents i demà seran ciutadans anònims, és enfortir-lo, no trencar-lo per fer que torni el bipartidisme.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Xuroa Menorca