Josep Pla va escriure una frase memorable que indica un camí a seguir pels escriptors i escriptores de ca nostra. Apareix a la novel·la El rellotger de Creixells i diu el següent: “La qüestió és recordar, a la màxima quantitat de persones d’aquest país”. Si açò és essencial en un país com ara Catalunya de més de set milions d’habitants, com no ho ha de ser en una illa que no arriba als cent mil! Per tant, és molt important, ja sigui a través de la historiografia, ja sigui a través de la ficció, rallar del màxim possible de persones destacades de la nostra illa, el nostre petit país. Toni Arencón Arias ho fa amb la seva interessant obra i ho ha tornat a fer amb la novel·la De tots els verins, el seu secret et donaré, Premi Ciutat de Palma Llorenç Villalonga de Novel·la 2021. Seguir el consell de Pla. La novel·la està basada en la figura del metge menorquí Mateu Orfila i Rotger que va ser doctor del rei de França i que va inventar la toxicologia. Per tant, cada vegada que veieu a la televisió o al cinema una sèrie o una pel·lícula de forenses o llegiu una novel·la d’Agatha Christie o protagonitzada per Sherlock Holmes pensau que hauria estat impossible sense l’existència anterior del metge nascut a Maó, en concret al carrer de ses Moreres on hi té un monument a més d’haver donat nom a l’Hospital General de Menorca. L’obra es pot llegir com una biografia lliure de Mateu, com un retrat de l’època -el segle XIX- o com una novel·la de suspens i hauria de ser de lectura obligada per a tots els menorquins. Com a illenc coneixia la figura de Mateu Orfila però d’aquella manera. Després de llegir El nom de la rosa (1986) i, posteriorment, Apostilla a El nombre de la rosa, totes dues obres d’Umberto Eco, vaig decidir que escriuria una novel·la sobre Mateu Orfila. Toni Arencón, amb la seva magnífica obra, m’ha deslliurat del compromís. A la segona obra esmentada, el professor italià explica la idea germinal: “Tenia ganes d’enverinar un monjo”. L’estructura i de com s’havia documentat: “Al principio me puse a leer el Tratado de los venenos de Orfila, que había comprado veinte años antes en la orilla del Sena…”. Barcelona, 1829. Governa la ciutat de forma despòtica Charles d’Espagnag, capità general del Principat de Catalunya. Es cometen una sèrie de sorprenents crims provocats per verins. Mateu Orfila, que va de camí a Menorca per a presentar la seva dona i el seu fill a la seva família que viu a Maó, s’hi veurà involucrat de forma involuntària. Tres personatges principals al meu parer amb gran força simbòlica de les dones, del món femení: Mateu, Charles i Jesús Sobregrau. La construcció del dolent Charles d’Espagnag és magistral i confirma les paraules d’Alfred Hitchcock que diu que la clau d’una bona història és comptar amb un antagonista malvat. Toni Arencón relata una escena que em va deixar estamordit. Mateu Orfila, flagell dels mals taverners, és expulsat d’un establiment per les seves crítiques guiades per la salut pública. Quan se’n va, en tost de fer-ho amb el cap acotat, es dirigeix a la resta de la clientela: “Vigilin, senyors. El vi blanc que aquí serveixen és de fabricació artificial. Elaborat amb pasta de figues seques, tamarindes, pomes, melassa, pols d’ametlla i àcid tartàric. Força àcid tartàric. El seu estómac els agrairà que no ho tastin”. Ha de fugir per cames de l’establiment perseguit pel taverner amb un garrot i pels cambrers proveïts de forques. La reacció de Mateu Orfila? “No em culpeu a mi” -diu al seu acompanyant-. No he dit res que no sigui veritat.” Com m’he sentit d’identificat amb aquesta frase! El món sempre ha estat així i així sempre serà. Sempre et perseguiran amb forques i garrots si t’atreveixes a dir la veritat. Ortega y Gasset afirma que reconeixem una obra mestra quan sentim que ens plagia. Si us va agradar El nom de la rosa d’Umberto Eco, si vau gaudir amb El perfum de Patrick Süskind i si esteu d’acord amb la frase de Josep Pla xalareu amb la novel·la De tots els verins, el seu secret et donaré. “Res no és verí. Tot és verí. Només la dosi fa el verí”. I, per acabar, feu-vos vostre el consell de Mateu Orfila i Rotger: “Estudieu. El coneixement ens fa lliures”. O la versió interessada i encara més literària: “Llegiu. La lectura, els llibres us faran lliures”.
ORFILA. Llinatge. Del nom personal germànic Vulfila.
