Al diari Menorca del passat dia 5 de desembre vam poder llegir:
“La Dirección General de Política Industrial, del Govern balear, va a abrir una investigación … Se trata de verificar la existencia de prácticas fraudulentas en la contratación e instalación de suministro eléctrico en zonas rústicas no urbanizadas de la Isla … en edificaciones por los entornos de los caminos de Son Aiet, Son Rossó, Ses Retxilleres, en el término municipal de Ciutadella.”
D’hortals, petits trossos de terra a prop del poble, on gent senzilla completava la seua subsistència, n’hem conegut sempre.
Tanmateix, entre els anys 70 i principis dels 80 del segle passat, es va produir un esclat de parcel·lacions especulatives, com a mínim alegals sinó del tot il·ligals, de finques rústiques -aquí i arreu de l’Estat- aprofitant les incerteses del final del franquisme i el pas a l’actual sistema parlamentari, que ha creat un munt de greus “disfuncions” i greuges comparatius que les autoritats de torn no han pogut, no han sabut o no han volgut aturar i clarificar, posar-hi ordre, en definitiva.
Així hem arribat a la situació actual, que sembla no tenir clarícia; fins a tal punt que, en mig del carrer, s’arriba a tenir una mica la sensació que a moltes actuacions públiques hi domina una certa arbitrarietat/discrecionalitat, o una falta de direcció clara de què es vol i cap on se va o es vol anar.
Açò dins un marc que es diu “estat de dret”, d’acord amb el qual la societat s’ha de regir segons allò que marquen les lleis.
I aquí un es demana què s’ha d’adaptar a què, qui ha d’esser primer les lleis o els actes dels individus: la llei s’ha d’adaptar als fets o els fets a les lleis? O és que l’estat de dret -la democràcia mateixa- és una utopia a la qual ni tan sols hi responen els sistemes judicials, ni d’aquí ni de cap estat? i molt manco, encara, la igualtat de tots els ciutadans davant la llei?
