Actes 8 Març

Com hem viscut els darrers 30 anys de Reserva de Biosfera

Platja de Binimel·là. Talaiot Esdudios©. Prohibida la seva reproducció sense permís dels autors.

Itziar Lecea – El 7 d’octubre de 1993, Menorca va passar a formar part de la llista de territoris declarats com a Reserva de Biosfera per part de la UNESCO. Un títol que, lluny d’haver-se quedat en una distinció, ha fet que la societat menorquina avancés cap a un model de vida sostenible més enllà de les modes i les preocupacions polítiques actuals, quan les agendes energètiques van a contrarellotge a causa del més que evident canvi climàtic. Però, que ha passat durant aquests 30 anys? Seguim essent un exemple a seguir per altres territoris? Som realment una Reserva de Biosfera?

Els inicis de la Reserva

Macarelleta. Foto: Talaiot Estudios©. Prohibida la seva reproducció.

Si bé les iniciatives per protegir Menorca no es poden atribuir a una sola persona, van ser alguns dels membres de la secció de Ciències Naturals de l’IME les que van començar a posar focus sobre la necessitat, a finals dels anys 80, de diferenciar Menorca del fenomen urbanístic que va suposar el turisme a Mallorca i Eivissa. L’esperit protector dels menorquins va ajudar a què una primera proposta es convertís en un clam a les autoritats públiques, que van iniciar un projecte que culminà amb la declaració, per part de la UNESCO, de Menorca com a territori Reserva de Biosfera.

El repte de les institucions públiques no havia fet més que començar, i en un moment en el qual el turisme va créixer de manera exponencial fins a convertir-se en el motor econòmic de Menorca. Si bé la riquesa generada per aquest sector no va repercutir en l’expansió desmesurada de nuclis urbanístics a la costa, com sí que va passar a la resta d’illes. Durant aquesta primera etapa de la declaració es van fer passes en altres sentits per assegurar l’objectiu del que ha de ser una reserva: l’equilibri entre desenvolupament social, cultura i econòmic de manera sostenible amb l’entorn en el qual es desenvolupa.

El Pla de Desenvolupament sostenible

Talaiot Estudios@ Prohibida la seva reproducció

Sostenibilitat és una paraula que ara, a punt de finalitzar el 2022, està en boca de tothom. No només a Menorca. L’emergència que ha creat el canvi climàtic en les institucions europees està reforçant la idea de què el desenvolupament que ha duit el capitalisme està creant uns efectes que poden ser contraproduents pel nostre futur.

Però era l’any 1996 quan Menorca va establir un pla d’acció que tenia en el punt de mira el desenvolupament sostenible. Per dur un seguiment de les accions i les conseqüències, es va crear l’Observatori Socioambiental de Menorca (OBSAM), des del qual s’han establert una sèrie d’indicadors per avaluar l’estat, en temps real, de la reserva de biosfera. No va ser l’única eina de gestió i estudi de l’estat de desenvolupament sostenible de Menorca. Durant els anys 90 van sorgir iniciatives com la Llei de Camí de Cavalls, que va aconseguir protegir el litoral de l’illa; o el desenvolupament de diferents projectes finançats amb fons europeus: els projectes LIFE. També durant aquest temps es van iniciar les Agendes Locals 21, que van suposar la implicació de la ciutadania en la creació de polítiques municipals.

2003, l’any del PTI

Santandria i es Castellar de Sa Caleta. Foto: Talaiot Estudios©

Però la prova de foc real per a la Reserva de Biosfera va arribar amb el Pla Territorial Insular de 2003, un document que s’ha revisat i modificat a mesura que ha passat el temps; i que sempre ha estat un punt crític de debat entre les diferents postures polítiques que han gestionat la institució insular. L’ordenació territorial i la protecció amb diferents formes jurídiques de les zones naturals més sensibles de l’illa, així com la construcció en sòl rústic, formen part dels puntals del PTI. Durant els primers anys de la dècada del 2000, a banda de seguir amb diversos projectes LIFE, i celebrar les III Jornades de Reserva de Biosfera, es va posar en marxa el Contracte Agrari Reserva de Biosfera (el CARB), un mètode d’explotació sostenible de les finques menorquines. Durant aquests anys d’existència, més llocs s’han sumat a la figura del CARB, així com també al programa del GOB de finques en custòdia agrària, que també promou pràctiques sostenibles al camp.

Neix l’Agència Menorca Reserva de Biosfera

Macarella i Macarelleta. Foto: Talaiot Studios@ prohibida la seva reproducció.

Potser està tan integrada ara a la societat, que sembla que no fa tant que va sorgir una agència que vetlla pel desenvolupament d’accions per mantenir el títol -damunt papers i de forma efectiva- de la Reserva de Biosfera. Però va ser al final de la primera dècada dels anys 2000 quan es va establir aquest òrgan, des del qual s’han promogut altres accions en conjunt amb les administracions. El 2012, Menorca passa a formar part de la Xarxa Mundial de Reserves de Biosfera i zones costaneres, de la qual ha tingut la co-presidència durant un temps. Formar part d’aquesta xarxa ha facilitat l’intercanvi d’experiències amb altres territoris amb característiques similars a la nostra illa, així com mostrar la feina feta a Menorca. L’any 2018, i ja passats els 20 anys des de la declaració, es va proposar un Pla d’acció que es perllonga en el temps fins l’any 2025. Però amb l’emergència climàtica cada vegada més present a l’agenda política de moltes administracions mundials, s’han hagut d’adaptar les línies estratègiques i reorientar les accions cap a la descarbonització i la reducció d’emissions. Així, a banda del Pla d’Acció, es va aprovar l’Estratègia Menorca 2030, centrada precisament en aquest procés de descarbonització i aposta per fonts d’energia sostenibles.

El 2019 va ser un any important, pel que fa a fites aconseguides. Menorca va ampliar la seva extensió com a Reserva de Biosfera cap a la mar, aconseguint la major extensió protegida del Mediterrani. A banda de mirar cap a la mar, també es va mirar cap al cel, el tercer element natural, amb la distinció com a destinació i reserva Starlight, que assegura una preservació ambiental i lumínica per unes condicions idònies per a l’observació del cel nocturn.

Per tal d’implicar la societat en la consecució de la sostenibilitat illenca, es va crear la marca Reserva de Biosfera, una distinció que assegura pràctiques sostenibles i respectuoses amb l’entorn de l’organització distingida.

Amb el cel, la terra i la mar més enfocades que mai cap a la sostenibilitat i amb un plantejament verd de cara al futur, en concordança amb les polítiques europees, Menorca arriba al 30 aniversari de la Reserva de Biosfera. Som més sostenibles que fa 30 anys? Possiblement. Del que no hi ha dubte, però, és que encara hi queda molt per fer.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.