Itziar Lecea – La “sortida” de la pandèmia per Covid-19 va solapar-se a principi d’any amb l’inici de la guerra a Ucraïna, un conflicte bèl·lic que ha duit a una escalada de preus que ha afectat principalment a l’energia, al combustible i al transport. I que hem vist molt reflectida en el nostre dia a dia en compres tan quotidianes com la cistella del mercat. No és l’única pujada que hem viscut. Les temperatures també s’han enfilat de manera desmesurada aquest 2022, l’any que hem pogut dir, amb el ventall a la mà, que la crisi climàtica és aquí. També han pujat els números en el sector turístic: tant d’arribades de visitants com de pernoctacions. La darrera escalda és la dels pressupostos de l’Ajuntament de Ciutadella pel 2023. Però el 2022 ens ha deixat també altres coses, que repassam en aquest resum.
Gener – Menorca inaugura la Regió Gastronòmica Europea
Menorca va estrenar el dia 15 de gener el mandat com a Regió Europea de Gastronomia 2022 amb un acte que va tenir lloc a Sant Lluís. La inauguració, que encara es va haver d’adaptar a la situació sanitària a causa de la pandèmia -a principi d’any encara existien restriccions més enllà de dur la mascareta al transport públic-, de manera que la celebració va ser amb aforament limitat, mentre que les activitats complementàries més lúdiques i populars que s’havien previst i que implicaven més concentració de gent es van posposar al dia 1 de març, Dia de les Illes Balears. L’acte va tenir lloc a la sala Albert Camus i va comptar amb la presència dels representants dels stakeholders que donen suport al projecte de Regió Europea de Gastronomia 2022 i dels diferents ajuntaments.
La presidenta de l’Institut Internacional de la Gastronomia, la Cultura, les Arts i el Turisme (IGCAT), Diane Dood, va ser present a l’esdeveniment per passar el testimoni a Menorca com amfitriona de la Plataforma de Regions Europees de Gastronomia, així com també l’alt representant per a l’Aliança de Civilitzacions de l’ONU i ambaixador de la Regió, Miguel Ángel Moratinos, qui oferí una ponència sobre “Menorca, referència en biodiversitat, diversitat cultural i gastronòmica”. La segona ponent convidada va ser la cuinera Blanca Mayandía, amb arrels menorquines i protagonista dels deu capítols del programa ‘Blanca en Menorca’ que es van emetre el novembre de 2021 a
Canal Cocina. L’acte de dia 15 va ser el primer dels més de les 50 activitats que han conformat el programa que s’ha desenvolupat al llarg de tot l’any i que ha girat al voltant de la cuina, la cultura local, el territori i la sostenibilitat com a grans eixos motors d’aquesta declaració que esdevé un projecte de llarg recorregut que ha de tenir continuïtat de futur per seguir treballant en els objectius de posicionar l’illa com a destinació gastronòmica de qualitat; fomentar l’augment del consum del producte local; promoure projectes d’innovació i transformació que permetin el desenvolupament de models innovadors en el sector agroalimentari.
Febrer – Entra en vigor la nova reforma laboral
El mes de febrer va venir marcat per una nova llei que ha suposat un canvi substancial en la contractació de personal a Menorca, especialment en el sector turístic. L’executiu de Pedro Sánchez va aprovar un reial decret llei que pretén, com a principal objectiu, acabar amb la precarietat laboral. Un dels punts d’aquesta nova norma s’ha centrat en els contractes temporals, que es permetran de forma molt puntual. A una illa com Menorca, on la temporalitat en la contractació és la clau per la temporada turística tan marcadament estacional, què ha suposat aquesta nova reforma laboral? Les dades de contractació per aquest 2022 no s’han frenat, tot i la reforma laboral. Pel que sembla que l’entrada en vigor de la proposta del govern central per reduir la precarietat en el món laboral ha funcionat. Amb una fita molt clara: reduir al màxim la contractació temporal i promoure els contractes fixos, intentant que només el 15% del personal d’una empresa tengui un contracte temporal. Per cada 6.500 contractes indefinits que es signen arreu de l’Estat, se’n fan 50.000 de temporals. Al dia. A Menorca, les dades acusen en un percentatge similar aquesta temporalitat. El 2021, dels 27.022 contractes que es van signar durant l’any, 22.724 van ser temporals. Mentre que els fixes van arribar tan sols als 2.445, segons dades de l’Observatori del Treball. És d’aquesta manera que es poden arribar a treure titulars com el de què el 2021, l’any després de l’aturada global mundial a causa de la pandèmia sanitària, Espanya va tancar l’any amb 20,18 milions de persones ocupades. Una xifra que no s’assolia des de l’any 2007. L’atur, en un 13,33%, és, tanmateix, un dels més alts a Europa. I la precarietat laboral, l’estendard de molts dels sectors econòmics claus del país, com són el turisme o l’agricultura. És per aquest motiu que la nova reforma laboral ha volgut canviar les tendències d’aquests sectors claus, promovent una contractació indefinida i deixant per casos molt puntuals els contractes temporals.
La reforma estableix que el contracte de treball ordinari serà l’indefinit que només es podran fer contractes temporals amb causes molt taxades: per circumstàncies de la producció i per substitució d’un altre treballador amb reserva de lloc de treball. El primer només es podrà concertar per increments ocasionals imprevisibles de la producció o oscil·lacions de la demanda, per un temps màxim de sis mesos, ampliables a dotze si així ho estableix el conveni col·lectiu sectorial de torn. Aquesta causa es pot fer servir en situacions previsibles, com les campanyes de Nadal o agrícoles, per un període màxim de 90 dies a l’any no consecutius. En aquest temps, les empreses podran fer contractes temporals amb causes que,tot i ser previsibles, tinguin una durada reduïda i limitada dins de la contractació fixa. D’aquesta manera, s’expulsarà de la legislació laboral el contracte per obra o servei, que permetia temporalitats que de vegades arribaven als quatre anys. El contracte temporal per substitució es pot subscriure per substituir persones durant una suspensió del contracte amb reserva de lloc de treball, per cobrir la jornada reduïda per causa legal o convencional, així com per cobrir vacants durant un procés de selecció. En aquest darrer supòsit la durada del contracte no podrà excedir els tres mesos.
A principi d’any, Maria Garcia, de PIME, assegurava que “les empreses de Menorca perdran una flexibilitat a l’hora de contractar que és clau per la temporada turística. Hi ha altres sectors que poden tenir una planificació més a llarg termini, i per això poden comptar amb treballadors durant tot l’any o amb personal fix discontinu”. Garcia comentava llavors que el major problema seria enguany per aquesta manca de previsió, agreujada per la situació sanitària. “Hem de tenir en compte que hem passat dues temporades molt complicades durant les quals s’ha hagut d’improvisar. No s’ha tingut informació certa de si venien o no turistes fins ben entrat l’estiu. Si aquesta temporada 2022 passa el mateix, el que obliga a contractar a darrera hora, es farà difícil que les empreses puguin tenir certa previsió per contractar personal. Els contractes temporals anaven molt bé per la flexibilitat depenent de la demanda. I amb
la limitació d’aquesta reforma laboral açò serà més difícil. En el cas de Menorca, substituir els contractes temporals per fixos discontinus no ajudarà”.
Tot i la suposada millora de les condicions de contractació pels treballadors, Menorca recordarà la temporada de 2022 com una de les més complicades per trobar treballadors, no feina. La manca de personal, especialment al sector de la restauració, ha estat una de les màximes preocupacions dels negocis menorquins durant els mesos d’estiu.
Tot i no afectar en un inici, la guerra que s’inicià el 20 de febrer a Ucraïna, es va fer notar especialment en el sector primari menorquí. Però els efectes d’aquest conflicte a nivell local i global s’han estès fins a finals d’any.
Març – La temporada turística s’avança
La temporada turística 2022 a Menorca ha estat més primerenca que mai. Les dades de vols programats a principi de març indicaven que, a partir de la darrera setmana de març, l’illa va passar de tenir una ruta directa amb Londres a estar connectada amb 22 aeroports internacionals. El salt més important es va notar a l’abril, amb un total de 34 rutes amb nou mercats emissors estrangers, que se sumaran a les cinc connexions amb aeroports espanyols. Així, l’oferta de seients per volar a l’illa va duplicar l’arribada de passatgers que es va registrar el 2019 en el mateix període.
En concret, per finals de març l’aeroport de Menorca va tenir ruta directa amb 6 aeroports de Regne Unit; 6 aeroports de França, altres 5 aeroports italians; i amb els aeròdroms de Viena, Brussel·les, Dublín, Ginebra i Basilea. A partir de l’abril, s’hi van sumar cinc connexions més amb aeroports britànics; dues rutes més amb França; enllaços amb les ciutats alemanyes de Frankfurt i Dusseldolf; i una ruta amb Amsterdam; a més de quatre connexions nacionals més: amb Alacant, Bilbao, Sevilla i Santiago de Compostel·la. En conjunt, i segons les dades compilades en el darrer informe de la consultora Mabrian per a la Fundació Foment del Turisme de Menorca (FFTM), les companyies aèries van oferir a l’abril unes 195.000 places per volar a l’illa. Aquesta xifra va representar multiplicar per dos el nombre total d’arribades de passatgers que es van registrar l’abril de 2019, la temporada prèvia a la pandèmia amb uns registres de rècord a Menorca. Una dada especialment rellevant és la distribució de l’oferta de places. Mentre l’abril de 2019 l’arribada de visitants estrangers va representar el 18 % del total; aquest percentatge damunt l’oferta de places per aquest 2022 ha estat del 45 %. Per a la presidenta del Consell Insular de Menorca i de la FFTM, Susana Mora, aquestes previsions van ser positives en tant que posaven de relleu la feina que s’està fent des de la Fundació i des del Departament de Promoció Turística per a la desestacionalització i per fer que els increments de visitants siguin fora de la temporada alta. “Des de la prudència que requereix el context de la pandèmia en la qual encara estem immersos, Menorca avança en el camí de la recuperació amb bones perspectives pel que fa a aconseguir una temporada més llarga, amb els beneficis que açò representa per les empreses i els treballadors del sector”, assegura Mora. Menorca també ha millorat la connectivitat respecte del 2019 durant el mes de maig, amb un increment de prop del 50 % en l’oferta de places. “Davant aquest escenari, a Menorca tenim un repte i una oportunitat que hem d’aprofitar. Som una destinació atractiva, millorem en connectivitat i sector públic i privat hem de seguir fent feina de manera conjunta per seduir i fidelitzar els turistes que ens visitin ara a l’inici de temporada. Tenim tots els ingredients com a illa per fer- ho possible”.
I tot i que el balanç de la temporada s’ha pogut tancar com a positiu, són moltes les empreses que durant el mes d’agost van veure com l’amenaça de la guerra i la inflació feien facturar manco que durant estius passats. Arribant a la insòlita situació de tenir millors dades de facturació a principi de temporada que durant els mesos de juliol i especialment l’agost. Una situació que a suposat un estiu atípic a Menorca.
Abril – Torna Sant Joan, parteixen les mascaretes
El mes d’abril va ser un mes d’alegria per molts ciutadellencs. Tot i ja ser anunciat pel Caixer Senyor del nou bienni 2022-2023, Borja Saura, l’Ajuntament i la Junta de Caixers van comunicar oficialment la celebració de les Festes de Sant Joan, tot donant garantia de complir amb les mesures sanitàries de la pandèmia. Cal recordar que les restriccions vigents pel mes d’abril ja eren molt similars a les que tenim a final d’any, quan l’obligatorietat de dur mascareta es reserva al transport públic, centres de salut i farmàcies. Tanmateix, amb la pujada de la variant òmicron, la primavera i principi d’estiu va estar marcat encara per l’anunci de la darrera onada mediàtica de Covid-19. Pel que fa a la festa, sí que es van establir límits d’aforament -ja existents abans de la pandèmia- als actes clau de la festa: el caragol des Born, el primer Toc i els Jocs des Pla.
A més, partir del 20 d’abril, coincidint amb els dies previs a la festivitat de Sant Jordi, l’executiu espanyol va decidir aixecar l’obligatorietat de dur la mascareta en espais tancats. Un alè que va suposar veure el final d’una situació sanitària delicada des del mes de març de 2020. També les dades d’afectats pel virus van deixar d’aparèixer als mitjans, i tan sols s’han notificat, des de llavors, les persones que han ingressat a UCI per la malaltia.
Maig – Ciutadella estrena museu
El nou museu de Ciutadella, ubicat a Can Saura, va obrir definitivament les seves portes el dissabte 21 de maig. Culmina, així, un dels objectius culturals de major rellevància dels darrers anys al municipi. L’obertura al públic va tenir, a més, una bona acollida per part de la ciutadania, a la qual es va brindar l’entrada gratuïta fins a les festes de Sant Joan. Des de l’any 2018, Can Saura ha estat obert amb exposicions temporals, i com a seu de diverses activitats culturals. Paral·lelament a aquesta activitat, s’ha desenvolupat i executat el projecte museogràfic per a una exposició permanent que acull un total de 15 sales amb un recorregut per la història de Ciutadella, els seus costums i tradicions.
Setmanes abans de l’obertura, i en ple procés del muntatge museogràfic, vam acompanyar a la directora del museu municipal, Maria José León, pel nou recorregut. “A Can Saura tenim diferents sales que podem muntar per separat. I el discurs està fet per ser dividit en dos i que, com a visitant, puguis decidir només veure la planta baixa o veure la planta baixa i el primer pis. Per açò, la planta baixa ens dona una visió global, des de diferents aspectes com la geologia i la història, del que era la vida a Ciutadella. I a les sales de dalt es tractaran temàtiques específiques que configuren la història de la nostra ciutat, com les troballes de la Cova des Càrritx o elements relacionats amb S’Any de sa Desgràcia de 1558, que és una sala que ens feia molta il·lusió tenir per poder mostra a les noves generacions. Una petició que vam tenir per part de molts ciutadans va ser que no ens centréssim només en arqueologia. Per aquest motiu hem dedicat dues sales a xerrar dels oficis a la ciutat i una sala a la vida al camp, que era una petició que ens havien fet moltes persones majors”.
Juny – Unes festes de dalt de tot
Després de dos anys d’espera, Ciutadella ha pogut tornar a celebrar les festes de Sant Joan en un ambient de normalitat. Les restriccions d’aforament, ja previstes al pla de seguretat, es van poder respectar. I, de fet, la gran afluència esperada no var tan exagerada com es preveia. La batlessa, Joana Gomila, en va fer un balanç positiu quant al desenvolupament de les festes i a l’inevitable número d’incidents que hi estan relacionats, que van suposar un 10% manco que els registrats durant el 2019. “El fet de prevenir és més important que reaccionar i, per açò, pensam que la feina de prevenció és bàsica. Després de dos anys, trobam que ha valgut la pena preparar-la bé. Estem molt satisfets”. La batlessa ha volgut tenir unes paraules especials per a les persones accidentades durant els entrenaments dels Jocs des Pla, durant els quals un cavaller i una dona van resultar ferits. “La dona està estable dins la gravetat, els dos han de seguir el seu procés. Però la resta han estat incidents lleus i, de fet, el nombre d’assistències, i fins i tot d’intoxicacions etíliques, ha baixat”. De fet, en total, durant les festes (23 i 24 de juny) la Creu Roja va atendre en total 135 persones: 69 el 23 de juny i 66 el 24. Hi han treballat 100 persones voluntàries i 8 ambulàncies.
El subinspector de la Policia Local, Lluís Sánchez, va manifestar la seva satisfacció, tant pel desenvolupament de les festes com per la disposició de recursos per desplegar el Pla Director. “Agraïm la plena disposició de l’ajuntament, que no ha escatimat en recursos humans. Gràcies a això hem complert amb el pla director al 100%. I si tenim en compte els aforaments que hi ha hagut, tot ha anat molt bé”.
Juliol – 50 anys de música
El 50è Festival de Música d’Estiu de Ciutadella va celebrar aquest estiu els seus 50 anys de recorregut. Un festival que no ha fallat la cita cap any, ni tan sols a causa de la pandèmia, i que és un referent en l’activitat que desenvolupa Joventuts Musicals (JJMM). “50 anys de compromís social, d’un grup de persones, que són els socis i sòcies de JJMM, que durant tot aquest període s’han il·lusionat amb aquesta activitat, amb aquesta música”, deia la presidenta de l’entitat, Pili Carreras Victory. 50 festivals que l’organització ha volgut celebrar a través d’un atractiu programa de 9 concerts força interessants. “Aquesta 50a edició és una fita per tot el camí recorregut fins avui en dia i les col·laboracions que s’han portat a terme al llarg de tots aquests anys”, afirmava Carreras. Un assoliment que s’ha festejat compartint, un any més, la música clàssica, i la intenció “de donar-la a conèixer a tothom, de donar un espai on els músics es puguin expressar artísticament i emocionalment”. Tot açò, gràcies a una entitat sense ànim de lucre, com és JJMM, que porta des de principis dels anys 70 oferint al públic, tant menorquí com foraster, la possibilitat de gaudir de la cultura musical.
Després de mig segle oferint un programa ple de figures musicals imponents, en l’espai del Claustre del Seminari, enguany, i com a canvi rellevant, s’hi han adherit, a aquesta oferta espacial, els escenaris del Teatre des Born, la Catedral de Menorca i l’església dels Socors. L’acte que ens ha acompanyat durant tots aquests anys, va néixer com una revolució cultural per al poble ciutadellenc, tenint en compte el context del moment. Segons explica Carreras, “neix de les inquietuds musicals de gent jove, en una època en què hi havia dictadura; del moment en què aquestes Joventuts Musicals van encendre una flama en una època en què ens deixondíem encara de la foscor”. Una sortida de l’obscuritat, d’uns temps complicats i de censura, que va permetre construir la Ciutadella actual, la que es troba envoltada de música, teatre, literatura, pintura…
Agost – Les temperatures s’enfilen en un estiu de rècord
Des de principis d’estiu, va rodar per xarxes socials la imatge d’una persona amb un cartell que resa “aquest és l’estiu més fresc de la teva vida”. La calor sembla, ha arribat per quedar-se, i ho va fer, aquest 2022, des de molt prest. Tot i el missatge apocalíptic, podem saber quanta veritat hi ha darrere? Està clar que el canvi climàtic -tot i la negació de la seva existència per part d’alguns sectors- no és un futur, sinó un present. I potser ho ha estat per més temps del que ens imaginam. El meteoròleg menorquí, Agustí Jansà, és d’aferrar-se a les dades -com a bon científic- quan parla de calor, augment de temperatures i possibles escenaris futurs on ens hàgim de veure amb un estiu -i tardor- tan calent com el que hem viscut. “No cada estiu serà pitjor que aquest, tot i que sabem que hi ha una tendència a què la calor vagi augmentat, així com la freqüència dels episodis de calor forta i continuada. Per tant, no vol dir que l’estiu de l’any que ve hagi de ser més calorós que aquest, i potser el d’aquí a dos anys, tampoc. En tornarem a tenir d’estius molt calorosos, però en tindrem més amb temperatures més normals”, comenta. Ara sí, amb les dades damunt la taula, Jansà fa la comparativa d’aquest 2022 amb l’estiu de fa gairebé 20 anys, el de 2003. “El que ha passat el mes de maig, juny i juliol a Menorca, és molt semblant al què vam observar fa 19 anys. I, en aquell moment, no teníem la sensació que tots els estius havien de tornar-se tan calorosos.” La percepció està canviant. Però abans, segurament, ja ho haurà fet la tendència. I així ho corroboren les dades analitzades per Jansà. “Si agafam les dades del període de 1971-2003, la probabilitat de tenir un estiu amb tanta calor com el d’enguany, era d’1 per mil; és a dir, podia tocar un de cada mil estius. Aquella era la probabilitat que podíem preveure l’any 2003. Però, llavors, el clima ja estava canviant, ja era més càlid, per la qual cosa la probabilitat de tenir episodis de molta calor continuada, anaven en augment. I es demostra amb el que ha passat enguany. Ara, la probabilitat de tenir un episodi de calor extrema, si analitzam les dades del període 1993-2022, la probabilitat d’1 per mil a passat a ser del 2,2%. És a dir: cada 40 o 50 anys podem patir onades de calor extrema.” El resum de tot aquest compendi de dades, és clar, com remarca Jansà. “Hem passat de què la probabilitat de tenir un estiu molt calorós sigui d’1 cada 1.000 anys, a 1 cada 40 o 50 anys. La probabilitat és petita, encara, però va en clar augment. És un canvi molt fort. Si pensam que el clima continua evolucionant, aquesta probabilitat està augmentat cada any, de manera que la probabilitat de tenir estius així de càlids cada vegada és més gran. Ara podem preveure un 2,2%, cada 40-50 anys. Però potser estem ja, sense saber-ho, en períodes de cada 20 anys. El que era quasi impossible, ara ja no és tan improbable.”
Setembre – La inflació fa témer uns mesos d’hivern difícils
Els efectes de la pandèmia i la invasió russa d’Ucraïna han suposat un còctel difícil d’afrontar per a molts sectors econòmics durant el 2022. L’aturada d’estiu s’ha plantejat com un parèntesi entre un primer semestre en què la crisi ha començat a fer estralls i una recta final en què els efectes s’han multiplicat.
La inflació ha estat la gran preocupació d’aquest 2022. Tot i que l’actual crisi comença a la tardor del 2021, quan els preus comencen a pujar, és amb la invasió d’Ucraïna i la consegüent limitació de l’accés a matèries primeres quan la pujada s’accelera. Experts en economia de la UPF-BSM recepten “equiparar l’oferta i la demanda”, atès que, fins ara, els bancs centrals s’han ocupat només de la demanda. Per a l’oferta, advoquen per “cercar alternatives als productes que escassegen per reduir la inflació”. «Tenim un model comercial amb tres punts dèbils especialment rellevants: la fragilitat de l’engranatge logístic mundial; l’excessiva dependència d’algunes matèries primeres i l’impacte econòmic dels vaivens energètics. En aquesta situació d’incertesa perllongada, moltes empreses estan apostant per redissenyar les seves cadenes de subministrament i dotar-les d’elements de resiliència, com la sostenibilitat, la proximitat i la col·laboració». El preu de l’energia també ha causat un gran impacte en tota la cadena de producció econòmica, també en el transport. Per a les aerolínies, la inflació se suma a una situació ja complicada arran de les pèrdues derivades de la pandèmia. Després d’un estiu de caos als aeroports, que han tornat a operar amb plena capacitat, però sense una oferta de vols i treballadors adequada, companyies com Ryanair anuncien la fi de l’era dels vols low-cost.
Octubre – Cunillé guanya el seu tercer Premi Born
L’autora de Badalona, qui ja va recollir la musa per l’obra L’aniversari, i va tornar a pujar a l’escenari del Teatre des Born l’any 2010, gràcies a l’obra El temps, aconsegueix ser la segona persona a fer un triplet amb El gos. Cunillé es va imposar a dues obres més que van ser escollides finalistes per aquesta XLVII edició. Aquesta va ser la conclusió a la qual va arribar el jurat el passat dia 8 d’octubre, en què es van reunir per triar les finalistes d’entre els 158 textos que s’han presentat a aquesta edició. El jurat ha estat format per Denise Duncan, actriu, productora, dramaturga i directora d’escena; Laurent Gallardo, professor d’estudis hispànics i catalans a la Universitat Grenoble Alps; Laura Pons, actriu de teatre, cinema i televisió; Josep R. Cerdà, director gerent del Teatre Principal de Palma, dramaturg, director teatral, gestor cultural i professor de llengua i literatura; i Jaume Gomila, filòleg, professor i gestor cultural, amb un grau en Música i Teatre i un postgrau en estudis literaris per la Universitat de Barcelona.
En el decurs de l’acte de lliurament, que es va celebrar el dia 22 d’octubre al Teatre des Born, també va tenir lloc la representació de l’obra “El desmoronamiento de la ternura”, de Luisma Soriano. Aquesta és la primera vegada que un text guanyador del Premi Born és representat a la gala de lliurament just un any després d’haver aconseguit el guardó.
Novembre – Ciutadella apuja el pressupost fins als 38 milions
Els pressupostos més als de la història de Ciutadella es tradueixen en una pujada de 2,8 milions d’euros respecte del pressupost d’enguany. De 35 milions 470 mil euros, passarem a tenir 38 milions 330 mil euros. Una pujada substancial en uns pressupostos que, fins no fa massa, just sobrepassaven els 30 milions. “L’increment és de 2,8 milions més per l’any que ve, que s’hauran de gestionar, esperem, a partir de dia 1 de gener amb l’aprovació definitiva.”, Comentava el regidor de l’àrea econòmica, José López. Així, els comptes de 2023 pel municipi són els més voluminosos de la seva història, un fet que s’explica per la previsió d’increment d’algunes partides. “El que ha de quedar clar és que aquest creixement no ve donat per finançament extern. No tenim endeutament bancari, ni tampoc en generarem de nou”, assegura el regidor. Així, els increments de pressuposts venen, principalment, per una via. “Hem previst que podem augmentar en 1 milió el pressupost per l’any que ve gràcies a la participació en els tributs de l’Estat. Pel 2022, aquesta previsió era de 7 milions d’euros, però la realitat ha estat que ens hem atracat més als 8 que als 7. És una xifra que mai és exacte ni tampoc la sabem amb antelació, però que sol ser constant. Per aquest motiu, i veient que el que rebem de l’Estat és més del que teníem previst per enguany, hem augmentat la partida un milió més per 2023.”
Desembre – Es perfilen les candidates municipals per les eleccions del maig
Sigui com sigui, i passi el que passi a les pròximes eleccions del mes de maig de l’any que ve, el que és gairebé segur és que tindrem una dona batlessa. Aquest mes hem conegut algunes de les candidates dels partits polítics que presentaran llista als comicis municipals, previstos pel 28 de maig.
La primera candidata a fer-se pública -tot i que no de manera oficial- va ser la del PSM, partit que ara mateix ostenta la batlia. Així, Maria Jesús Bagur agafa el relleu de Joana Gomila, qui ha fet dues legislatures seguides al capdavant de la corporació municipal. Per part del PSOE Ciutadella, Noemí Camps fa una passa enrere com a cap de llista per donar pas a Carol Cerdà, una coneixedora de l’administració per haver passat ja per una regidoria, tot i que ara feia temps que no era a cap càrrec de primera fila. Pel que fa al Partit Popular, la junta local s’ha decantat per una veterana de les llistes del partit: Juana Mari Pons, qui ha passat les dues darreres legislatures com a regidora de l’oposició. Però que també va formar part de l’equip de govern durant la legislatura del 2011-2015 amb Chiqui de Sintas i Ramon Sampol. La seva primera legislatura dintre de l’Ajuntament, tanmateix, va ser també a l’oposició, del 2008 al 2011. Queden, al tancament d’aquest resum anual, per donar-se a conèixer les persones cap de llista d’Unides Podem Ciutadella, i Ciutadans, els dos partits amb menys representació a l’actual corporació municipal amb 2 i 3 regidors respectivament (els dos d’Unides Podem dintre de l’equip de govern i els 3 de Ciutadans a l’oposició).
