‘L’indòmit vicari Pelegrí’, el nou llibre de Joan Pons Moll “L’autoritarisme exercit per algunes jerarquies no és tolerable i s’ha de denunciar i demostrar; açò és el que faig en aquesta narració”.

Miriam Triay/Ciutadella – Joan Pons Moll (Es Migjorn Gran, 1931), reconegut historiador i polític menorquí, diputat en la primera legislatura del Parlament de Balears i fundador del Partit Socialista Menorquí, torna a les llibreries de l’illa amb una nova publicació, L’indòmit vicari Pelegrí (editat per Setmanaris i Revistes S.L.). Una obra que, una vegada més i com en altres ocasions, mostra l’amor i la passió de l’autor per la història i, sobretot, per casa seva, Es Migjorn Gran.

Com sorgeix la idea de fer aquest llibre? Com s’assabenta de la història del vicari Pelegrí?

Jo era un al·lot, devia tenir uns 10-12 anys, quan vaig llegir el llibre Historia de la isla de Menorca (1897), de Joan Benejam Saura, on apareix la persecució d’aquest vicari, Jaume Pelegrí, nascut a Es Migjorn Gran l’any 1762. Sempre he estat un gran amant de la història, i el fet que fos del mateix poble que jo, va fer que tota la vida m’intrigués aquest personatge. Més tard, vaig tenir l’oportunitat d’anar al Museu Diocesà de Menorca, on es conserva molta documentació de la seva vida. I, fins que, un bon dia, vaig començar a escriure la seva història.

Com va ser, idò, voler dedicar-li un llibre?

Perquè, a base d’anar recollint tota aquesta documentació, vaig veure que hi havia molt a dir. De fet, només amb el material que vaig recollir, es podria fer un llibre tres o quatre vegades com aquest que present. Però vaig pensar que era molt millor resumir-ho, i fer-ho assequible per al lector interessat. Per tant, L’indòmit vicari Pelegrí és només un extracte de tot el que li va arribar a passar a aquest personatge i, és més, a molt de material no he pogut tenir-hi accés, ja que es troba fora de l’illa.

Igualment, el recull que havia fet, ja en forma de narració breu, d’uns 40 folis, no tenia pensat publicar-lo. No entrava en els meus plans. Ho dec tenir escrit de fa més d’una dècada, però sempre havia tingut recança a mostrar-ho públicament. Al final, es tracta d’un llibre que deixa en evidència a dues figures episcopals que s’han elogiat molt al llarg de la història.

Per què l’acaba publicant llavors? Què o qui fa que, finalment, es decideixi a fer-ho?

Tot es deu a Miguel Àngel Limón. Un bon dia vaig voler que llegís l’escrit que tenia sobre Pelegrí, i al cap de dues setmanes em va dir que ho havia de publicar, i que a Setmanaris i Revistes S.L. m’ajudarien a fer-ho. De manera que, l’arribada al públic d’aquesta petita monografia, en part, es deu al meu amic Limón; qui, també, va gestionar tot el tema editorial.

A més, i pel que fa a les dues figures eclesiàstiques que deixava en evidència, en una ocasió, un capellà de Ciutadella amb el que estava parlant d’aquest tema, em va dir que, al final, els documents que jo havia consultat els havien publicat aquestes figures perquè pensaven que obraven bé. Per tant, si jo ara els volia treure a la llum, en realitat, no feia res dolent.

I, pel que fa a aquest primer escrit, de 40 folis, que li va passar a Limón, quan va tardar a tenir-lo fet?

Tenint en compte tota la feina d’investigació, d’ordenar la documentació extreta i de redactar-ho tot, es tracta d’una feina d’estona. No sabria dir quanta, exactament, però molta. Pensau que jo vaig néixer l’any 1931, així que el 1996 ja estava jubilat. Per un home que sempre ha sentit atracció per la història, jubilar-se significa que arriba el moment de poder dedicar hores a la investigació. Per açò, la feina de recollir la documentació per aquest llibre, la vaig començar l’any 1996, i diria que va quedar enllestida el 2000. A partir d’aquí, va ser quan ja vaig començar a ordenar-ho i a perfilar-ho.

Què opina ara que ja el té entre les seves mans?

És una satisfacció veure que tota la feina que has fet durant anys, queda reflectida en aquest llibre. Encara que es tracta d’una feina incompleta, s’hauria de seguir, sobretot, amb la consulta d’arxius fora de Menorca, com ja he dit.

Fa molts anys que conec a aquest vicari Pelegrí, i els fets injustos que envolten la seva vida. I el fet que, per fi, surtin a la llum, l’he d’agrair a Setmanaris i Revistes S.L. per haver acollit aquesta narració.

Estem davant una publicació, llavors, que fa anys que hauria pogut sortir a la llum. Tot i així, la història manté l’interès actual. Per què creu vostè que és un tema que pot interessar a la gent?

Bé, jo crec que, sobretot, per demostrar i veure, un exemple més del despotisme que poden arribar a exercir les figures que ostenten el poder. I davant aquest tipus d’autoritarisme d’algunes jerarquies s’ha d’actuar, no es pot tolerar; per tant, s’ha de denunciar i demostrar, que és el que he intentat fer jo.

El vicari Pelegrí va patir una persecució per part de diferents autoritats, sobretot, eclesiàstiques, que es va perllongar tota la seva vida. I per la qual es van donar una sèrie d’esdeveniments molt injustos.

Com bé s’explica a la sinopsi del llibre, “la biografia del capellà migjorner Jaume Pelegrí, vicari perpetu des Castell, està marcada per les vicissituds canviants de la política i va sofrir persecució implacable, molt concretament del concubinat poder eclesiàstic i poder civil”. A causa d’aquesta persecució el vicari va patir un calvari durant molt de temps. Concretament, tot comença “quan demanà ser exonerat del compliment d’una ordre que creia no ajustada a la veritat i culminà en la revolta de 1810, quan pensà que li podria ser favorable”.

Una corrupció i abús de poder que feren de la vida del vicari Pelegrí, així com de la de moltes altres persones, tant en aquesta mateixa època com en d’altres, un esgotament injust. Un despotisme que, com bé diu l’autor, val la pena fer manifest, encara que sigui contant un dels molts de casos que s’han donat al llarg de la història.

 Joan Pons Moll torna a delectar-nos una vegada més, amb els seus coneixements i reculls històrics, amb la seva gran feina de recerca, per mostrar-nos una de les moltes històries que es poden explicar sobre Menorca. I encara en té unes quantes més per contar, encara que, tenint en compte la seva edat i la feinada que suposaria, no creu que ho acabi traient a la llum pública. Com ell mateix afirma, “tenc molta documentació recollida i redactada, sobretot sobre la història d’Es Migjorn, però no és publicable perquè seria inacabable”.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.