Miriam Triay/Fotos: Antoni Cladera. Ciutadella/Llatzaret port de Maó – El projecte artístic Quarantine que esdevindrà realitat durant aquesta primavera, a Menorca, concretament a l’illa del Llatzaret, va néixer amb l’objectiu de convertir l’art en una passió aïllada, de mostrar la capacitat real dels participants davant un entorn tancat i desconnectat de l’exterior, de fer patent la importància de tenir crisis i saber trobar, per un mateix, les solucions o els camins diversos a seguir. Es tracta d’un retir artístic especial i diferent, en el qual els artistes que s’hi apuntin podran explotar i esprémer les seves capacitats fins a punts i nivells que, possiblement, desconeixien abans.
UNA QUARANTENA VOLUNTÀRIA
En el moment en què nasqué aquest nou projecte, almenys la concepció de la idea, el món contemporàni encara no havia experimentat el significat de la paraula quarantena. Tots sabíem què significava, però pocs de nosaltres havíem viscut mai un aïllament d’aquest estil. És a través de la percepció anterior que es concep Quarantine, sense una pandèmia futura en ment. Però és també arran dels esdeveniments posteriors, que la paraula pren més sentit que mai. Els artistes d’arreu del món ja havien passat per una situació d’aïllament, i havien vist que, realment, amb la seva passió i professió no els havia afectat. Al contrari.
Aquesta n’és la filosofia principal del nou projecte del pintor menorquí Carles Gomila, i la resta de professionals que formen l’equip de Quarantine. La importància del retir artístic, amb els valors afegits de la pressió, la desconnexió i, si tot va bé, la sanació. Com bé expliquen des de l’equip organitzador, l’objectiu principal del projecte és que els participants siguin capaços de “desconnectar del món immediat i superficial i començar a emprar de nou el cap, els sentits i l’emoció com a canals per a desenvolupar la seva creativitat”.
LLATZARET, UNA ILLA SANADORA
Tenint en compte açò, llavors, quin millor escenari que l’illa de Llatzaret? “Al segle XVIII, els passatgers dels vaixells havien de fer aquesta quarantena al mateix lloc per saber si havien sanat el cos. Els assistents a Quarantine tenen el repte de sanar la creativitat”. Conservant, per tant, la funció original de l’espai, el projecte redirigeix l’objecte a sanar, però sense deixar de banda la cura necessària, gràcies a la quarantena portada a terme.
Així, i el que ha aconseguit Quarantine amb aquest espai és convertir-lo en un “refugi per ments conscients de la necessitat de rompre amb la immediatesa en la qual vivim actualment”, un retir totalment voluntari, destinat a artistes de tot el món que, i com bé explica el director i fundador del projecte, Gomila, necessitin pensar per si mateixos, rompre amb les normes que sempre els han ensenyat, i començar a entendre les crisis com a camins per trobar solucions.
ELS NOMS AL DARRERE
Una iniciativa que neix amb la intenció d’avançar i reinterpretar l’antic projecte Menorca Pulsar, del qual un dels fundadors era Gomila, que consistia a organitzar diversos retirs artístics, però sense la intensitat, pressió i aïllament necessaris que presenta Quarantine. Uns retirs que, moltes vegades, eren més unes vacances, que un tancament creatiu. Un canvi, llavors, en el model i la concepció del programa, que no només ha sigut obra de l’artista menorquí.
Darrere Quarantine a més de trobar a Carles Gomila, com al director i encarregat del màrqueting, també trobam a altres professionals de diversos sectors rellevants. Noms com Itziar Lecea, Darren Green o Joan Taltavull, són els que acompanyen a l’artista professional. Lecea en la part de comunicació i producció posterior, Green com a director financer, dedicat al servei al client i a la gestió empresarial, i Taltavull, conegut ja per projectes com Pedra Viva, en la producció i organització d’esdeveniments.
Tots ells, juntament amb un equip de professionals que faran el paper de mentors, formen l’equip de Quarantine. Com explica Gomila, “per aquesta primera edició comptem amb els artistes Nicolás Uribe, Jeremy Mann, Nadezda, Vincent Desiderio, Henrik Uldalen i Emilio Villalba”, noms que ressonen en el món artístic actual, i que, gràcies a la diversitat que representen, oferiran un ventall molt gran i divers de coneixement.
DIRECTRIUS I PROGRAMA
D’aquests mentors cada alumne podrà escollir amb el que o els que se senti més identificat, i dels que cregui que pot aprendre més. Arran d’açò, l’equip del projecte l’aconsellarà i assessorarà, per, finalment, acabar decidint en quin dels programes encaixa millor.
Cada programa presenta un mentor principal, però, igualment, els altres en formen part complementària. Així, per molt que un programa estigui dirigit per Desiderio, els demés també hi participaran, igual que ell participarà en els dels altres. La intenció és que els alumnes puguin beure del coneixement de tots.
Igualment, no totes les persones que vulguin participar en el projecte passaran, automàticament, a formar-ne part. Hi ha un procés de selecció important, que cura l’ambició, en el sentit que, si l’equip veu que aquella persona no encaixa amb el que està preparat, no li aconsellaran. Es tracta d’un programa dur, intens i difícil, que no està fet per a tothom.
D’altra banda, i una volta aquests alumnes hagin sigut seleccionats, han d’acceptar les condicions, entre les quals hi ha la no utilització d’aparells electrònics, durant els 7 dies que dura el programa, per ser capaços d’aconseguir una desconnexió total; i la no informació, el desconeixement de què passarà. El programa és secret. Fins al mateix moment en què es posa en marxa una activitat, l’alumne no en té ni idea de què passarà ni de què es farà. “Si no t’esperes el que ve, l’exercici és real i funciona millor”, explica Gomila.
OPCIONS D’AJUDA I BEQUES
Tenint en compte els professionals que formen part del projecte, i de tot el necessari per a portar-lo a terme, la matrícula ascendeix a 2.990€. Procurant, però, que aquest preu no sigui impediment per artistes potencials, s’han posat a l’abast de tots una sèrie d’ajudes.
– AJUDA QUARANTINE. El mateix programa ja ofereix una beca completa, que cobreix tota la matrícula, i una sèrie de 4 cupons de 300€, per a joves menors de 25 anys que necessitin un suport. “El límit d’edat l’hem posat perquè no podem ajudar a tothom, i consideram que la gent jove probablement ho necessita més”. Aquesta es pot sol·licitar fins al 28 de febrer.
– AJUDA FUNDACIÓ NUMA. A més, i a nivell menorquí, la fundació NUMA, ha ofert dues beques que cobreixen l’import sencer, a més de 1.000€ afegits per a possibles despeses de l’alumne. En aquest sentit, l’única restricció és que la persona ha de ser menorquina o resident de l’illa. Igual que l’anterior, el límit s’ha establert al 28 de febrer.
– AJUDA MEAM (Museu Europeu d’Art Modern). Finalment, el MEAM de Barcelona, com a part del reconegut concurs internacional FIGURATIVAS, ha volgut premiar als seus participants amb una beca completa al projecte. Una ajuda que no s’oferirà fins al 31 de març.
El projecte nascut de la necessitat de rompre i aïllar-se, i de la voluntat d’ajudar a esprémer i sanar la creativitat, cobrarà vida el pròxim mes d’abril, amb una sèrie de condicions i ajudes, a més d’ambicions futures per a millorar l’experiència. Com el fet que es pugui pernoctar al mateix espai, ja que en aquesta primera edició s’haurà d’acudir a un hotel. I l’extensió del projecte a altres branques artístiques, com el cinema o l’escriptura. Açò encara està per veure. Estigueu atents a la web www.quarantine.events per a més informació.
