Puigdemont al·lega al Suprem que no pot emetre una ordre de detenció nacional contra ell sense el permís de l’Eurocambra Boye reclama sis prejudicials: diu que el TS no és competent per jutjar-lo i que ja hi ha causa al Tribunal de Comptes

ACN/Barcelona – La defensa de l’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont ha presentat escrit contra la resolució de Pablo Llarena al·legant que el Tribunal Suprem no pot emetre una ordre de detenció nacional contra ell sense el permís de l’Eurocambra. A més, argumenta que el Tribunal Suprem no és competent per jutjar-lo, perquè és eurodiputat, i que Puigdemont no pot enfrontar-se a dos procediments per uns mateixos fets, en referència al del propi alt tribunal i al del Tribunal de Comptes. L’escrit de l’advocat Gonzalo Boye anuncia la presentació de sis qüestions prejudicials al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) sobre aquestes qüestions.

La defensa de Puigdemont demana la nul·litat de l’ordre de detenció nacional instada contra ell amb l’argument que és eurodiputat, té immunitat i per cursar-la caldria un suplicatori al Parlament Europeu. Afegeix també que sense l’ordre nacional tampoc es podria dictar una d’europea.

També demana la nul·litat per una qüestió d’aforament. L’escrit al·lega que no pot ser el Suprem qui el jutgi, sinó un tribunal d’instrucció de Barcelona, i critica que Pablo Llarena porti tot el procediment interpretant el contrari.

Pel que fa a la pròpia resolució de Llarena, que retira la sedició però manté la malversació contra Puigdemont, l’escrit denuncia que el magistrat “excedeix en les seves funcions jurisdiccionals” quan critica el legislatiu per la reforma del Codi Penal. “És una altra mostra més de la falta absoluta d’imparcialitat que ve reflectint el magistrat instructor des del començament del present procediment”, remarca la defensa, que conclou que Puigdemont “ni abans de la reforma ni després” podia ser acusat de sedició, rebel·lió o desordres públics.

Sobre la malversació, denuncia el canvi de discurs en les diferents resolucions, atribuint ara un ànim de lucre que abans no se li atribuïa justament quan aquest factor és ara essencial, segons el nou Codi Penal. Cita diferents resolucions, com ara la de processament, “que no inclou cap referència a cap tipus d’ànim de lucre”. Ara Llarena sí que ho afegeix “ad-hoc”, diu, per poder-lo acusar de malversació de fons públics en la seva modalitat agreujada.

Una altra de les qüestions que l’escrit planteja i que eleva també com a prejudicial al TJUE és la del dret al ‘non bis in idem’, segons el qual una persona no pot enfrontar-se a dos procediments pels mateixos fets. La defensa cita jurisprudència del Tribunal Europeu dels Drets Humans i també del propi TJUE, que posa com a condició que els dos procediments siguin “complementaris”. L’escrit es refereix al procediment del Suprem i també al del Tribunal de Comptes. “Els fets investigats són els mateixos, es tracta d’una investigació que afecta el meu defensat en els dos casos, i, com si això no fos suficient, en els dos casos es pretén sancionar pel mateix, els mateixos fets, se’ls anomeni com se’ls anomeni”, conclou.

Un altre argument que exposa el recurs de l’expresident és el de la vulneració del dret al jutge imparcial. Segons la defensa, Llarena ha demostrat que no és, i posa d’exemple el fet que hagi acceptat una distinció de la Fundació Villacisneros, “organització nacionalista espanyola que treballa per la unitat i l’enfortiment d’Espanya”. A més, la distinció es va donar precisament per l’actuació del magistrat en aquesta causa conra Puigdemont. Aquesta organització, continua l’escrit, ha demanat l’empresonament de l’expresident i fa continues referències als “enemics d’Espanya”.

El contingut de les sis prejudicials

Amb tots aquests arguments sobre la taula, Boye planteja fins a sis qüestions prejudicials al TJUE. La primera pregunta tracta sobre quin ha de ser el tribunal competent per jutjar un eurodiputat, que gaudeix d’immunitat, si en el seu estat d’origen no hi ha cap normativa concreta que ho especifiqui. El lletrat demana si seria el Suprem, com en el cas dels aforats nacionals, i si això no generaria disparitats entre els diversos països de la Unió Europea, on els eurodiputats podrien ser jutjats per òrgans judicials de rang diferent. A més, demana si establir el Suprem com a òrgan competent per jutjar un eurodiputat implica “la privació del dret a la doble instància penal”.

La segona pregunta es refereix a si el Suprem pot dictar una ordre nacional de detenció i ingrés a presó contra un eurodiputat sense abans haver demanat autorització al Parlament Europeu, és a dir, sense plantejar un suplicatori. En aquest sentit, Boye demana a Llarena que pregunti al TJUE si aquest criteri espanyol contradiu els tractats europeus, especialment en referència als drets fonamentals. “És evident que la Unió Europea no pot complir la seva missió si un diputat al Parlament Europeu, que de conformitat amb el Tractat de la Unió Europea representa els ciutadans de la Unió, s’enfronta al risc de ser detingut si visita la seva circumscripció electoral”, argumenta l’escrit.

La tercera pregunta prejudicial especifica de nou si el Tractat de la Unió Europea s’oposa a una interpretació de l’article 9, paràgraf segon, del protocol 7, segons la qual “no és necessària l’obtenció d’autorització del Parlament Europeu per emetre una ordre de detenció i ingrés a presó contra un diputat del Parlament Europeu”. L’article 9 estableix que la immunitat de desplaçament serveix als eurodiputats per quan van “al lloc de reunió del PE o en tornen”, i Boye demana al TJUE que es pronunciï sobre si empara, per tant, un eurodiputat quan torna al seu país. “És evident que un diputat no pot tornar lliurement del seu lloc de reunió al Parlament Europeu a la seva circumscripció si sobre ell hi ha una ordre de recerca, captura i ingrés a presó”, diu.

En la quarta pregunta, la defensa vol que es demani al TJUE si la jurisprudència del Tribunal Internacional de Justícia sobre un cas de Congo i Bèlgica –que estableix que la mera emissió d’una ordre de detenció contra una personalitat amb immunitat vulnera la seva immunitat- resulta compatible amb la resolució del 12 de gener, que reclama la detenció a Espanya de Puigdemont.

En la cinquena pregunta, l’advocat de Puigdemont demana al TJUE si, d’acord amb la seva sentència sobre el cas Junqueras, es pot mantenir una ordre nacional de detenció contra un eurodiputat posteriorment a què hagi accedit al càrrec, i mentre es tramita un suplicatori contra ell.

En la sisena qüestió demana opinió sobre el principi de ‘non bis in idem’, que impediria que una persona es pogués enfrontar a dos procediments sobre uns mateixos fets.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Xuroa Menorca