Primeres notes de la nissaga Squella de Ciutadella

 Jaume Sastre Moll/Ciutadella – Les arrels de la majoria de les famílies nobles i de prestigi social ciutadana antigues sempre estan envoltades d’una certa atmosfera de misteri, situació deguda més a la mancança d’una informació documental que a la pròpia realitat dels fets. En moltes casos, com la que ara exposarem, resulta difícil destriar entre els personatges components d’una mateixa família, l’avi, del pare i el fill, ja que era un costum freqüent, entre les famílies, que el fill major de la nissaga portés el mateix nom de l’avi o del pare, produint-se en una confusió que no deixa de ser difícil destriar.

            Tot fa pensar que els primers ascendents de la família Squella eren uns servidors dels cavallers Pere Lópiç Darbre i Arnau Torrelles, cavallers establerts a Menorca després de la conquista de l’illa, que havien obtingut algunes propietats al centre de l’illa, concretament l’alqueria Aserra del Mercadal (ARM Supl 4 f. 246 – 272).

            Pere Squella i el seu fill Pericó Squella són els primers Squelles documentats (1324). Juntament amb ells apareix Francesc Squella, personatge que l’any 1342 es comportava com un solvent burgés comprant el Delme del blat reial i eclesiàstic de la Procuració reial dels termes de Ciutadella i Castell de Santa Àgueda (Mercadal – Ferreries) ARM LC 3 f. 38v. El fet d’adquirir aquelles rendes dels dos termes, el preu de les quals oscil.laven entre les 600 – 800 lliures, certifica la solvència i la confiança de l’administració reial mallorquina amb el comprador.

            Una vegada produït el canvi dinàstic (1343), alhora d’elegir un nou Procurador reial, Pere Squella fou nomenat per ocupar el nou càrrec, que comportava la recaptació de tots els emoluments i rendes reials de l’illa, així com pagar els salaris dels oficials reial, entre ells el del Lloctinent de la Governació, elecció que dóna entendre confiança reial dipositada en ell.

            Tres anys després (1346) apareix En Joan Squella com a comprador d’un esclau sarraí de nom Ali ben Oçahim al mallorquí Guillem Fuster per la quantitat de 30 lliures (ARM LC 7 f. 152v – 153v) . Una quantitat molt baixa per un esclau, que va fer sospitar al Lloctinent de la governació que la captura de l’esclau havia estat fraudulenta, raó per la qual l’esclau havia d’ésser retornat a l’Algarb (Nord d’Àfrica) en no ser de bona guerra (és a dir, fruit d’una acció piràtica perpetrada en temps de pau i per tant il·legal).

            Degut a la seva posició econòmica i política, els Squella també entraren en l’espiral de violència que caracteritza l’època. Pere Squella havia estat nomenat Batle de Menorca (1350) ACA Reg 1414 f. 146v, però el seu fill Pericó, juntament amb els Torrella, s’enemistaren amb els Mestre i els Loçano. I en un encontre armat els primers varen ferir i mutilar la mà dreta a Joan Mestre, el qual va apel.lar al rei demanant una compensació econòmica.

            A través d’un altre litigi, en aquest cas d’àmbit familiar, sabem que els Squella es querellaven entre ells per la possessió de l’alqueria Al-gendar (ARM LC 14 f. 34v), segurament després d’haver desemparat l’antiga possessió de Serra.

            El nomenament de Pere Serra com a Jurat de l’illa (1360) suposava haver aconseguit una alta distinció ciutadana (ARM LR 21 f. 76 – 80v), però en aquest cas no podem saber si el càrrec a assumir era pel braç burgès o militar, ja que el fet d’haver ocupat la batllia de Ciutadella l’any 1350 requeria ésser donzell.

            En l’any 1363 un esclau matà a un altre esclau, de propietat de Pericó Squella, i l’esclava grega Na Todora fou acusada d’emmalaltir a Elicsen, muller d’Adreu Squella, nebot del síndic de Menorca Francesc Sa Pinya (1366). Dos esdeveniments que treuen a joc altres dos components de la nissaga.

            L’any 1374 el monarca, en compensació dels serveis prestats a la corona i a la municipalitat, concedia als germans Pere i Francesc Squella poder gaudir de totes les prerrogatives  i llibertats, immunitats pròpies dels familiars domèstics del rei, un nomenament que els eximia del pagament i contribució de determinades càrregues fiscals (ACA Reg. 1434 f. 67).

            L’any 1381 Pere i Francesc Squella, hereus de Pere Squella de Ciutadella, manifestaven tenir conjuntament l’alqueria d’Al-gendar, la qual era una propietat familiar de més de 40 anys, i protestaven que, malgrat les ordenances promulgades, alguns mariners feien llenya a les seves marines sense donar cap tipus de compensació als seus propietaris (ACA Reg. 1443 f. 8).

            Sembla ser que Pere Squella va morir l’any 1381.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Xuroa Menorca