Aprovada la Llei de l’activitat física i l’esport de les Illes Balears

El Parlament de les Illes Balears ha aprovat avui la Llei d’activitat física i l’esport. La llei promoguda per la Conselleria d’Afers Socials i Esports regula per primera vegada el concepte d’activitat física i incideix en el paper de l’esport com a eina bàsica per a la cohesió social, la promoció d’hàbits saludables i la transmissió de valors.

La sessió al Parlament ha comptat amb la presència d’una cinquantena de representants del món esportiu balear, com ara de l’Assemblea Balear de l’Esport, del Tribunal Balear de l’Esport, dels consells insulars, de nombroses federacions esportives, del Col·legi Oficial de Llicenciats en Educació Física de les Illes Balears (COLEF), de l’Associació de Gestors Esportius Professionals de les Illes Balears (AGEPIB), de la FELIB i de la UIB.

Durant el seu torn d’intervenció, la consellera d’Afers Socials i Esports, Fina Santiago, ha assenyalat que, a banda dels beneficis físics i emocionals de l’activitat física, «ningú dubta de la importància de l’esport, tant des de la seva aplicació purament pràctica com en el seu vessant d’espectacle, com a oci, com a generadora d’economia, com activitat que promou valors socials desitjables o com a creació cultural. Per tant, l’esport és un instrument per al desenvolupament integral de l’ésser humà».

«Si aspiram que hi hagi activitat física continuada i esports, necessitam desenvolupar una sèrie de condicions», ha indicat Santiago. «Aquesta llei està estructurada per avançar en tots aquests aspectes», entre els quals la consellera ha destacat «desenvolupar estructura esportiva (clubs, federacions i entitats) i més equipaments esportius i espais dissenyats per a la pràctica de l’activitat física; incorporar professionals de l’esport; donar suport econòmic als esportistes, que són els referents i la màxima expressió de l’esport; hi ha d’haver més igualtat de gènere i superar dificultats per als col·lectius que tenen barreres per accedir; seria convenient una major implicació del món empresarial en el patrocini de l’esport; o facilitar la gestió de les empreses dedicades a l’esport com una línia de diversificació econòmica».

Han passat més de 16 anys de l’actual llei d’esports i la nova llei fa una passa més enllà perquè inclou el concepte d’activitat física i potencia l’activitat física i la pràctica esportiva d’una manera àmplia entre tota la població. De fet, s’introdueix un nou tipus de llicència esportiva, la llicència d’activitat física, i es regulen i es garanteixen unes cobertures mínimes per fer aquesta activitat no federada, tal com ja es fa amb la resta de llicències esportives.

La llei incideix a orientar l’activitat física i esportiva en edat escolar cap a finalitats formatives, educatives, lúdiques i de millora de la salut. En els programes d’esport en edat escolar, es promocionarà la funció inclusiva i de cohesió social de l’activitat física i de l’esport. A més, es transmetran, a tots els agents que hi intervenen, els valors de cooperació, joc net i rebuig al dopatge, a la violència, al racisme, a la xenofòbia i a la intolerància en l’activitat física i l’esport.

Al mateix temps, es reforça l’esport d’alt rendiment i d’alt nivell a les Illes Balears. L’esport d’alt rendiment es considera d’interès públic per a la comunitat autònoma i constitueix un factor essencial per al desenvolupament esportiu de les Illes Balears, per l’estímul que suposa per al foment de la iniciació esportiva i per la seva funció representativa de l’esport balear en les competicions oficials d’àmbit estatal i internacional. L’administració esportiva del Govern de les Illes Balears ha d’impulsar i promoure l’esport d’alt nivell i d’alt rendiment de Balears. Per a la preparació dels esportistes d’alt rendiment, el Govern de les Illes Balears impulsarà millores en el funcionament de centres i/o programes d’alt rendiment i de tecnificació esportiva.

 

Objectius generals de la Llei

— Adaptar la llei vigent a les noves realitats i demandes sobre l’activitat física i l’esport de la societat actual.

— Orientar la pràctica de l’activitat física com a peça clau i eina transversal amb la resta d’administracions per al benestar i la salut de la població.

— Adaptar el marc de competències de les administracions locals, insulars i autonòmica a la realitat actual en l’àmbit de l’activitat física i l’esport.

— Millorar l’educació i el foment dels valors en la pràctica de l’activitat física i l’esport.

— Garantir i fomentar la igualtat efectiva entre homes i dones en la pràctica de l’activitat física i l’esport, com també en els àmbits de gestió i administració de les entitats esportives.

— Garantir la no-discriminació per raó de discapacitat en la pràctica de l’activitat física i l’esport.

— Adaptar el concepte d’entitats esportives a la realitat social actual i potenciar la participació en condicions d’igualtat de tota la població.

— Potenciar l’esport d’alt rendiment i d’alt nivell a les Illes Balears i impulsar mesures orientades a fomentar-ne el patrocini i mecenatge, com també els centres de tecnificació esportiva.

— Implementar mesures que incentivin i fomentin l’associacionisme esportiu, tant en l’àmbit dels clubs esportius com en el de les federacions esportives autonòmiques, i que protegeixin el dret a la pràctica esportiva federada de tota la població.

— Modificar i adaptar el règim sancionador, tant en matèria administrativa esportiva com en l’àmbit de la jurisdicció esportiva, simplificant procediments i adequant el règim d’infraccions i sancions a la realitat actual.

— Afavorir la pràctica de l’activitat física i l’esport per a determinats col·lectius com a eina fonamental d’inclusió social: persones amb diversitat funcional i persones amb risc de vulnerabilitat social i econòmica.

— Incrementar i adequar les mesures per a la prevenció i lluita contra la violència, el racisme, la xenofòbia i la intolerància, el consum i la venda d’alcohol i el dopatge.

— Consolidar i potenciar els organismes i tribunals vinculats a l’àmbit de l’activitat física i l’esport de les Illes Balears, com l’Assemblea Balear de l’Esport, el Tribunal Balear de l’Esport, el Registre d’Entitats Esportives, la Comissió Antidopatge de l’Esport, la Comissió de Medicina Esportiva, la Comissió contra la Violència en l’Esport i la Comissió de l’Activitat Física i Esportiva per a l’Esport en Edat Escolar.

— Vetlar i fomentar, en l’àmbit de l’activitat física i l’esport, la sensibilització i la no- discriminació per raons d’orientació sexual, identitat o expressió de gènere.

— Organitzar el funcionament i el règim intern de les entitats esportives.

— Potenciar i regular els drets i els deures de les persones associades a les entitats esportives, com també de les persones espectadores i usuàries d’espectacles, esdeveniments, competicions i activitats esportives.

— Incrementar i potenciar l’estructura i el funcionament democràtic de les federacions esportives de les Illes Balears, regulant els comitès de competició i disciplina i d’apel·lació, establint normes de transparència i bon govern, i limitant la permanència en el càrrec de la presidència de les federacions esportives de les Illes Balears.

— Introduir l’ordenació dels serveis professionals de l’educació física, l’activitat física i l’esport a les Illes Balears.

— Establir els requisits indispensables per a l’accés a la llicència federativa, els quals s’han de desenvolupar per via reglamentària.

 

Mesures concretes de la llei

Entre les mesures concretes que preveu la llei hi ha, per exemple:

— Les entitats esportives han de garantir que la presència de dones en les seves juntes directives sigui almenys d’un 40 %.

— Limitació a tres dels mandats dels presidents de les federacions. A més, les federacions han d’adoptar un codi de bon govern, aplicar un règim d’incompatibilitats i la presidència de la federació serà triada per tots els membres associats que compleixen la condició d’electors per sufragi lliure, secret i directe.

— Bon govern i transparència per part de l’administració esportiva: l’administració esportiva del Govern de les Illes Balears ha de presentar a l’Assemblea Balear de l’Activitat Física i l’Esport, durant els primers sis mesos de cada legislatura, un pla director amb les línies prioritàries d’acció en l’àmbit de l’activitat física i l’esport a les Illes Balears.

— Quant a la prestació de serveis públics municipals, els ajuntaments dels municipis amb més de 3.000 habitants hauran de garantir, ja sigui per si mateixos o mancomunadament, que la gestió i organització tècnica dels serveis esportius es dirigeixi a través de persones que acreditin la formació esportiva necessària, d’acord amb els termes establerts legalment.

— Els titulars de les instal·lacions amb més de 500 persones usuàries diàries, de mitjana, durant l’any anterior, hauran de cobrir la direcció tècnico-esportiva amb una persona que acrediti la possessió de la corresponent titulació oficial de la família de les activitats físiques i esportives, bé qualificacions professionals o certificats professionals, exigits dins el marc legal establert per l’Estat.

— Per prevenir i protegir de possibles situacions de violència sobre la infantesa i l’adolescència, les administracions esportives han de regular protocols d’actuació que recolliran les actuacions necessàries per establir un entorn segur en l’àmbit esportiu. Aquests protocols han de ser aplicats en tots els centres que facin activitats esportives, tant de titularitat pública com privada, i, en tot cas, en les federacions esportives i en els centres d’alt rendiment i tecnificació esportiva.

— En els ajuts públics s’han d’aplicar criteris d’acció positiva per fomentar l’accés de la dona a la pràctica de l’activitat física i esportiva.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Xuroa Menorca