Raymonde Calbo Laffitte/Felanitx – L’altre dia vaig tornar a fullejar el catàleg editat a l’ocasió de l’exposició que vaig visitar a Palma l’any 2.012 sobre el brodat mallorquí. Els materials i tècnica emprats s’hi troben magníficament explicats pel professor i Doctor en història medieval, Jaume Sastre Moll. Un extracte d’aquell escrit diu així:
“En el brodat mallorquí s’han utilitzat dues tècniques: el de realç i el punt de cadeneta. El primer emprat damunt sedes, velluts, organdí, tuls i teles de qualitat, consisteix en omplir els motius amb puntades, damunt les quals es donen unes altres, en sentit perpendicular , que configuren el veritable brodat, de manera que aquest adquireix un relleu pronunciat. La temàtica és molt més rica que en el típic brodat mallorquí de punt de cadeneta i el fil utilitzat preferentment és el blanc. A peces molt especials i de gran qualitat artística s’utilitzen els fils de seda de color.
L’altre brodat pròpiament dit mallorquí es practica damunt teles de cotó, lli o altra tela. Totes les vores del dibuix es perfilen amb agulla o ganxet de punt de cadeneta, ja que la tela té la trama i l’ordit més gruixada. Ja puntejats el contorn de les branques, fulles i pètals s’omplen amb punt d’escapulari molt atapeït. En els brodats més comuns, els interiors de les flors i fruits partits solen omplir-se amb punt de creueta de replè, punt de quadre, escapulari i zic-zac, procurant que en cada dibuix les garses siguin diferents i generalment d’un sol color. Però en els treballs més delicats (sedes, tuls i organdí) es sol emprar la tècnica del Fil-tiré, que consisteix a treballar els fils de la mateixa trama i ordit per rivetejar els calats i confeccionar garses de diferents maneres i composicions, de tal manera que la qualitat del brodat pot valorar-se, no sols per la complicació del dibuix, sinó també pel nombre de garses diferents que el decoren. Altres vegades, els fils són afegits, resultant en aquest cas garses amb una trama més espessa que la tela (tuls, organdí i en teles de trama més fina).”
Autèntiques obres d’art realitzades amb mestria i paciència per mans de fades no suficientment prou conegudes i valorades al meu entendre pel gran públic.
Fins una altra!
