J. Bosco Faner Bagur/Ciutadella – Aquest 14 de febrer del 2013, les campanades alegres han tornat a voleiar per l’anunci d’un nou bisbe per a Menorca. Aquesta vegada, el nomenament episcopal ha recaigut sobre el prevere menorquí: Gerard Villalonga Hellin, el cinquè dels menorquins que l’Església promou a la dignitat i responsabilitat episcopal. Els altres són: Guillem Gonyalons Coll (1699, bisbe de Solsona); un segle més tard, Antoni Vila Camps (1797, bisbe de Menorca); quasi 140 anys després, Manuel Salord Moll (1936, bisbe de Tortosa); setanta-tres anys després, Sebastià Taltavull Anglada (2009, bisbe auxiliar de Barcelona i des del 2017, bisbe de Mallorca). Entre el nomenament del bisbe Sebastià i del bisbe Gerard sols hi ha hagut 14 anys.
L’episcopat del nostre amic Gerard, va unit estretament al d’Antoni Vila perquè els dos han estat anomenats bisbes de casa seva, de ca nostra, de Menorca. Tant un com altre, casualitats de la vida, són experts en Dret. La mitra, el bàcul, l’anell i la creu pectoral, entre altres elements simbòlics, l’acompanyaran encara més, el conec prou -tots el coneixem prou-, per a ser un bisbe senzill, proper, amic, alegre, treballador, preparat, amant de Jesús i de l’Església. Un bisbe que, fidel a la doctrina, serà també fidel a la veritat de l’evangeli a l’estil com deixa escrit sant Pau als cristians de Galàcia: Ningú pot ser just perquè hagi acomplert les obres que mana la Llei, sinó només perquè ha cregut en Jesucrist (2,16).
El nostre nou bisbe prou sap que avui ens trobam en una societat plural amb les seves opcions i formes de vida, en una societat que mereix conèixer molt més l’oferta de Jesús, la seva proposta antropològica i moral. N’estic convençut que amb el seu testimoni i entrega incondicional, ens ajudarà a tots, als preveres, als religiosos i religioses, i als laics en general, a caminar sinodalment a favor d’una Església experta i diligent amb el seu manteniment, i cridada amb passió a ser missionera, a tenir a les portes de les seves comunitats no sols l’anunci que ens demana aquests dies el Papa Francesc: Entrada lliure, si no també el que ens acompanya ja fa uns anys a la nostra diòcesi menorquina: Sortiu a les places, dialogueu obertament amb tothom.
Algú ha accentuat que essent el cristianisme un moviment universal dos cops mil·lenari, resulta que només cada quatre-cents anys es crida a ser bisbe a un menorquí. Si és cert que en tota la història de l’Església sols hi ha hagut cinc bisbes menorquins, hem de reconèixer que, en aquest últim temps, i proporcionalment a altres diòcesis, el nombre de bisbes menorquins és ben notable.
Prou sap el nostre benvolgut bisbe Gerard que compta amb comunitats més reduïdes que abans però que en elles hi ha moltes persones ben disposades a ajudar-lo en aquesta nova tasca evangelitzadora marcada per l’alegria de l’evangeli, com ens recomana el Papa Francesc al primer nombre de la seva primera exhortació apostòlica titulada “Evangelii Gaudium”.
Bisbe Gerard, estimat bisbe de casa nostra, si sou tan ben rebut a la nostra i vostra Diòcesi, sigueu també per a nosaltres un molt bon pastor.
