Baix pes al néixer

Marta Seguí – El creixement del nadó és un aspecte de la gestació que preocupa totes les mares, sobretot quan no és el que s’espera. Sense saber què significa que “no compleix els percentils predeterminats”, la preocupació comença a habitar al cos de la mare gestant. 

Durant l’embaràs, la velocitat del creixement del fetus és de 8 cm al mes. Quan un nadó té una restricció del creixement intrauterí, vol dir que està creixent més lent del que hauria. Pot ser un creixement asimètric, és a dir, que hi ha una desproporció entre el cap, els ossos llargs i l’abdomen; o simètric, que significa que tot el bebè és petit. 

Als països industrialitzats, hi ha més preocupació per les conseqüències adverses de la sobre-nutrició fetal que per la desnutrició, però la manca de creixement per restricció calòrica de les mares també té conseqüències en el futur del bebè. 

CONSEQÜÈNCIES DE LA FAM 

Hi ha finestres de temps sensibles durant el desenvolupament embrionari, on els senyals ambientals de la mama poden programar modificacions en els sistemes neuroendocrins, metabòlics i energètics del nadó. 

Existeix un estudi conegut com la “cohort de naixements de la fam holandesa” que consta de més de 2000 fills únics que van néixer entre el novembre de 1943 i el febrer de 1947 a Amsterdam i se’ls va fer un seguiment sistemàtic fins el 1996. Als Països Baixos Occidentals, el 1944, dones embarassades consumien entre 400 i 800 kcal/dia, aproximadament una quarta part de la ingesta recomanada. La fam va afectar persones de totes les classes socials i va anar seguida per una prosperitat durant la postguerra. 

Una de les observacions importants de l’estudi va ser que les dones exposades a la fam al mig o al final de la gestació van tenir nadons amb baixos pesos al néixer. En canvi, les mares que van estar exposades a la fam durant les primeres setmanes de gestació, van tenir nadons amb pesos normals. Tot i això, aquests nadons van créixer amb taxes més altes d’obesitat comparat amb els altres nadons. Per tant, tot i que el pes reduït al néixer és l’indicador més fàcil de mesurar la privació intrauterina, no és l’única causa de la malaltia adulta posterior. 

Una de les conclusions que fa l’estudi és que l’escassetat durant l’etapa fetal esdevenen poc adaptativa quan els individus s’exposen més tard a un entorn d’abundància. 

De manera semblant, es repeteixen conclusions a la fam del “Gran salt Endavant” a la Xina entre 1958 i 1961 o a Nigèria amb la fam de Biafre entre el 1968 i 1970. En aquests casos, a més, també es va mostrar més susceptibilitat a l’esquizofrènia. 

RESUMINT 

En el moment de la concepció i la gestació es descuiden la influencia dels factors ambientals quan realment tenen certes conseqüències a llarg termini. Els diferents elements que afecten sobre els nostres gens són més plàstics a les primeres etapes del desenvolupament de l’embrió i deixen una marca en el funcionament corporal per a tota la vida. 

Els nadons que neixen amb un pes excessivament baix són més sensibles a desenvolupar malalties metabòliques com la diabetis tipus 2, obesitat, malalties cardiovasculars com la hipertensió arterial, i malalties mentals com l’envelliment cognitiu accelerat o l’esquizofrènia. 

Baleària

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.