Miriam Triay / Ciutadella – Fa mesos que sentim parlar de la sortida al mercat d’una IA (Intel·ligència Artificial) capacitada amb moltes habilitats humanes. Entre aquestes, les de dibuixar o escriure. Habilitats que formen part de professions considerades artístiques, gens mecàniques, i amb una profunditat important. Però que, i ara, a causa de les aplicacions d’IA que van apareixent, a l’abast de tothom, semblen ser, cada vegada, més superficials.
Sistemes d’IA que ens situen davant un futur laboral, social i, en general, incert i desconegut. Tenim motius, com a societat, per preocupar-nos davant l’arribada d’aquestes noves aplicacions, o, per contra, són eines útils que ens facilitaran el nostre dia a dia? O, i com a darrera opció, ambdues afirmacions són possibles i només depèn de la nostra reacció?
QUÈ ÉS LA IA?
La intel·ligència artificial (IA), en termes generals, es refereix als sistemes, aplicacions o màquines capaços d’imitar la intel·ligència humana a l’hora de realitzar diferents tasques i, a més, poder anar millorant i aprenent progressivament a partir de la informació que van recollint. Segons el creador del terme, John McCarthy, “és fer que una màquina es comporti d’una manera que seria considerada intel·ligent en un humà”.
Si ens remuntem als inicis, la primera màquina, considerada, dins el camp de la IA, va ser fabricada en els anys cinquanta per Arthur Samuel, amb la finalitat que fos capaç de guanyar-lo a les dames. Un joc que requereix de l’aprenentatge de les bases, però també de l’estratègia que es pot seguir. Però hi havia un inconvenient, si la màquina era creada pel mateix Samuel, només podia ser capaç de saber-ne tant com ell. L’única solució era que la màquina aprengués, progressivament, jugant contra ella mateixa.
De fet, la idea que màquines pensin com nosaltres, i siguin capaces d’aprendre, s’ha anat duent a la gran pantalla de fa anys. Podríem dir que, en termes generals, la humanitat ja s’esperava que, en un futur, llunyà o no, tindríem màquines intel·ligents que ens canviarien la vida. Ja ho veiem amb la popular saga Star Wars (1977), on C3PO estava capacitat amb més de 6.000 llenguatges i formes de comunicació. Una habilitat que, a més, nosaltres no posseïm. És presentat, per tant, com una forma de complementar-nos, d’ajudar-nos.
Però també ho podíem observar al film Terminator (1984), on un robot d’intel·ligència artificial, creat amb finalitats militars, s’acaba revoltant i es planteja aniquilar a tota la humanitat.
Sigui com sigui, la IA pot presentar dos futurs possibles: un on la vida per als humans sigui més fàcil i senzilla; o un altre on no hi hagi futur per als humans. Tot depèn, i com ha passat en tot canvi tecnològic, de com s’enfoqui, i de l’ús que se’n doni, com a una eina o una arma.
QUINES FUNCIONS ENS OFEREIX?
Fins al moment els sistemes d’IA proporcionen una gran quantitat de funcions, que pretenen facilitar-nos el dia a dia. Entre aquests trobem el processament de llenguatge natural, l’automatització de tasques, la predicció i anàlisi, entre altres.
En aquest sentit, si ens referim al reconegut xat que ha provocat un gran boom durant els darrers mesos, el GTPChat, es tracta d’una aplicació amb IA capaç de proporcionar-nos informació de qualsevol tema que li demanem. Ara bé, presenta falls o moments d’espera llargs, que denoten una falta, encara, de precisió.
O el sistema de creació d’imatges per mitjà d’IA, Midjourney, que, i encara que et presenti una fotografia o dibuix del que li demanis en menys d’un minut, també hi ha idees que se li han de demanar més d’una vegada i de diferents maneres perquè, finalment, presenti un resultat proper al que cercàvem.
QUINS FUTURS POSSIBLES EXISTEIXEN?
És impossible saber el que passarà. Ara bé, el que és segur, i molts professionals i mitjans de comunicació ja afirmen, és que la nostra vida, a partir d’ara, canviarà. Com ha passat amb tota (r)evolució tecnològica que hem viscut. Al final, es tracta d’eines que han nascut per ajudar-nos i complementar-nos en certes tasques. Però, i com passa amb tot, depenent de l’ús que en fem d’aquesta maquinària i de com ens afecti la seva aparició, segons les decisions que es vagin prenent, la vida pot ser més senzilla per tots nosaltres, o se’ns pot complicar molt.
Per exemple, amb els GTPChat, i si fem referència al periodisme, és molt més fàcil obtenir notes de premsa i articles més bàsics i factuals. Ara bé, sempre és millor que hi hagi una persona física que estigui revisant i, a més, és impossible que la part més humana, creativa i d’estil, la pugui proporcionar, de moment, una màquina d’IA. Així que, fins ara, els periodistes encara som imprescindibles, però sí que és possible que segons quines tasques que fins ara executàvem, passin a fer-les aplicacions d’IA.
En aquest sentit, i si li demanem al GTPChat què suposa la seva aparició per a professions com el periodisme, respon: “La IA té un impacte significatiu en el periodisme i altres professions, tant en termes d’oportunitats com de desafiaments. En el periodisme, la IA s’utilitza cada vegada més per automatitzar tasques com la transcripció d’àudio o la generació de resums de notícies, el que permet als periodistes centrar-se en la creació de contingut més valuós i original (…). De totes maneres, la IA també planteja desafiaments importants per al periodisme i altres professions, especialment en termes de l’automatització i la possible eliminació de feines. En el futur, és possible que moltes tasques siguin realitzades per sistemes automatitzats, el que podria reduir la necessitat de treball humà en algunes àrees”.
Unit a açò, i com ja s’ha anat dient de fa dies, també és possible que açò provoqui el sorgiment de nous monopolis empresarials. Com ja s’explicava al diari Ara, rere eines com el GTPChat hi ha el laboratori OpenAI, creat el 2015, i que presenta com a principal inversor a Microsoft. Ara veurem com va avançant açò, però, de moment, sembla que les multinacionals de sempre començaran a conquerir el mercat, com duen fent de fa temps.
Una competència deshonesta i complicada és un dels resultats possibles que pot detonar el sorgiment d’aquestes noves aplicacions i sistemes d’IA. Així com la pèrdua de llocs de feina que, fins ara, sense els humans no eren concebibles. Igualment, i com tot canvi tecnològic que hem viscut fins al moment, mentre uns desapareixen, d’altres treballs aniran apareixent. No és més que una passa cap al futur tecnològic que portem anys premonitzant, i només depèn de com s’utilitzi, si per eliminar cada cop més treball humà de les empreses, o per complementar la seva feina amb la d’aquests sistemes útils.
“No tenc la capacitat de predir el futur amb precisió, però puc oferir algunes possibles perspectives basades en els desenvolupaments actuals en la tecnologia d’IA. És probable que la IA continuï transformant la forma en què vivim i treballem. (…) s’espera que la IA creï nous treballs i oportunitats”, GPTChat.
De moment, tot està per veure, però basant-nos en els canvis tecnològics que hem anat vivint, i com ja hem dit, el que està clar és que com a societat, evolucionarem, i anirem cap a un sistema de vida diferent, pel qual, ens hem de preparar.
