Miriam Triay / Ciutadella – Esther Abad (1990), nascuda a La Rioja, és llicenciada en Enginyeria del Disseny Industrial, i en Màrqueting i Comunicació. Avui dia, sense formar part de la plantilla de cap empresa, està especialitzada en les dues branques com a autònoma, treballant per a diferents organitzacions. Així, i d’entre les reconegudes en aquest sector, trobam Mare e Terra, l’empresa mare que engloba, entre d’altres, Faustino Gran.
Com inicia la seva trajectòria professional?
Després d’haver estudiat la carrera d’Enginyeria del Disseny Industrial, a Saragossa, i haver-ne fet el màster a València, vaig anar a viure a Madrid per treballar en l’Agència de Cooperació Espanyola. Fent aquesta feina, vaig haver de viatjar molt. I com no tenia un alt nivell d’anglès, em van concedir 9 mesos per anar a viure a Austràlia i millorar-lo, mentre també estudiava Màrqueting i Comunicació. Però, una volta vaig ser allà, la meva forma de veure la vida va canviar totalment. 9 mesos van passar a ser 3 anys. I després d’aquell moment, ja no vaig tornar a ser la mateixa. Arrel d’aquest fet, em vaig adonar que no volia portar una vida rutinària ni fermar-me al mateix lloc, tant laboral com geogràfic, de forma permanent. Així que, l’any 2019, vaig decidir treballar com a freelance, i portar una vida nòmada.
Llavors, què va significar per Esther Abad començar a treballar com a freelance?
Va significar l’oportunitat de viatjar i anar on jo volgués. De gaudir del meu temps. De poder organitzar-me, lliurement, els meus horaris de feina i d’oci. Sabia que si tornava a formar part de la plantilla d’alguna empresa, ja em seria impossible recórrer món de la manera que jo ho volia fer. Així que, i des del moment en què vaig marxar d’Austràlia, no he tornat al mateix lloc de forma fixa. Gràcies a ser freelance, tenc clients de diferents parts del món, fet que em permet, primer, treballar remotament; i segon, poder viatjar a altres països, i visitar les diverses empreses per les quals treball.
Quines tasques desenvolupa per als seus clients?
Doncs, la meva feina consisteix, sobretot, a portar a terme treballs relacionats amb el Màrqueting i la Comunicació, així com en el Disseny Gràfic. Solc especialitzar-me, entre altres coses, en el disseny de pàgines web, el disseny de logotips, el branding (gestió d’una marca), el packaging (tot el que rodeja al producte), la maquetació de llibres, de documents…
Entre aquestes empreses trobam Mare e Terra, a Menorca.
Sí. Mare e Terra, diríem que és l’empresa mare d’altres reconegudes com Faustino Gran, o els projectes en camí de Lolo’s i Biniatram. Jo treball en tots aquests projectes, en les tasques de màrqueting i comunicació, a més de la part de disseny gràfic. Són projectes molt grans i especials, que encara estan en preparació, però que parteixen d’una base molt treballada. A Fasutino Gran, per exemple, el que hem fet és un rebranding (renovació de la marca) de l’hotel; perquè abans se centrava només en l’hotel Can Faustino, però ara ja engloba una sèrie d’altres palaus com Cal Bisbe i Can Llorenç. La veritat és que estic molt contenta amb aquest client i la feina que feim junts. Perquè, a més que m’encanta venir a Menorca, on solc passar mig any, també dona gust treballar amb una empresa que sempre cerca seguir evolucionant i expandir-se.
Però, pel que sabem, la seva trajectòria laboral i personal també està molt relacionada amb el mar.
Sí. De fet, la meva relació amb el mar comença també a Austràlia, allà va ser quan més hi vaig connectar; vaig començar a fer busseig. És més, sempre he cercat anar a llocs on el mar estigui a prop, he viscut, per temporades, a Mèxic, a Lanzarote, i a Menorca, entre d’altres. I en aquests llocs sempre he practicat submarinisme. Però, no va ser fins que vaig arribar a Menorca, que em vaig introduir en el món de l’apnea. Sempre m’havia fet respecte endinsar-me sense botella d’oxigen, però un cop ho proves i t’adones que el teu cos pot, ja no pots tornar a utilitzar el tanc. Així que sí, tenc una relació molt estreta amb el mar, però si ens centram en la part professional, fa menys d’un any que faig modelatge aquàtic.
Què significa açò de modelatge aquàtic i com sorgeix?
Des de la universitat, i per guanyar diners extra, he fet de model per a algunes empreses. Abans, era model fora de l’aigua, i ara ho som també a dintre. Tot va començar arran de fer apnea. Com que em semblava una experiència brutal, em gravava davall l’aigua, i alguns amics em feien fotografies. Així, i gràcies a xarxes socials, com Instagram, les marques em van començar a demanar d’enviar-me material i fer-me fotos per a promocionar-lo, i així va sorgir. Va ser progressiu, i sense buscar-ho. En realitat, ni tan sols ho consider feina com a tal, per mi segueix sent un hobbie, una passió. En aquest sentit, llavors, també seria freelance, ja que no estic en cap agència ni companyia de models.
Si seguim en aquesta línia, entre el modelatge normal i l’aquàtic hi deu haver una sèrie de diferències. Sobretot, quant a dificultats. Quines en destacaria?
Per jo, la major barrera que et pots trobar en el modelatge sota l’aigua és la ment. Si aquesta et diu que el teu cos no pot fer alguna cosa, no la farà, encara que realment sí que pugui. Així, en els dies en què estic relaxada, puc aguantar més estona, som capaç de baixar més metres, i no passa res. Però hi ha altres dies que, si estic nerviosa, ja és més complicat poder estar sota l’aigua i no passar-ho malament. La meva principal recomanació en aquest sentit, seria que, si algú vol ser model aquàtic/a, comenci fent el primer curs d’apnea, ja que així coneixerà millor el seu cos, i serà conscient de les seves capacitats reals.
D’altra banda, també trobam dificultats físiques, diferents del modelatge normal. A jo aguantar les postures gairebé no em costa, però sí que és veritat que mantenir una posició sota l’aigua és més difícil que fora, sobretot si la sessió fotogràfica és conjunta amb una altra persona, ja que la coordinació es fa més complicada. A més, i com és evident, el modelatge aquàtic és molt cansat, ja que aguantar la respiració, i entrar i sortir de l’aigua constantment durant hores, és esgotador. Però, almenys en el meu cas, com gaudeixes de l’experiència i del mar, es compensa.
Així, Esther Abad és una professional freelance, especialitzada en el món de la comunicació, el màrqueting i el disseny gràfic, que, a més, també fa modelatge aquàtic. Però, de cara a un futur, en quina professió es veu avançant i de forma permanent?
Per a fer tota la vida, m’agrada molt més el disseny gràfic, el màrqueting i la comunicació. Però lo altre ho vull tenir sempre. No vull que es converteixi en una feina per obligació, sinó que vull gaudir sempre de l’aigua. De fet, a més de submergir-me per a ser fotografiada, o per entreteniment, també hem realitzat, juntament amb la meva parella, que és instructor de busseig, una sèrie de projectes relacionats amb la conservació marina. Per tant, la meva relació amb el mar abasta un ventall d’opcions diverses que esper no perdre mai.
Estem davant una dona emprenedora, i autònoma. Li ha suposat algun problema el fet de formar part del sector femení?
Sempre. Inevitablement, pel fet de ser dona, no et prenen seriosament. Costa molt fer-se un lloc en un món d’homes. Sobretot, quan ets més jove, perquè no et veuen capaç de fer moltes coses, per la curta edat. Sembla que sempre t’has d’esforçar el doble per demostrar que vals tant o més, i poder arribar allà mateix.
Llavors sí, consider que pel fet de ser dona, en el món professional m’han tractat diferent. És més, i quan el meu enfocament professional es dirigia cap a l’enginyeria, era bastant evident que em trobava en un món d’homes. Però, a partir del moment en què vaig triar un camí més creatiu, cap al màrqueting i el disseny gràfic, vaig sentir com la discriminació baixava.
Ens podria posar un exemple de discriminació que hagi patit?
Em va marcar molt un comentari que em va fer un client, no fa gaire temps. Em va dir, considerant-ho un elogi, que treballava com un home. Que tenia una mentalitat, professionalment xerrant, masculina.
Però Esther Abad és una dona, treballa com una dona, i té mentalitat de dona -o de persona, que vindria a ser el mateix-. La seva trajectòria professional és un camí d’independència, ple d’èxit, i de molts projectes pen davant; amb un ventall de clients important, amb el mar com a gran aliat i amb moltes ganes de viure i conèixer.
