Itziar Lecea / Maó – Ja fa uns anys que el nom d’Ariadna Vilalta es coneix a Menorca. I es lliga amb un dels esdeveniments desestacionalitzadors més peculiars dels que tenen lloc a la nostra illa en temporada baixa: la trobada de Hats & Horses, on la moda i els cavalls s’ajunten per posar Menorca al mapa mundial. A més, Vilalta és fidel col·laboradora de Nua amb la seva secció de sexologia. I és que els interessos diversos, l’ha duta per mons molt diferents, on procura sempre posar èmfasi en la mirada femenina. En aquest nombre, ens apropem una mica més a ella.
Hats & Horses ha viatjat aquest 2022 a Dubai i els Estats Units. Com ha estat l’experiència?
A Dubai ha anat tan bé que pel 2023 repetirem amb dos esdeveniments. Al gener, quan farem el ‘Ladies Day’, incentivant la trobada amb dones de nivell alt per parlar de la seva experiència. No són dones del món del cavall, sinó que es relacionen amb altres sectors, com el disseny, la moda o els negocis. El que volem és que no sigui una trobada només de senyors que tenen cavalls, sinó convertir-ho en un espai més acollidor per la dona, a banda d’introduir un dress code. I el 4 de març també farem un esdeveniment més centrat en moda, que lligarà amb la final, a la qual donarem un premi. Durem marques de barrets, de calçat, intentarem promocionar marques locals en un esdeveniment molt potent. El tema del cavall uneix molt, perquè és una passió compartida. I és un ambient idoni per fer promoció de la nostra illa.
I a l’altra banda de l’Atlàntic, com ha anat?
Als Estats Units, que ha estat la primera vegada, ha anat molt bé. Cercàvem gent del món del trot, i vam trobar una comunitat molt xula a Maryland, a Washington, amb la qual tenim molts punts amb comú. Primer els vam convidar a Menorca, van tornar encantadíssims. I el mes d’octubre vam partir nosaltres cap allà per veure com treballen, com organitzen tot el món del cavall, com funcionen els veterinaris, les vestimentes dels cavalls… Amb aquest intercanvi ja vam muntar l’edició de Hats & Horses als Estats Units, que també repetirem durant el 2023.
Tornem al Hats & Horses de casa…
Encara estem tancant coses, però pel 2023 col·laborem molt amb l’associació de Cavalls de Raça Menorquina. Així, farem una setmana eqüestre amb la qual lligaríem la Fira del Cavall de Raça Menorquina i Hats & Horses.
Mentre no estàs ficada dintre del món del cavall, a què et dediques?
Tenc molts fronts oberts, perquè tenc la meva agència de comunicació, amb seu a Londres. I fa poc he afegit el ser sòcia d’una clínica de psicologia. Jo sempre havia volgut estudiar psicologia, tot i que vaig fer Relacions Públiques, Turisme i també m’he format en Màrqueting.
El bot de cavalls i moda a psicologia és gran!
Solec anar a veure una amiga meva que és psicòloga a Madrid, i amb ella vam començar a parlar de què tenia ganes de muntar un centre propi, però necessitava algú que donés una mà amb el tema de la imatge i el màrqueting. D’aquesta manera, vam arribar a un acord: en lloc de pagar-me per la feina, he entrat a formar part de l’empresa com a sòcia. Jo no hi formaré part amb teràpia -tot i tenir la formació en sex coach-, sinó amb comunicació. I és un projecte nou que em fa molta il·lusió, amb aquest centre a Madrid, i amb una visió molt femenina, ja que toquem temes des de joves fins al moviment transgènere.
Aportes sempre una visió femenina en tot el cas fas?
Sí, i tant. Quan vaig estudiar per ser sex coach, em vaig adonar que la dona arrossega molts tabús que em va xocar que encara els tinguem. I ens ha de venir de molt enrere, perquè són conductes i creences arrelades a sang que ens condicionen els nostres fets i pensaments com a dones, referent al sexe.
Quines creences?
Com a dones, tenim uns desavantatges físics que ens condicionen -com és el fet de quedar embarassada, o tenir menys força física-, però hauríem de ser lliures de fer el que ens vengui de gust sense arrossegar aquests tabús socials que duem tan arrelats. Fisiològicament, està clar que som diferents dels homes, però ens hauríem de llevar certes barreres que ens posem nosaltres mateixes. Per exemple, pel fet de tenir l’instint femení de ser una persona cuidadora, no tenc per a què voler ser mare. Hauríem de poder lidiar amb aquestes coses, però sense remordiments. Per exemple, si un home és pare i treballa, no té cap problema en fer-ho. Si ets dona i mare, la cosa canvia molt, perquè ens obliguem a arribar a tot, quan tenim limitacions, com els homes, però ens sentim molt més culpables. I no hauria de ser així.
