Catalina Pons, presidenta de FAGME “Al camp, ara hi ha més dones titulars i ja estem associades. De fet, jo som la sòcia agricultora de Son Quart”

Miriam Triay / Ciutadella – Catalina Pons Seguí, ciutadellenca d’origen pagès, és una de les moltes dones que, a Menorca, treballen i viuen del sector primari. De fet, actualment, és la presidenta de FAGME (Federación Agrícola i Ganadera de Menorca), i forma part de la junta d’altres associacions com Sa Cooperativa de Ferreries o la Denominació d’Origen del formatge (D.O). El camp és la seva vida, “jo som del camp”, i ho demostra amb les seves ganes de treballar per a convertir el sector primari en una feina digna i tinguda en compte.

UNS ORÍGENS RURALS
“Jo vaig néixer al camp, tota la vida he estat del camp”. De pares pagesos, Catalina Pons es va criar en un ambient rural. Des de ben petita ja sabia el que era viure del sector primari. Així i tot, arribada l’adolescència, va voler provar altres camins fent una FP de calçat, gràcies a la qual, amb 16 anys ja treballava de talladora de jaquetes a la coneguda fàbrica Patrícia.

Però Pons mai va ser capaç d’abandonar del tot el camp. Per açò, als 21 anys, quan es va casar, van decidir amb el seu home d’anar a viure al lloc Son Sarparets. “Després de les meves noces vaig tornar a viure novament al camp, ja que, el meu marit també es dedicava al sector primari”. Així, Pons va tornar als seus orígens després de 5 anys provant un altre camí, i el 1992 va començar una nova vida en aquest lloc ciutadellenc.

Passats 10 anys, el matrimoni va decidir anar a un lloc de Ferreries on, tot i ser un altre poble i suposar un canvi d’aires, hi havia unes millors instal·lacions i condicions. En aquest moment ella i el seu home ja havien tingut tres dels quatre fills, que han suposat una altra mà d’ajuda. “Ens han sortit del camp; els hi agrada i també s’hi dediquen”.

SON QUART I ALCARIETA
En l’actualitat, i des del 2008, viuen i fan feina a Son Quart; encara que també treballen a l’Alcarieta, un lloc de Ferreries que tenen llogat, però on només van tres o quatre vegades per setmana. “Som a Son Quart, on ens especialitzam en llet i formatge; i a l’Alcarieta, on ens dedicam més al menjar. Tenim vaques de carn, gra, bales…”. Així, fan feina als dos llocs, en àrees de treball diferents.

I ara ja no només són ella i el seu home, sinó que tenen l’ajuda de tres dels seus fills -el quart treballa a un altre lloc-. Una passió i professió que s’ha anat passant de generació en generació; que ha acompanyat a Pons, i que ara també acompanya als seus fills.

LA FEINA I LA SITUACIÓ AL CAMP
“La barrera entre vida i feina és molt difosa”. Tot i que aquesta en sigui la feina i passió de la família de Pons, ella també és conscient del sacrifici que suposa. “És una feina molt esclava, ja que, i encara que t’organitzis com vols, no pots deixar de fer les tasques d’aquell dia en l’horari acostumat”. D’altra banda, açò també comporta que sigui una feina més lliure i que, a més, es respiri un aire pur i tranquil. “És un món diferent, però una volta saps com funciona i t’agrada, ja està”.

Igualment, i a més de l’esforç que suposa la feina al camp, la situació actual no hi acompanya. Entre altres coses, Pons destaca el temps poc favorable d’enguany, la diferència de preus i les dificultats de transport. Així, i segons ens explica la presidenta de FAGME, “els preus del que compram pugen cada vegada més, però els nostres, del que venem, no”. Així, el marge entre un preu i l’altre cada cop és més petit, i la rendibilitat disminueix. “No puja d’igual manera el que gastam amb el que cobram”.

Una altra de les preocupacions actuals “és el transport, perquè ens encareix molt el producte. Nosaltres som iguals que la resta d’Espanya, però el que hem de pagar per transport és molt diferent, fins i tot amb Mallorca. De fet, a l’illa veïna cobren més per la llet, però paguen menys pel transport”. És important així, tenir en compte que els preus no els trien ells. I que, en la situació actual, els suposen un problema.

EL PAPER DE FAGME
Per poder manifestar aquests inconvenients, per poder formar-se i evolucionar com a treballadors, per poder mantenir-se informats del que es decideix i passa, sigui aquí o fora, i per poder cobrir altres necessitats, existeix FAGME. “Vetlla pels socis, amb informacions, cursets, reunions -siguin amb els membres o amb l’administració-, etc. El seu paper principal és el d’escoltar, transmetre, demanar, informar i organitzar”.

Tot el que tingui a veure amb el camp i els seus treballadors, és tema rellevant per a la federació. “Es tracten totes les problemàtiques possibles al camp, tenint en compte les diferents àrees del sector primari”. I el paper de Ponsen aquesta és cabdal. “Com a presidenta vaig a les reunions, escolt i transmet el que em diuen”. Un nou paper, però, que li ha sumat més feina a la que ja tenia d’abans i que, per tant, ha fet que no pugui dedicar-se tant a les tasques del camp. “Amb la presidència tenc més feina i clar, no puc anar a ajudar-los com abans”.

Tanmateix, i sempre que pot, Pons segueix fent el que més li agrada: formatjar, donar llet i menjar als vedells, rentar i pelar les vaques, collir l’estivada quan n’és el moment… fins i tot, i quan és necessari, fa de veterinària per als animals.

LA DONA AL CAMP
Un paper, el de la presidència, que mostra com la dona ha aconseguit ja una posició important al camp. Actualment, hi ha dones titulars de llocs, com la mateixa Pons, que n’és la sòcia agricultora de Son Quart. I, a diferència d’abans, ara també estan assegurades. “Moltes dones abans no es contemplaven com a treballadores del camp, i clar, ara no poden cobrar jubilació, no tenen res… per sort, açò ha canviat”. Són canvis, i evolucions que, per ella, eren necessaris. Les dones ja compten, i ja assoleixen papers importants.

“Dins les juntes som minoria encara. Però cada vegada hi ha més dones”. De fet, estem davant la primera dona presidenta de FAGME. Un assoliment que, segons explica, no li ha plantejat cap repte diferent per ser dona. És més, si Pons és avui la presidenta d’aquesta federació, és perquè una sèrie de membres homes la van animar i convèncer a seguir aquest camí. Una trajectòria que, de segur, serà beneficiosa per al camp i la seva situació actual.

Baleària

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.