Dones que protagonitzaren la història menorquina Noms femenins que brillaren durant la Guerra d’Independència dels Estats Units a Menorca

Gravat del setge al Castell de Sant Felip. Al fons es pot observar una dona despullada, representa a Charles Garain. Col·lecció de Francesc Xavier Martín Martínez. Los corsarios de Menorca al servicio de la Gran Bretaña (1778-1782)

Miriam Triay / Ciutadella – Tres històries emmarcades en un mateix moment històric, que protagonitzaren dones suggerents i combatents, contràries al que s’esperava del seu comportament. Una trama que comença el 1778, quan, durant la Guerra d’Independència dels Estats Units d’Amèrica, Espanya i França donaren suport a les colònies, i anaren en contra de la metròpolis, Gran Bretanya. Un moment en què Menorca era britànica i, per tant, també participava en la guerra. I uns fets històrics que, finalment, provocaren que Espanya, el 1781, comences la conquesta de Menorca. Des de Nua hem volgut dedicar unes línies a aquestes lluitadores, gràcies a la informació que hem pogut obtenir amb l’ajuda de l’Arxiu Diocesà, i, concretament, de l’historiador, arxiver i escriptor, Marc Pallicer Benejam -i als seus llibres:  Los corsarios de Menorca al servicio de la Gran Bretaña (1778-1782) (2014) i Història de la prostitució a Menorca (2021)-.

CORSARISME MENORQUÍ
Si començam cronològicament, la primera de les dones en causar impacte, fou la maonesa Eulàlia Taltavull Serra (1743-1818), coneguda per Eulàlia Poli (o Poly) i Taltavull i casada amb l’anglès burgès i adinerat, Llorenç Poli Ridgeway (1708-1777), del qual enviudà un any abans que la guerra arribés a l’illa. Poly, o la viuda Poly, nom pel qual la coneixíen, agafà el llinatge del seu home difunt i, suposam que per sobreviure el context, mantenint el seu estatus, i ingressant diners, com sent dona no podia treballar, es va dedicar als negocis.

De família comerciant, les nocions i coneixements que tenia li permeteren convertir-se en la dona més rica de Maó, i en una de les inversores més importants del moment. Així, i de les seixanta-sis naus corsàries que s’armaren a Menorca durant la guerra, Poly invertí en la majoria. Concretament, en un dels vaixells corsaris més grans del moment, el xabec Sant Antoni de Pàdua, del qual n’era l’agent -principal inversor i encarregat dels negocis relacionats- i la copropietària, juntament amb el seu company de negocis, Antoni Seguí Sintes.

Poly, per tant, es va convertir en una de les més grans empresàries de la seva època, invertint en molts altres vaixells, i aconseguint augmentar el seu capital considerablement. I el més paradigmàtic és que tot va succeïr perquè no deixaven treballar a les dones. Va esdevenir la primera dona de Menorca en fer diners a través de la inversió, en aquest cas, en cors.

Retrat d’Eulàlia Poly de Pasqual Calbó. Museu de Menorca.

TROPES AUXILIARS
En aquest mateix context, el 1781, quan Espanya ja havia enviat les seves tropes a Menorca, comandades pel Duc de Crillon, figura que, durant la seva estada a l’illa, va romandre a casa de la nostra anterior protagonista, Eulàlia Poly -una dona que passà d’invertir contra Espanya a ser amfitriona del capità de les tropes espanyoles; tan important era la seva persona-, va destacar una altra dona remarcable i digne de menció.

Quan arribaren a l’illa, els espanyols van rebre l’ajuda de diferents tropes franceses i mercenaris d’altres llocs, com per exemple, de dos regiments suïssos. Entre aquests es trobava el de Betschart, del qual formava part un soldat destacat pel seu coratge i honor, el jove de 18 anys, Charles Garain.

Aquest valent soldat suïs resultà ferit durant el setge del Castell de Sant Felip, i, negant-se a què el despullessin per a ser curat, va morir aquell mateix dia. Aquí és quan començà el més interessant de la història, ja que, quan tragueren el cos inert del llit, i el despullaren, descobriren que era una dona. Tot i el primer impacte que açò tingué en tots els presents, el fet que els seus companys “no solo la tenían por hombre si también por gran soldado” (BNM Manuscritos, Ms 12929 no 43), va fer que fins i tot el Duc de Crillon ajornés l’enterrament per a poder-lo presidir ell personalment. Va ser enterrada, finalment, a Menorca, amb música i honors militars.

Una dona que, demostrant més honor i coratge que molts dels seus companys, per la qual cosa va ser definida com a “sobrenatural para su sexo”, va demostrar, ja en aquell moment, i igual que Poly, que les dones som igual de capaces que els homes.

PAS D’INFORMACIÓ
Seguint amb la trama, mentre Garain estava sent ferida de mort al Castell de Sant Felip, on molts espanyols i tropes auxiliars, assetjaven als britànics que es trobaven entre les seves portes, 10 dones, pel que es diu, prostitutes, van ser acusades d’ajudar al bàndol equivocat.

Tot començà quan un grup de britànics aconseguí, una nit, sortir del Castell i anar a atacar els soldats espanyols que es trobaven assetjant la Mola. Arran d’aquest fet el Duc de Crillon obrí una investigació per saber que havia passat, i descobrí l’existència d’una suposada dona vestida d’home que havia entrat informació sobre les tropes espanyoles. Amb aquestes dades, i després de més investigacions, s’acabà arribant a la conclusió que hi podien estar implicades les prostitutes de Maó.

Després d’interrogatoris, que derivaren en 10 dones sospitoses, per la seva relació amb diversos britànics –Margarita Anglada (àlies Pegui), Francisca Ortega (la Castellana), Maria Anna Reixach, Joana Mª Corrons(Flamenca), Anna Anglès (Ferranda), Margarita sa Patrona, Eulàlia Pola, Clara Roig, Práxedes Ladella, i Maria Pinxa-, i d’un judici-investigació, ni l’encarregat del cas, ni el Duc de Crillon,  tot i les proves orals incriminatòries cap a algunes d’elles, no aconseguiren arribar a cap conclusió, i les  declararen innocents. Encara que, en total, passaren 38 dies en una presó precària.

Estem davant una situació d’abús d’autoritat i d’injustícia cap a dones de condició social baixa, que es van veure obligades a fer amistat amb els britànics perquè les mantingueren, per a després, encara, ser acusades i castigades a causa d’açò. Una situació que, a més, demostra com de dèbils eren les tropes espanyoles que, durant un setge, deixaren entrar a una persona desconeguda. Com bé es demana Marc Pallicer al llibre sobre prostitució: “Com era possible que algú pogués introduir informació dins una fortalesa assetjada?”. Supòs que mai ho sabrem, però 10 dones, oficialment, innocents, en pagaren les conseqüències.

Així és que, durant la Guerra d’Independència dels Estats Units que va tenir lloc a Menorca, van destacar figures femenines pel seu important paper en la guerra, des d’una possible passada d’informació d’un bàndol a un altre, fins a la subvenció de vaixells de guerra, passant per la participació en el camp de batalla. Tots fets passats a Menorca, i sota el nom de diverses dones extraordinàries.

Baleària

2 Comments on “Dones que protagonitzaren la història menorquina Noms femenins que brillaren durant la Guerra d’Independència dels Estats Units a Menorca

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.