Joan Timoner i Petrus, la nova obra de Nel Martí L’escriptor i professor ciutadellenc presenta una recopilació de la vida i obra de Timoner i Petrus (1910-1997), una figura cabdal en la història menorquina

Portada del nou llibre de Nel Martí; Joan Timoner i Petrus

Miriam Triay / Ciutadella – En Nel Martí, nom hipocorístic de Joan Manel Martí i Llufriu, va publicar, fa més d’un any, la seva obra El somni menorquinista. Un treball de recerca i investigació, pel qual va dedicar tres anys incansables. Durant aquest procés de documentació i ordenació, Martí va anar descobrint i indagant en altres temàtiques i personatges que li obriren diverses portes. Ara, una d’aquestes s’obre definitivament amb la publicació de Joan Timoner i Petrus, un llibre que cerca proporcionar un recull de l’obra i vida d’aquest intel·lectual, per facilitar més eines d’investigació, i, sobretot, per divulgar aquesta figura cabdal en la història menorquina. Des del setmanari hem volgut descobrir-ne més.

Qui és en Joan Timoner i Petrus?
Jo el definiria com a un intel·lectual de l’època. Presentava diferents facetes, de les quals destacaren, sobretot, la de poeta autor de L’illa d’argent, l’única obra que ha publicat; i la d’articulista polític, sobretot, a La Voz de Menorca en el debat estatuari de 1931. Sense cap dubte, aquestes són dues aportacions molt rellevants de la seva obra.

Encara que, i com a autor, també va escriure en d’altres publicacions, com aquest mateix setmanari, El Iris. És més, i pel que fa a la poesia, consider que el paper d’El Iris va ser cabdal. Els seus poemes, pràcticament tots, els publicava primer al setmanari. Per tant, es donà a conèixer a través d’aquesta publicació.

Així, va destacar com a articulista i com a poeta, però també com a músic, filòleg, assagista i paisatgista. En aquest sentit, i en realitat, ell vivia de la música; formava part de la banda militar. Pel que fa al fet de ser filòleg, es pot observar en els articles i treballs, en el seu interès per la toponímia i la traducció, per l’assessorament lingüístic d’altres escriptors, per la llengua, en general. I, també és considerat paisatgista, ja que en els seus poemes i articles destaca molt l’exaltació que fa del paisatge, i de l’illa de Menorca.

Un intel·lectual polifacètic, però que presentava unes constants: la catalanitat, el compromís amb la llengua i la cultura de Menorca, i també amb el paisatge. En general, una sensibilitat menorquinista clau.

Sis fotografies que il·lustren diferents etapes de Joan Timoner i Petrus. Foto Arxiu familiar de Joan Timoner i Petrus

Com el coneix i d’on sorgeix l’interès cap a aquesta persona?
En realitat, el coneixia de fa temps. És un personatge molt vinculat al menorquinisme, i és un autor que sempre he tingut de referència. Però va ser amb l’elaboració de l’obra El somni menorquinista, que vaig veure que, tot i que ja s’havien escrit coses sobre ell, mai s’havia fet la feina de recopilar tot el seu material i la seva història, per tenir una versió més global de l’autor.

És a dir, altres autors com Josep Maria Quintana, Andreu Murillo o Isidor Marí Mayans, ja havien recollit en els seus treballs el menorquinisme de Joan Timoner i Petrus. D’igual forma que Joan F. López Casasnovas havia fet el corresponent amb l’obra poètica de l’autor. Però, ningú no havia abraçat la seva obra a partir de les diferents facetes que presentava.

I tot i que a jo també m’interessava més per la part política i menorquinista, vaig pensar que era important conèixer més a la persona, saber més d’ell, per entendre l’assaig polític que feia. És impossible descriure un autor si no se sap un poc més d’ell, del que va viure, del context, per entendre el seu posicionament i els canvis que es produïen en aquest.

I com ho ha fet per obtenir tota aquesta documentació que hi apareix?
Gràcies, sobretot, a les seves filles, Catalina i Ana. Elles em van ajudar en la part més biogràfica, de poder entendre el marc històric en què vivia. Però, alhora, també em van deixar unes llibretes on ell anava apuntant tota la seva obra. A partir d’aquests escrits vaig poder assegurar-me que tot el que apareix al llibre és tot el que va escriure.

Joan Timoner i Petrus (segon de la dreta) amb el Conjunto Isla (1964-1967). Març de 1965. Foto Arxiu familiar Joan Timoner i Petrus

Per tant, podem dir que es tracta d’una obra completa?
No en el sentit estricte de la paraula, ja que no és un llibre on pots trobar tota la seva obra sense consultar altres fonts. Però sí que hi apareixen tots els seus articles i escrits referenciats, per ajudar a trobar-los fàcilment, és a dir, totes les fonts i hemeroteques de consulta. A més que també hi ha una selecció de textos, 14 articles i 24 poemes. És, més bé, una antologia. L’objectiu era que el lector es pogués emportar una idea general de qui era Joan Timoner i Petrus, per açò els textos que apareixen són variats. N’hi ha que parlen de catalanisme, altres de paisatge, altres de turisme…

De fet, d’aquests 24 poemes n’hi ha 16 de pràcticament desconeguts. Són textos que no apareixen a l’única obra de recopilació que va fer, L’illa d’argent. La meva intenció, així, era recollir-los en aquest llibre, i que el públic pugui tenir un espai on apareguin. Ja que són difícils de localitzar; es troben en edicions de l’època de revistes com El Iris o Sa Roqueta.

És més, i com a curiositat, Timoner i Petrus sempre escrivia els seus poemes, primer amb la seva llengua vernacla, i després ho traduïa al castellà; com he dit la traducció era una de les seves aficions. D’aquests 16 n’hi ha alguns que no hem trobat en la versió en català, sinó que estaven en castellà. Per açò, he comptat amb l’ajuda de Ciceró Pasqual, filòleg, que ha fet la traducció d’aquests, podent ser, així, fidels a la seva obra i a com la presentava Timoner.

Què creu que suposa, per tant, aquest llibre?
Jo diria que és un instrument més pels que volen fer la feina d’estudi-recerca, i, per altra banda, juga el paper de divulgació; es resumeix prou la seva obra, perquè qualsevol autor que no vulgui investigar, però que vulgui conèixer Timoner i Petrus, ho pugui fer.

És a dir, no és l’obra o el treball definitiu, però almenys, jo crec, obre portes perquè es pugui treballar i aprofundir molt més en aquest autor, i en els seus diferents camps. Mentre que, i a més, el presenta com a un personatge important en la història menorquina, a la gent que el desconeixia.

Escena ‘Charanga española’ de la pel·lícula ‘El Correo del rey’ rodada a Es Castell dia 1 de juliol de 1950. Joan Timoner és el primer de l’esquerra de la segona fila. Foto Arxiu familiar Joan Timoner i Petrus
Hauser & Wirth Tardor 2024

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.