Bep Al·lès / Ciutadella – Aquesta setmana s’ha presentat el programa d’actes que commemorarà la figura de Josep Mascaró Passarius (Alaior 1923 – Palma 1996) i que fou director del Setmanari El Iris des de 1956 a 1962, a més de fundador i primer director de la col·lecció Monografies Menorquines.
Des de L’Institut Menorquí d’Estudis, es té com objectiu el recordar la figura polifacètica i entregada a la cultura de Menorca de Mascaró Pasarius, qui va tocar temes tan diversos com l’arqueologia, el periodisme, la història, la cartografia, les biografies, la toponímia, les edicions… I donar-li visibilitat entre la població més jove. Aquestes activitats tindran lloc sobretot a Alaior, Ciutadella i Maó, poblacions on hi va ser més present. Començaran el mes d’abril finalitzant el mes de novembre.
Per altra banda, les filles de Josep Mascaró, han dissenyat una pàgina web creada per elles amb tota la informació del seu pare: fotografies, correspondència i també els articles publicats al Setmanari El Iris des de 1951.
JOSEP MASCARÓ PASSARIUS
Natural d’Alaior, Josep Mascaró Passarius, després d’haver fet el servei militar a l’Àfrica, al Terç de la Legió, on va aprendre cartografia, de tornada a Menorca fixà la seva residència a Ciutadella. Allà coneix a Josep Al·lès Quintana, i es converteix en un dels seus grans col·laboradors, tant en el Setmanari El Iris, com a l’Ajuntament de Ciutadella, on entre altres feines de redacció de mapes, Mascaró Passarius i Nina Camps, són els encarregats de l’embelliment del Saló Gòtic de l’Ajuntament, recuperat per Al·lès Quintana al 1953. Mascaró i Camps són els dissenyadors dels escuts heràldics dels batles de Ciutadella des de 1835 a 1950.
Al 1954, sota els auspicis editorials de Josep Al·lès Quintana, crea i dirigeix les Monografies Menorquines, una petita gran joia bibliogràfica de Menorca, que en cara avui està vigent amb una nova etapa, la quarta, iniciada al 2021 i de la qual es van presentar divendres passat dues noves entregues.
Al 1956, pren el relleu de Guillem Florit Piedrabuena al front de la direcció del Setmanari El Iris, del que era el cap de redacció des de 1951.
A principis dels anys 60 fixa la seva residència a Palma de Mallorca, on comença una important carrera d’investigacions arqueològiques i de toponímia, que són reconegudes internacionalment.
L’1 de març de 1996 reb al Saló Gòtic de l’Ajuntament de Ciutadella la Medalla d’Or de les Illes Balears, màxim distintiu de la Comunitat Autònoma. Mascaró mor a Palma mesos més tard.
