La fundació del poble d’Alaior. Una iniciativa de Jaume II de Mallorca Per Jaume Sastre Moll

Jaume Sastre / Alaior – En una data incerta, probablement abans de l’any 1300, i durant la primera dominació dels reis de la Casa d’Aragó, el ciutadà de Barcelona Guillem Llull, havia fet donació a Pere Falgueres d’una cavalleria, formada per dues alqueries: Yalor, en els territoris centrals de l’illa i Malbuger, situada a l’extrem oriental de Menorca, en el terme de Maó.

Pere Falgueres  estava obligat a pagar anualment el delme, la tasca i les primícies a Guillem Llull, drets senyorials que certifiquen la condició emfitèutica de Pere Falgueres, malgrat l’absència de Llull de l’illa.

A la mort de Pere Falgueres, sembla ser que Guillem Llull intentà recuperar la cavalleria, pretensió que va topar amb l’oposició dels hereus d’En Falgueres, els quals al·legaren, davant el nou rei, (Jaume II de Mallorca) que ells feien residència a l’illa, mentre que G, Llull era absent. Una condició que era exigida pel nou monarca per possessionar-se de la terra.

El litigi obert entre En Llull i els hereus d’En Falgueres va ser aprofitat per Jaume II per posar en marxa un dels seus projectes, com era de fundar una pobla en els terrenys centrals de l’illa, idea que havia estat llançada amb el Pariatge de 1301. Així doncs, en rei va manar al seu lloctinent Dalmau de Garriga que fossin respectats els drets de Guillem Llull, malgrat no fés residència a l’illa, i manà al seu procurador, Pere Bernat Puigdorfila, que nomenés a tres agrimensors perquè fessin una estimació de l’alqueria d’Hialor, ja que la monarquia tenia intenció d’adquirir-la per fundar en ella una pobla.

En l’any 1305, Jaume II, instava al seu procurador que el litigi suscitat entre Alamanda, vídua de Pere Falgueres, i Guillem Llull, sobre les dues alqueries tingués una ràpida i definitiva sentència, any que prohibia a qualsevol vendre o alienar propietats, amb la intenció de canalitzar els nous pobladors en l’adquisició dels terrenys parcel·lats en la nova pobla.

Sembla ser, que la compra de l’alqueria d’Yhalor (després Hialor – Alaior) pel procurador reial (1304) va ser una manera de solucionar el conflicte entre les parts. L’alqueria fou parcel.lada i convertida en pobla, L’alqueria de Malbuger. pròxima a Maó, també fou dividida i repartida entre els nous repobladors vinguts a l’illa, però no convertida en un centre de població.

La monarquia, una vegada més, aprofitava el desacord  entre  dues parts litigants per adquirir a baix preu, unes propietats que entraven dintre d’un dels seus projectes, ja que en procedir a la venta dels immobles, la monarquia podia exigir el lluïsme, dret senyorial que suposava al venedor haver de satisfer a la corona, com a propietària directa del territori, una sisena o una dècima part del seu valor.

La fundació de la pobla d’Alaior (1304), situada a dalt un turó, resguardada dels forts vents de tramuntana, sembla ser que va ser una decisió que truncà el desenvolupament d’una altra antiga parròquia que es pretenia fundar al voltants de Binixems. Uns terrenys, pròxims a la costa nord, que no tenien cap mena de protecció davant el desembarcament de pirates o enemics; per tant, el lloc elegit, que en altre temps pareix havia estat un possible petit assentament romà, va gaudir de l’aprovació dels nous repobladors i molt prest convertit en una zona poblada.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.