La seva ubicació és dubtosa, tal vegada per ser un nom utilitzat quasi exclusivament per gent de la mar, i al mateix temps ser un nom poc atractiu per al poble, tradicionalment molt religiós i devot, que evita pronunciar-lo si no és absolutament necessari.
Uns autors el situen als penyals de sa Falconera d’Alfurinet o de sa muntanya Mala, i altres entre cala en Calderer i sa roca de sa Sal. També hi ha qui l’anomena punta de Cala Moragues.
Segons la Carta de Navegació del 1894 aixecada per la “Comisión Hidrogràfica de la Península”; el “Derrotero del Mediterráneo” i el “Mapa Militar de 1915” el situen a sa muntanya Mala.
Hi ha qui diu que durant una època la costa nord va estar habitada per nombrosos ermitans, que cercàven en la seva impressionant solitud un recurs místic. Les illes Bledes van ser refugi d’eremites i probablement també la muntanya Mala.
La llegenda diu que un d’ells va habitar entre les coves o encletxes del penyal i va tòrcer el seu camí cap al maligne; i emparat per la força desmesurada de l’indret va perdre la seva ànima entre inscripcions cabalístiques i màgia negra, que va ser vista pels pagesos dels contorns, que deien que els dies de maltemps escoltaven les seves embogides oracions perdudes al vent.
La por o la superstició van fer de l’ermità “negre” el símbol de l’anticrist, i de la muntanya Mala un lloc temut.
