Antoni Liz / Ciutadella – Comentam avui el llibre 1 dels 13 que formen L’ALMAGEST de Polemeu (de l’any 150 d. C. aproximadament) . Hi trobam observacions molt interessants.
El mes passat ja varem comentar el model geocèntric de Ptolemeu (ca. 85 – ca. 165) i una breu descripció de la seua obra més extensa: L’ALMAGEST.
Podem consultar l’obra sencera en castellà a la web: https://es.wikisource.org/wiki/Almagesto
Segurament només alguns (pocs) interessats per l’astronomia hauran consultat. Pot ser que es considerin les idees anticuades i sense utilitat, però val la pena fer-hi una ullada. El llibre té seccions amb dades i càlculs difícils però també hi seccions amb explicacions clares i de fàcil lectura.
El llibre 1 està dividit en 16 capítols.
Als primers capítols ja ens diu que el cel que podem observar ha de tenir forma esfèrica i que es mou com una esfera. Les estrelles s’encenen quan surten de la Terra per l’est, es mouen i s’apaguen quan es posen per l’oest.
Al capítol 4 ja ens diu que la Terra és esfèrica descartant, de forma justificada altres formes (plana, cilíndrica,…). Quan ens movem cap el Nord algunes estrelles del sud deixen de ser visibles.
Al capítol 5 ens diu que la Terra és al centre del cel. (Model geocèntric) Introdueix molts conceptes importants a partir de les observacions: Solsticis, equinocci, eclíptica, equador, etc. Al final del capítol trobam una observació ben interessant:
«en els Equinoccis l’ombra del rellotge de Sol (gnomon) a la sortida del [mateix] ja no formaria una línia recta amb la seva ombra en la posada sobre un pla paral·lel a l’horitzó, ni tan sols precisa. Això no obstant, aquest és un fenomen que s’observa clarament a tot arreu.»
És a dir que el dia de l’equinocci, a qualsevol lloc, l’ombra fa un moviment en línia recta sobre la superfície horitzontal. Altres dies descriu corbes.
Al capítol 6 observa que la mida de Terra ha de ser com un punt (petit) comparat amb el cel ja que sempre veim mitja esfera del cel i la Terra en amaga l’altra mitja.
Al capítol 7 diu que la Terra no mostra cap moviment en cap direcció.
Al capítol 8 explica que el cel mostra dos moviments combinats: El primer és el moviment diàri de les estrelles en cercles d’est cap a oest i el segon el lent desplaçament en sentit contrari que fan les estrelles passant els dies.
Els capítols seguents són de major dificultat (més teòrics) fins arribar al capítol 12 on mostra els instruments de mesura emprats i la manera de determinar experimentalment la inclinació de l’eix de la Terra i la latitud del lloc d’observació.
Un instrument format per un anell mòbil que pot girar a l’interior d’un altre anell fixat. S’ha orientar cap al sud per mesurar l’altura del Sol al migdia.
Després mostra un instrument millorat per fer el mateix. La precisió de l’instrument es pot millorar augmentant les mides de l’instrument.
Aquí hi ha dues versions d’aquest instrument (petits, fets de cartolina) mostrant l’ombra al migdia del solstici d’hivern.
Després observa que la meitat de la diferència d’altura entre els dos solsticis en dona la inclinació de l’eix de la Terra i també la mitjana de les dues mesures ens dona l’altura del Sol a l’equinocci. La distància d’altura altura fins el zenit dona la latitud del lloc d’observació. Tot açò apareix a molt poques obres divulgatives actuals.
Les dades trobades por Ptoleu són que la diferència dona entre 47,67º i 47,75º. (inclinació de l’eix, meitat = 23,8º).
Els darrers capítols també són de lectura més difícil amb dades i càlculs.
Esperem haver despertat l’interés per conèixer directament algunes obres clàssiques de la Ciència a les que podem accedir fàcilment.
