Histerectomia Per Marta Seguí

Marta Seguí – La paraula histerectomia procedeix del grec: hystera que significa úter i ektomia que significa extirpació. Llavors la histerectomia és la cirurgia per extirpar l’úter.

Actualment es realitzen al Regne Unit unes 100.000 cada any i a Estats Units unes 590.000. Per sort, el 90% són per causes benignes com per exemple fibromes que provoquen sagnats anormals, prolapse uterí, miomes uterins o adenomiosis (quan el teixit que forma la regla es desenvolupa dins la paret muscular de l’úter).

La histerectomia pot ser total, és a dir l’extirpació de tot l’úter, o subtotal que significa que només s’extirpa el cos uterí i es conserva el coll. La decisió d’un tipus o l’altre d’histerectomia depèn del motiu de la intervenció i del criteri mèdic.

La gran discussió científica és el mètode de realitzar aquesta histerectomia. Existeixen tres maneres d’extreure l’úter:

  • Histerectomia abdominal: És l’extirpació de l’úter a través d’una incisió a la part inferior de l’abdomen. Tradicionalment ha sigut el mètode d’intervenció més utilitzat, sobretot en tumors malignes o quan hi ha presència d’altres patologies pèlviques.
  • Histerectomia vaginal: És l’extirpació de l’úter a través de la vagina, és a dir, fent la cicatriu al fons de la vagina i traient l’úter a través d’ella. Originalment només s’utilitzava per tractar el prolapse uterí, però actualment és un mètode d’elecció per altres patologies ginecològiques.
  • Histerectomia per laparoscòpia: És l’extirpació de l’úter a través de petites incisions a nivell abdominal i la utilització de càmeres per accedir a ell.En una revisió d’una revista important van concloure que la histerectomia vaginal és la més freqüent i la que té una recuperació més ràpida i menys episodis febrils en el postoperatori. Tot i així, si la histerectomia vaginal no és possible la millor segona opció és la laparoscòpia encara que el temps d’operació és més llarg i hi ha major possibilitat de lesions en el tracte urinari.

La primera reflexió que m’agradaria fer és la importància d’acomiadar-se de l’òrgan. A partir de la setena setmana de gestació es comencen a diferenciar els òrgans sexuals, és a dir, a partir d’aquell moment l’úter format part del cos d’aquella bebè. Un òrgan que estarà adormit fins a l’adolescència. Amb la primera menstruació el tindrem present al menys un cop al mes, pensarem en ell sigui per la incomoditat d’haver d’anar al bany més cops per canviar-nos el mètode que utilitzem o per si hi ha dolor (cosa que no és normal). La connexió arribarà al seu extrem amb l’embaràs i el part on realment es veu el potencial d’un òrgan tan màgic com és l’úter.

La segon reflexió que vull fer és l’observació de l’úter com a òrgan buit amb una grans capacitats. La possibilitat de crear: crear un teixit que es descamarà cada mes si no hi ha la fecundació o de crear una persona a partir de dues cèl·lules. També té la capacitat de guardar: guardar aquella criatura que ha creat i alimentar-la perquè creixi, però també de guardar emocions no expressades.

Amb aquestes dues reflexions presents, crec que la histerectomia no és normés la pèrdua de la matriu per una dona. És la pèrdua d’allò que li ha recordat i l’ha construïda com a dona. Llavors, la meva recomanació és acomiadat d’aquell òrgan amb un ritual íntim i personalitzat com ho faríem d’una persona estimada o d’un espai familiar.

Baleària

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.