Després d’un període de gairebé un any de visitar diverses ciutats i territoris, l’equip de Yolanda Díaz, vice-presidenta del govern, havia convocat aquest passat 2 d’abril, un acte central de constitució formal de la proposta Sumar com a moviment ciutadà i de la presentació de la mateixa Yolanda com a candidata a la presidenta del Govern. Dos menorquins hi van assistir, Esther Piñero i Lluís López. Amb aquest darrer, actualment regidor de Junts Per Lô a l’Ajuntament d’Alaior i número 2 de la llista d’Avançam a les pròximes eleccions municipals parlam avui.
Quin interès hi havia per assistir a l’acte?
A Menorca, un grup nombrós de persones seguim amb interès tot aquest procés, amb la creença que es tracta d’una proposta seriosa per a recuperar l’esquerra després d’uns anys de disgregació i constituir una base suficient per a tenir una representació forta en el pròxim Congrés i Senat i, naturalment, govern. Yolanda ha plantejat aquest repte com un moviment social; no una suma de partits, sinó un moviment social al qual els partits que li volen donar suport s’hi sumen. Ella ha demostrat de sobres les coses positives que per a la classe treballadora es poden aconseguir des del govern de l’Estat.
Com va ser l’acte?
L’acte va ser com una celebració, amb la seva cerimònia i la seva festa. Es calcula que hi van participar cinc mil persones, entre les que vam entrar al pavelló i aquelles que van quedar a fora. Es tracta d’una xifra força significativa. Però el més significatiu va ser l’absència total de banderes o consignes de partit. Amb tot, es notava que hi havia persones que havien vingut de tots els llocs de l’estat, amb personatges que van tenir un paper important de suport a la idea: Joan Ribó, alcalde de València; Ada Colau, alcadessa de Barcelona, Mónica García de Mas Madrid, Iñigo Errejón, de Más País; els ministres Garzón i Joan Subirats, Ernest Urtasun i altres eurodiputats, Melanie Vogel, dels Verds Europeus; López Uralde d’Alternativa Verda i també alguns dirigents de Podem a nivell personal i sobretot moltes persones del moviment associatiu. Açò ha estat una trobada de participació individual. També era palesa una enorme expectació a nivell de mitjans de comunicació, que ensumaven que es tractava d’un acte important.
I és realment important?
Jo crec que sí, per açò hi vaig anar. Crec que en l’esquerra fa falta saber sumar. A l’acte hi van haver parlaments diversos. Per exemple, hi havia un jove de 20 anys, extremeny que parlava tant de l’Espanya “oblidada” i “deixada” com de les qüestions de joventut. Va ser l’únic home damunt l’escenari, la resta van ser dones. Una d’elles era botiguera de queviures de València que va reivindicar el comerç local i de proximitat. També va venir des de Múrcia una sindicalista de CCOO que va treballar per poder tenir un conveni col·lectiu a l’hostaleria. El punt internacional el va posar na Gioconda Belli, exiliada de Nicaragua i que va deixar una de les frases del dia “Porque si hay algo que enseñan los fracasos, es que en la izquierda (…) debemos aprender a sumar y entender la gradualidad de los cambios y dejar de ser sabelototos”. Finalment, Carla Antonelli, primera diputada trans a Espanya, va fer una crida per mantenir els drets adquirits no només per la llibertat de gènere, sinó també en feminisme, els matrimonis igualitaris, i els drets en general.
Yolanda Díaz va tancar l’acte amb un discurs que va tocar totes les qüestions que afecten a l’actualitat política de l’estat per acabar anunciant el seu compromís de presentar-se com a candidata a presidenta del Govern.
Es va notar l’absència de Podem?
Podem és la part que ara hi manca en aquesta convergència, en aquesta confluència. Amb Podem compartim avui tot el que és Unides Podem i jo no tenc cap dubte que s’incorporaran. No sé de quina forma serà, però pens que aquest és el millor camí per l’esquerra i que l’hem de caminar junts.
