Jacme de Lustrach, ‘alquimiayre’: científic o entabanador? Per Jaume Sastre Moll

NOMS dels elements amb els seus respectius Símbols GALÈNICS I ALQUÍMICS

Jaume Sastre / Ciutadella – La figura del rei Joan I d’Aragó fou la d’un monarca d’un tarannà contraposat al caràcter autoritari i rancuniós del seu pare, Pere IV el Cerimoniós. El rei Joan fou una persona molt culta, afable, amant del luxe, de les Belles Arts, de la Música, de la Literatura i de l’Astrologia; però de salut feble i malaltissa, poc donat a entrar en pugnes bèl·liques i menys en guerres. Joan I  ha passat a la Història amb qualificatius com “Amador de la Gentilesa” i per la seva gran afició a la caça com Joan I el Caçador, activitat en la que va trobar la mort, en el mes de maig de 1396.

Fill de Pere IV i de la seva tercera esposa Elionor de Sicília, el seu pare  va crear per ell el títol de Príncep de Girona (1351), titulació que des de llavors ostentaren tots els prínceps hereus dels monarques de la Corona d’Aragó. L’any 1393 Joan I va instituí a Barcelona els primers Jocs Florals, als quals hi participaren poetes, músics i literats de tots els seus estats per obtenir els premis anunciats en els certàmens.

L’any 1395  fugint de la pesta, que s’estenia per tots els territoris peninsulars, arribà a Mallorca amb una nombrosa i luxosa cort, hostatjant-se en el castell de Bellver, força situada a les afores de Ciutat, ubicat en mig d’un verd i formós bosc de pins, allunyat d’una ciutat bulliciosa, mercantil i cosmopolita  com era Ciutat de Mallorca. Un castell que s’havia construït en temps de Jaume II i el seu fill Sanxo I, els primers reis de Mallorca.

Entre els assistents a la cort que acompanyaven el rei Joan hi figurava Jacme de Lustrach, un alquimista d’origen occità que s’havia compromès amb el rei en trobar “La Pera filosofal”,  capaç de convertir qualsevol metall en or, i així poder donar solució a les quantioses despeses generades per la cort i els regnes.

Jacme de Lustrach havia informat al rei que, mitjançant l’alquímia, les substàncies metàl·liques eren susceptibles de transformar-se en unes altres, transmutant la seva composició, ja que tots els metalls presentaven unes mateixes característiques físiques; però la teoria no era tan simple. En la pràctica concorria, a més d’una acció física (la metal·lúrgia), una disciplina filosòfica, acompanyada de conceptes astrològics, semiòtics, místics i espirituals que requerien posar en pràctica uns antics coneixements transmesos per cultures ancestrals: mesopotàmiques, egípcies, perses, hindús, xineses, que havien influenciat a les noves cultures greco – romana i islàmica.

Tots els elements químics (naturals) tenien una simbologia específica que es transmetien i s’assolien en totes les obres d’alquímia, uns signes que també eren usats en l’Astrologia i l’Astronomia per representar el Sol, els cinc planetes i el satèl·lit de la Terra. Així doncs, el símbol pel Sol era l’or, el més pur dels metalls;  la plata era per la Lluna; a Venus se li assignava el coure;  a Saturn, el plom; l’estany era per Júpiter; argent viu o mercuri pel planeta Mercuri; i pel planeta Mart el ferro.

En el pla espiritual, els alquimistes havien de transmutar la seva pròpia ànima abans de transmutar els metalls, acció que requeria una purificació prèvia del seu esperit, basada en l’oració i el dejuni.

En la seva estança a Mallorca, Jacme de Lustrach va residir a la Torre de l’Àngel, del castell Reial de l’Almudaina, un “donjon” coronat amb un àngel panell de bronze, protector de la Ciutat, fus i confeccionat per l’escultor perpinyanès Antoni de Camprodon, a principi del segle XIV (1309). Segons sembla, l’alquimista va ser allotjat als baixos de la torre on es va construir una fornal en una d’aquelles dependències, on l’alquimista era assistit en el seus treballs per cinc servents i disposava d’una petita guarda personal.

En el mes de novembre de 1395, des de Bellver, el rei Joan I manava, amb una carta, adreçada al seu tresorer mallorquí Galceran de Llobet, que pagués 120 lliures a Lustrac i la soldada als seus servents que li ajudaven “ en certa obra de alquimia ”, quantitats que corresponien als mesos de novembre i desembre de 1395, i gener, febrer i març de 1396. És a dir, que l’alquimista cobrava 16 sous diaris, una quantitat molt alta en aquells moments. A més d’aquestes pagues, el tresorer va bestreure 13 lliures 16 sous en la compra de 2 marcs d’argent fi, altres 13 lliures 16 sous per certa quantitat de coure i 5 lliures 1 sou per “XXX marcs de coure necessaris per la dita obra”. ARM RP 3465 f. 85-85v

Malgrat haver mort el rei en el mes maig de 1396, Jacme de Lustrach prosseguí la seva tasca a Mallorca durant el regnat del rei Martí I, monarca que succeí al seu germà en el tron, però sembla ser que l’alquimista va veure reduïda la seva assignació diària a set sous, i va haver de prescindir dels serveis dels seus cinc ajudants. Sembla ser que la nova assignació va ser deguda a una intervenció al seu favor de la  reina Maria de Luna, la  qual va intercedir per ell a fi de poder culminar l’obra de recerca. Amb aquella ajuda J. de Lustrach va poder subsistir fins el mes de maig de 1398. ARM RP 3488 f. 79

Entre el mes de maig de1398 i el mes d’octubre de 1399 no tenim altres notícies de l’alquimista. Una carta reial, datada a Saragossa el 4 d’octubre de 1399 notificava a Berenguer de Montagut (Lloctinent de la governació de Mallorca) que Jaume de Lustrach demanava uns salaris endarrerits i manifestava que no havia finalitzat els seus treballs, per la festivitat de Sant Miquel (29 de setembre), com havia promès. ACA Reg. 2243 f. 16.

En una altra carta, adreçada al Procurador reial del regne, Matheu de Loscos, (Saragossa 4 d’octubre de 1399) el rei li notificava haver rebut l’obra que li havia enviat, titulada “Obra de la Pera Filosofal” escrita de Jaume de Lustrach i dedicada al rei.

Pocs mesos més tard, el rei Martí escrivia al Lloctinent de la governació i al procurador de Mallorca (Berenguer de Montagut i Matheu de Loscos respectivament) tractant el treball de l’alquimista de vanitós i mancat de contingut, una manifestació que suposa la immediata suspensió salarial i dinerària de l’alquimista.

El llibre tramès al rei Martí duia per títol “Liber Fenicis (o de Phoenix) de compositione lapidis philosophorum” o “Obra de Pera Filosofal” tractat d’alquímia que posteriorment en el segle XVIII va ser traduït i inclòs en alguna miscel·lània alquímica.

En el mes de març de 1400, des de Saragossa, el rei manava detenir i empresonar a Jacme de Lustrach, i enviar-lo a Barcelona, on el veguer de la ciutat, Arnau Guillem de Bellaria el mantingués pres amb bones guàrdies per evitar la seva fuita.

No coneixem la sort que deparà a l’alquimista. Sabem que durant cer temps va gaudir del favor de la reina Maria de Luna. Va escriure un tractat d’alquímia que va dedicar al rei Martí. Uns condicionants que degueren servir per minvar la seva possible pena, con succeí a Jaume Roig autor de l’obra l’Espill (El Mirall), llibre que escrigué estant empresonat (entre 1398 i 1399) acusat, juntament amb altres funcionaris reials, acusat de participar en la mort del rei Joan I.

Bibliografia; -LUANCO, José Ramón de (1884); Otro libro catalán desconocido. Memória leida en la Real Academia de las Buenas Letras de Barcelona, por el académico de número …
-QUADRADO, J- Mª, (1887): Micelánea. Datas del año 1397 – 1399; BSAL pp 109 – 110

Baleària

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.