Gustau Juan / Ciutadella – Després de les darreres revelacions de com els EE.UU. gestionen realment la guerra d’Ucraïna, per la filtració de documents dels seus serveis secrets, un altre notícia ha sorgit en relació a aquest conflicte bèl·lic: les restriccions que alguns estats membres de la UE han imposat al pas pels seus territoris dels cereals ucraïnesos, en contra de la política comuna de la Unió: Hongria i Polònia, primer i Eslovàquia i Bulgària, que els seguirien.
D’Hongria no sorprèn, per la seua relativa proximitat política a Moscou. Una altra cosa és el cas de Polònia, estat històricament enfrontat amb l’imperi rus i, per tant, un dels països europeus més bel·ligerants a favor de d’Ucraïna.
Però, …; i el però no és altre que el gra i el aliments ucraïnesos, entrats legalment o il·legalment al país, pressionen a la baixa la producció local i perjudica molts de petits pagesos: la qüestió del blat ucraïnès, que inunda Polònia i altres països europeus s’ha convertit en un conflicte diplomàtic al si mateix de la coalició occidental anti-russa.
El filòsof anglès Thomas Hobbes, pessimista per naturalesa, ja al segle XVII, escrivia al seu conegut tractat de filosofia política, “Leviatan”, que “totes les accions voluntàries de l’home tendeixen al seu propi benefici”. I, dissortadament, sabem que massa vegades açò és cert: en prou casos l’egoisme passa per davant la solidaritat; i més quan és el propi poder polític constituït el primer interessat en incitar aquest egoisme primari, de curt abast.
Que les fèrtils planes de l’est d’Europa són les més importants exportadores de gra del món no és cosa d’ara. Ja al segle XVIII un dels principals negocis a la Menorca britànica va esser el lliure comerç del blat i llegums que sortien del port d’Odessa, a la costa de l’actual Ucraïna.
A un capellà maonès, conegut com “es capellà Rincó”, se li atribueix aquesta frase, als durs anys quaranta del segle passat: “no és de bones obres que viu la gent, sinó de bones olles”; i, avui, el control dels aliments de primera necessitat i els seus preus s’han convertit en un instrument més de poder.
