Poncio Mascaró / Tarragona – En unes eleccions i concretament a les municipals dues coses són segures. La primera que es produirà una votació per part de les persones que estiguin incloses al cens electoral, i, la segona que es produirà un canvi de govern,siguin els seus components nous del tot o igual o en part igual que l’anterior. Perquè al final d’una legislatura el govern antic entre en funcions i amb la presa de possessió després d’unes eleccions es constitueix un de nou.
Prèviament a la presa de possessió del nou consistori és interesant donar importància a la declaració obligatòria del patrimoni i d’interessos dels seus membres , sense oblidar declarar les possibles accions mercantils que es tinguin, per a després evitar problemes no solament de transparència sinó de possibles incompatibilitats en la tramitació d’expedients. En dita tramitació, per cert, caldrà que les regidores i regidors procurin no participar en el seu impuls o votació quan afectin també a possibles vinculacions laborals.
El tema d’incompatibilitats dóna molt de sí mediàticament però no tant jurídicament. Una vegada vaig haver de tornar de Menorca un estiu per l’explosió del cas més mediàtic a Tarragona d’aquest segle i directament des de la dutxa després de tornar de navegar i vist el que es deia a les notícies de la TV3 i les trucades que es rebien. Però després ni en la via contenciosa ni en la via penal va passar res, però això el cap d’un temps, de moment tant els afectats com la legislatura van quedar ja bastant tocats.
Un govern que vulgui entrar amb força és important que arribi amb els deures fets, en quan a distribució de competències entre els seus membres, la qual cosa no és gens fàcil en els governs de coalició i fins i tot amb els representants del consistori decidits en tots els nombrosos organismes del que forma part. Tot això si s’aconsegueix fer el mateix dia de la pressa de possessió i en una sessió diferent a continuació de dita pressa de possessió i l’endemà, a la vegada, es produeix una notificació generalitzada tant d’ordre intern dins del mateix Ajuntament com cap als organismes exteriors afectats, es produeix una gran sensació d’eficiència i serietat interna i externa, a la vegada que es visualitza més ràpidament el nou govern.
Els directius municipals tan polítics com administratius tenen un marge d’uns dos mesos des del nou govern per fer els canvis organitzatius que es consideri que cal fer. Després d’aquest temps l’experiència demostra que poden quedar engolits pel sistema.
Tant des d’un àmbit polític com administratiu és molt important la coordinació. Des d’un àmbit polític és més difícil , lògicament, quan més grups polítics hi hagi al govern. Per això és convenient que quedi tot ben escrit en el pacte de govern. Determinar quines persones tindran aquesta tasca i com es resoldran les discrepàncies i periodicitats de les trobades. Cal tenir en compte que cal preveure que els dies de vi i roses a vegades no duren per sempre.
I també en la via administrativa és convenient l’existència d’una mena de comissió executiva de coordinació, en el sentit funcionarial de l’expressió, és a dir, no en el sentit de dictar actes administratius que, d’altre banda, legalment no poden, però que coordini administrativament tot l’Ajuntament, tan les àrees administratives com la policia local o la brigada, quant a expedients administratius, evidentment, no en l’àmbit operatiu. I que cada àrea sàpiga el que fa una altra encara que estiguin a edificis diferents. I sota una presidència també administrativa, malgrat l’Alcalde i això no s’hauria de delegar, participi i presideixi quan ho consideri oportú, sobretot al principi per veure com van les coses. I sobretot fitxar objectius a dita comissió executiva , fer el seguiment d’expedients administratius importants i demanar resultats. Parlar el necessari, fitxar fins i tot les durades aproximades de les reunions a la mateixa convocatòria i demanar a la pròxima, com a primer punt, com estan les coses que es van decidir fer a l’anterior. Amb tots els caps d’ àrees i serveis per si algú passa al problema a un altre que el passin davant del president administratiu o del propi alcalde si vol ser-hi.
Un Ajuntament és un organisme evidentment polític però també és administratiu en el sentit que ha de fer gestió. A un Plenari, que potser es l’òrgan més polític dins de l’Ajuntament, no s’aproven només normes generals urbanístiques, fiscals etc, sinó que també hi ha acords de gestió. És a dir, no són com els parlaments. En un Plenari Municipal el govern que executa forma part intrínseca, per llei, del mateix plenari. El pressupost és el mateix, l’edifici és el mateix i els funcionaris són els mateixos. En un Plenari municipal de poc serveix la brillantor parlamentaria si després no hi ha una brillantor en la gestió, o el menys una certa brillantor en la gestió.
Convé que això se sàpiga, és a dir, un Plenari per llei no és un Parlament. I a la vegada un Ajuntament també per llei, té les competències que té i arriba a on pot arribar i en conseqüència no és pot pensar que ho pot fer tot o quasi tot. I també que hi ha uns procediments administratius d’acord amb lleis no fetes, per cert, per funcionaris. I també que aquests no poden posar més bastons a les rodes que els pals que posin les lleis interpretades segons la jurisprudència.
I escrit tot això, que com es lògic, perquè tot és opinable, pot servir o no , es pot seguir o no , i es pot trobar interessant o no. Però m’agradaria acabar aquest article amb una expressió que crec que sí que pot servir, es pot seguir i es pot trobar interessant i és el que diem a Ciutadella de Menorca per les festes de Sant Joan : “Sort i Ventura”.
