Gustau Juan / Ciutadella – Maig ja és aquí. Tradicionalment havia marcat el punt més alt de la primavera en tot el seu esplendor: el més de les flors; l’estiu meteorològic encara no havia arribat, més enfora, l’estiu astronòmic.
El clima i els seus canvis, naturals però també induïts pels propis humans, condicionen la satisfacció les necessitats primàries, el clima i l’ambició dels mateixos humans.
Perquè més enllà de l’efecte multiplicador i distorsionador de qualsevol problema que tenen els períodes electorals, la realitat sol esser sempre tossuda: la sequera, la falta d’aigua, és un fet que ha produït i explica molts de canvis al llarg de la història; açò és ara, també, molt, massa patent, perquè de l’aigua, del clima, depèn la vida del planeta.
Tanmateix, el mes de maig d’enguany sembla que torna esser estiu meteorològic, com ho va esser antany. Però, imprudents, ens el volem menjar amb la mateixa cullera: sense haver après res de l’any passat i, amb la mateixa poca traça, ens disposam a cometre els mateixos errors i fer malbé uns recursos escassos, com són l’aigua, l’aire -el medi ambient-, el territori, amb uns boscs en perill d’incendi extrem, …; tot per un esquifit guany efímer, que sembla que ho justifiqui tot.
Açò sí, tot ha d’esser molt polit, amb un poble com un mostrador ben llustrat, amb carrers i places ben nets: només asfalt i rajoles, i qualque racó de jardinet amb uns quants ramells de viver que facin bona planta, tot ben net de “males herbes”.
N’hi ha, però, que fins i tot als espais públics, també prou ens hi agraden les flors ventureres, encara que siguin plantes tan humils com el bolig, la corretjola o unes malves bordes, que ens alegren més la vista que el ciment i la gravilla.
