Raymonde Calvo / Felanitx – Es pot considerar que Pierre Larousse, (1817-1875) és el gramàtic, pedagog i lexicògraf francès que va democratitzar el saber. Qui no ha obert un Larousse per cercar el significat o l’ortografia d’un mot? Aquell diccionari familiar amaga un destí fora del comú, el d’un home del segle XIX decidit a reunir tot el saber del món en un únic llibre. Una empresa insensata que li va costar la vida.
Ja infant va manifestar un gust profund per la lectura malgrat no tenir uns pares lletrats. Estudià a l’escola comunal del seu poble de Borgonya però degut a la seva precocitat ben aviat l’enviaren a “l’Ecole Normale” (Escola de Magisteri) de Versailles on aprovà amb gran facilitat l’examen d’accés. Aquesta escola formava els professors del país. Després d’obtenir la titulació tornà entusiasmat al seu poble per exercir de mestre quan encara no tenia 21 anys. Aviat quedà decebut; Ell que somiava amb despertar la intel·ligència dels infants, es topà amb mètodes arcaics: abús de la memòria, càstigs corporals i llibres de text embrutidors. La seva motivació poc a poc es va anar esvaint i, a falta de no poder ensenyar al seu gust va presentar la seva dimissió i partí cap a Paris. Amb els seus magres estalvis, llogà unes golfes al Barri Llatí i es va inscriure a tots els cursos gratuïts que oferia la capital: conferències a la Sorbonne, al Collège de França, passant per les lectures del Muséum national d’història natural. Així, durant molts de mesos el jove Larousse estudià llatí, grec, lingüística, sanskrit, xinés, història, filosofia, mecànica, astronomia etc. Prenia moltes notes i els vespres les passava en net a la calor de la biblioteca Sainte Geneviève. Resultat: milers de fitxes sobre molts de temes i l’ambició de democratitzar el saber, però encara sense saber com.
La sort es presentà el 1851 quan Pierre Larousse conegué Augustin Boyer. També borgonyó i mestre com ell, compartia el seu mateix ideal. A més tenia els doblers per fundar una editorial i així va néixer la llibreria “Larousse et Boyer”. Els seus llibres pedagògics, il·lustrats i atraients, gaudiren aviat d’una gran reputació reforçada al 1856 per l’èxit del “Nouveau dictionnaire de la langue française”. Tanmateix Pierre Larousse ja tenia un altre projecte al cap, el d’una enciclopèdia on es podria trobar els coneixements que enriqueixen l’esperit humà. Una obra destinada a instruir a la gent sobre totes les coses. La tasca era colossal, però Larousse hi va dedicar cos i ànima. Ajudat per vuitanta col·laboradors, supervisà d’aprop i durant deu anys “Le Grand Dictionnaire universal du XIX siècle”: desset volums (24.000 pàgines), publicats entre 1863 i 1876. L’entusiasme fou immediat i els elogis unànims. És destacable el testimoni de l’il·lustre escriptor Anatole France qui va dir: “Tot està dins aquesta suma: els grans esperits, els monuments, les obres d’art… Honestament no he trobat cap tema que hagi escapat al Sr. Larousse!”
Pierre Larousse va sacrificar tota la seva vida, la seva fortuna, la seva família i la seva salut, a aquest foll projecte. Morí esgotat als 57 anys d’una congestió cerebral.
Però és indiscutible que des de les hores, la paraula Larousse s’identifica amb aquest diccionari indispensable que es troba a totes les biblioteques. Podria somiar aquest il·lustre personatge amb una posteritat tan prestigiosa?
