Itziar Lecea / Ciutadella – Antoni Florit és la cara nova de Ciutadans al nostre municipi. Ell s’ha posat al capdavant d’un grup, la majoria d’independents, que han donat la passa per presentar la candidatura.
Com el van convèncer per encapçalar la llista de Ciutadans?
He decidit donar la passa endavant, junt amb un grup de persones amb moltes ganes, per posar fi a l’immobilisme en què està sumit Ciutadella. Som un grup de 18 independents, però guiats pels actuals regidors, en Jaume Anglada, Isabel León i Eudimio Carrasco. El nostre objectiu és treure de l’immobilisme la nostra ciutat, i fer-ho des d’un punt de vista sostenible i ecològic, avantposant els interessos de Ciutadella als del partit. M’acompanyen, als primers llocs, José Maria Taltavull, Maribel Pons, Xaila Pons, Isabel Camps -que va de segona al Consell Insular-, i Juan Canals és el primer afiliat al partit que s’ha sumat a la llista.
Jo venc del món de la construcció des de fa més de 30 anys, a més d’estar dintre de l’Associació de Construcció. Des de la meva perspectiva em permet veure aquest immobilisme, especialment pel que fa llicències d’obra. Però hi ha molts de temes que s’han de desencallar, com el Pla General. O el PTI, que ara s’aprova a la correguda. Tanmateix, com estic dintre de la part executiva de l’Associació de Construcció, veig que hi ha molts de punts que queden aturats.
Com quins?
En infraestructures ecològiques i sostenibles anam molt enrere. També ens manca molt d’habitatge, que és un tema moltíssim seriós. En aquests moments, les propostes que s’estan fent passen per llevar alçades als edificis, el que farà encarir encara més els preus de compra i lloguer. Per tant, una de les propostes que tenim és la de poder mantenir l’alçada de les noves construccions. No fer-ho, és hipotecar el futur dels nostres fills, perquè prest serà impossible comprar una casa. Hem de pal·liar els efectes de la pujada de preus, i el problema que tenim és que anam tard, perquè els permisos per fer obres tarden ara dos anys a arribar. És realment inadmissible. El termini real, en teoria, és de tres mesos, però ens conformaríem amb sis. Ara, quan algú vol començar una obra, i fins que li arriba el permís, el preu dels materials ha pujat tant que ha de desistir.
Dintre del programa per Ciutadella, quines propostes destacau?
Volem posar en marxa la finestreta única per agilitzar les tramitacions burocràtiques. Mirant més enllà, tenim la intenció de demanar fons europeus per fer front a temes com el clavegueram de Cala Morell, que ara no es fa res perquè no es redacten projectes, i creiem que són doblers que podríem aprofitar.
Pel que fa a infraestructures, tenim ganes de posar en marxa d’una vegada una vertadera estació d’autobusos. També, relacionat amb mobilitat, posar un estacionament per caravanes, que és de cada vegada més necessari. Així com tirar endavant propostes per desencallar el B9 del polígon i promoure terreny per habitatge de protecció oficial. Sense deixar l’apartat d’infraestructura i mobilitat, som partidaris de repensar es Born pels vianants, però creant bosses d’aparcament dissuasori. I sempre tenint en ment que s’ha de fer pensar de cara al futur, garantint el màxim la sostenibilitat i l’ecologisme. Les obres que es facin, s’han de fer mirant cap al segle XXI.
En l’àmbit social, tenim una necessitat imperiosa d’ampliar el geriàtric, així com ampliar el centre de salut del Canal Salat. Sense deixar l’àmbit social, tenim una proposta per crear un nou centre polivalent per a persones amb diversitat funcional. En aquests moments estem mirant on es podria fer i com dur-lo a terme.
En l’àmbit esportiu, volem repensar el Pla d’Equipaments Esportius, perquè hi manquen necessitats d’esportistes que no es veuen representades. I, culturalment, voldríem donar espai al carrer pels nostres artistes. Ara mateix Ciutadella és un poble mort en quant a representativitat cultural. Un exemple és el conveni de Música al carrer, que s’hauria de fer nou. Dintre de l’àmbit cultural, també volem deixar clar que no entrarem en la batalla de la llengua. Vivim en una comunitat amb cooficialitat de llengua, pel que emprar castellà o català no hauria de ser un problema. Com tampoc ho hauria de ser estimar cada una de les variants que xerram aquí. Si el menorquí és considera una llengua, ho han de dir els lingüistes, no els polítics.
També volem embellir Ciutadella i fer-la digitalment més accessibles assegurant fibra òptica tant al centre històric com a les urbanitzacions. Dintre del centre històric és molt important per noltros donar un ús a les coves de baixamar. És un tema que està aturat des de fa quatre anys, pel qual el consistori ha deixat d’ingressar milers d’euros en concessions. I no fa falta que sigui ús per restauració, perquè no descartam usos culturals i patrimonials. Però s’hauria d’assegurar un ús comercial per poder-ne treure un rendiment.
Estem començant la temporada. Hi ha propostes pel sector turístic?
Sí, i tant. Ara mateix tenim una partida i una brigada especialitzada en urbanitzacions. I són dues persones que encara no han començat. La nostra proposta és, durant tot l’any, un equip que realment es dediqui a manteniment de les urbanitzacions.
