Ningú Per Joan Pons i Pons

Joan Pons / Barcelona – Ja he votat. Ho he fet per correu postal. Ja guanyam un a zero. Ara hem de ser conservadors i mantenir l’avantatge. Bromes a part, com que estic empadronat a Menorca, en concret a Cala Galdana -no confondre per l’amor de Déu amb Serpentona!, he votat a les municipals la llista de l’Entesa encapçalada per Maite Pons de Ferreries, a les insulars a la llista de Més per Menorca liderada per Josep Juaneda i a les autonòmiques també a la llista de Més per Menorca comandada per Josep Castells. Sort. Els he votat no perquè durant aquests quatre anys que han governat en coalició m’hagin tractat bé i hi mantingui un deute; no, m’han tractat a cossa i clatellada però sé distingir entre els polítics que governen i la història i les idees progressistes que menen en el seu programa. Els polítics actuals només escolten els electors. No escolten els ciutadans ni acaben d’entendre que darrere el vot d’un elector hi ha un ciutadà. I que aquest ciutadà no s’esfuma després del recompte sinó que és real i no se’l pot tractar com si fos ningú o, paradoxalment, com si els polítics, per art de màgies gregues, es converteixin, com els companys d’Ulisses i del propi Odisseu, en Ouitis, que en grec antic significa Cap Home, Ningú; i els electors es transformin en ciclops amb el sol ull socarrimat amb una estaca endurida al foc i ens hàgim de conformar a demanar, com Polifem, qui ens ha cegat d’aquesta forma tan cruel i astuta i els polítics ens responguin, com un eco antic: Ningú. I ens deixin tots sols i abandonats als problemes quotidians que ens van prometre arreglar. I encara que hagi votat a aquestes forces d’esquerres menorquinistes i, per tant, no pot ser d’una altra manera, catalanistes, he de confessar que personalment em convé que guanyin les dretes no menorquinistes i, per tant, no pot ser d’altra manera, espanyolistes. M’explicaré. Si les esquerres menorquinistes m’han batejat amb el nom de Ningú només puc perdre res. Si guanyen les dretes puc guanyar molt. Com vaig xalar escrivint a l’època de José Ramón Bauzá! Què fàcil era embastar aquestes pedraules! Cada barrabassada perpetrada -docents, llengua, sistema educatiu, infraestructures faraòniques…-, era un article que s’escrivia tot sol. Per aquella època ho feia al diari Menorca que tenia un comptador de visites i un segon de comparticions que especificava la plataforma, la xarxa social: Facebook, Twitter o Instagram. Era tal la quantitat de lectures i de comparticions -a milers- que els responsables conservadors del diari van treure els comptadors -ho podeu comprovar entrant en una notícia o en un article d’opinió- i van deixar de comptar per no encoratjar-me i per no deixar en evidència la resta d’articulistes que també disposaven del seu propi comptador. Tenint en compte la quantitat de lectures i comparticions no seria agosarat afirmar que vaig decantar modestament i cap a l’esquerra la balança d’unes eleccions ajustades. Ai, però el poder -sigui de quin color sigui- té més por de les veus lliures i crítiques que dels beneficis que aquestes puguin aportar a la comunitat. Per tant, si guanya la dreta en un, en dos o en tots tres àmbits, la meva súplica és que continuïn com abans i així els articles s’escriguin sols. Si guanya l’esquerra només deman que no tractin els ciutadans que els han votat com a simples i útils electors que els han menat al poder sinó com a ciutadans. O, dit d’una altra manera, que no ens converteixin en Ningú.

NINGÚ. En frases negatives, ‘no cap persona’, indica l’absència total; en castellà, nadie.         

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.