Bosco Faner / Ciutadella – Constantment ens apareixen notícies sobre temptatives de suïcidi en joves. Durant el mes de gener el coordinador autonòmic de salut mental, Oriol Lafau, en declaracions a Europa Press ens comunicava que els suïcidis segueixen essent la primera causa de mort entre els joves de 15 a 29 anys. I accentuava: “En fillets petits és molt estrany perquè encara no tenen desenvolupat el concepte de mort, però ja l’utilitzen com a resposta”. El mes de març, Salut Mental, entitat amb una llarga trajectòria d’atenció a la salut mental, i Afasib, associació de familiars i amics de Balears, donaven a conèixer a la seu del Col·legi d’Infermeria (Coiba), a Maó, un programa de prevenció pioner a Espanya. Amb el nom de “(des)Integrades”, es posava l’atenció en el problema de salut pública que és el suïcidi, amb 4.003 persones difuntes a Espanya durant el 2021 per aquesta causa, i 89 a Balears. També se’ns diu i repeteix que per cada suïcidi, sis persones del seu entorn queden profundament afectades. I que, a més, a la mort per suïcidi hi ha que afegir els intents o ideació suïcida, que, segons l’organització Mundial de la salut (OMS), és de 20 per cada persona que aconsegueix suprimir la seva vida. Durant aquest mes de maig, Aurora Herraiz ens dóna a conèixer que Greg Lukianoff i Jonathan Haidt, en el seu llibre “La transformació de la ment moderna” (Editorial Deusto), afirmen que és impressionant adonar-nos que les connexions entre uns i altres són ràpides i gratuïtes, però que, a la vegada, aquesta hiperconexió pot estar perjudicant la salut dels joves. I, Enrique Echeburúa, catedràtic emèrit de Psicologia Clínica a La universitat del País Basc, també insisteix que quan es produeix un suïcidi, a més de qui defalleix, hi ha unes altres víctimes que no reben el recolzament adequat.
Tota aquesta informació em fa pensar: Escoltem i donem facilitat perquè qui es sent afectat per un dol, per una frustració,… es pugui expressar. El pitjor és el silenci, passar amb indiferència de l’estat d’ànim que viu qui pateix i el tenim al nostre costat. Segons se’ns diu, qui es suïcida vol deixar de patir, no vol deixar de viure.
Crec que a tots ens convé educar i acompanyar per a poder valorar cada dia que neix com un tresor que se’ns concedeix per a crear, per executar plans que ens facin sentir útils i omplin els nostres pulmons d’oxigen regenerador. Eduquem i visquem aprofitant les oportunitats que se’ns presenten, i les que personalment cercam, per fer un servei, per aprofundir una amistat, per a valorar el que se’ns ofereix com a sorpresa, com a misteri que ens convida a navegar per mars que ens reclamen atenció, admiració, esglaiament, gratitud…
La vida és eminentment misericordiosa. Ella ens regala constantment oportunitats per a navegar mar endins, sorpresos i agraïts. Eduquem! Val la pena!
