Miriam Triay / Ciutadella – Fa una setmana es va anunciar l’estrena de l’obra teatral Barba-rossa de la mà de la companyia La Trup, al Teatre Principal de Palma. L’adaptació de la darrera novel·la de l’escriptor Joan Pons Pons, va néixer en una conversació informal entre el director, Sergi Marí, i el mateix autor de l’obra. I aquest mes s’ha acabat convertint en una realitat; un projecte amb dates ja confirmades d’assajos, estrena i, fins i tot, preestrena. Des del setmanari hem parlat amb el director Marí per saber-ne un poc més.
Com sorgeix el fet de voler representar aquesta obra de Joan Pons?
La idea va partir d’una conversa amb en Joan Pons. Des del primer moment ha estat un projecte vinculat a l’autor de la novel·la. A més de ser una iniciativa que serveix per potenciar la creació de connexions entre diferents arts menorquines; ell és un autor ferrerienc, i nosaltres som una companyia teatral de l’illa. Aquesta és un poc la filosofia de La Trup, el fet de combinar diferents talents de Menorca, de potenciar el talent emergent, de voler treballar amb altres arts i artistes de l’escena menorquina.
Però per què la novel·la ‘Barba-rossa’?
Perquè, i en el sentit del que deia, és una obra que té ingredients molt interessants per portar damunt l’escenari: tracta uns temes, imatges i relats que donen molt de joc escènic. Òbviament, tractant-se d’una novel·la s’ha d’adaptar, però ja presenta elements idonis.
Què ens pot dir de la història que es conta? Com l’adaptareu?
Doncs és una novel·la de viatge per tot el Mediterrani, d’aventures, d’amor i batalles. En aquest sentit, per nosaltres, no és important que les coses passin en els mateixos llocs i de la mateixa manera, sinó que fem una aportació més vinculada als conceptes i a les idees de la història que explica Joan Pons.
La trama segueix la vida d’un menorquí qualsevol, desconegut, Roger Genestar que, a partir de certes casualitats, acaba coneixent, personalment, a Barba-rossa. I a través d’aquest personatge discret, que està als marges de la història real, podem conèixer un vertader protagonista d’aquesta.
Açò nosaltres ho podem representar en teatre, però clar, no serà amb els mateixos mecanismes que pot emprar una novel·la. Ho hem de recrear, ho hem de replantejar.
En quina fase de preparació esteu actualment?
El procés, jo crec, es divideix en tres fases: la fase de Joan Pons, de fer la novel·la. La fase de Clara del Ruste, una actriu i directora catalana, que ens ha preparat una primera adaptació dramatúrgica, una proposta de partida del que serà el guió de la novel·la. El seu paper ha sigut el de fer d’intermediària entre la novel·la i la feina de la companyia a partir d’aquesta obra. I ara ens trobaríem en la tercera, la fase de La Trup. En aquest sentit, nosaltres, a partir de la proposta de Clara del Ruste, estem preparant i estudiant els elements escènics.
És més, just aquests dies hem començat tres setmanes d’assajos intensos aquí, a Menorca, en format de laboratori. Es tracta d’un primer atracament a l’obra i a la proposta de guió, però encara no sabem quin paper representarà cada actor. Ara és quan haurem de prendre les decisions escèniques importants, a partir d’aquesta primera proposta d’adaptació.
Després d’aquest laboratori, ja tindrem un text de guió pràcticament definitiu, pactat entre tots, per poder fer els assajos més formals. S’ha de destacar que nosaltres som una companyia molt col·lectiva, i durant aquests primers assajos treballarem el text i recollirem les idees del grup, per poder arribar a tenir un guió final i que ens agradi a tots.
Amb aquest treball actual, de crear el guió a partir d’una adaptació de la novel·la, participa l’autor, en Joan Pons?
Sí, hi participa. Comptem amb la seva col·laboració en tot moment. Però, la veritat, és que ell ens està donant bastanta llibertat. Ha dipositat una gran confiança en nosaltres. I s’ha de reconèixer que açò no és fàcil per un autor, ja que ens ha deixat les mans totalment lliures per fer el que vulguem. Des de La Trup aquest gest l’agraïm molt, perquè ens ha entregat la seva novel·la una confiança cega.
I quin és l’equip artístic de ‘Barba-rossa’?
Pel que fa als intèrprets, comptam amb professionals com Queralt Albinyana, Enka Alonso, Rodo Gener, Eugeni Marí, Josep Mercadal, Xavi Núñez, Agnès Romeu i Àlvar Triay. En la dramatúrgia, com ja he dit, hem pogut disposar del talent de na Clara del Ruste. I pel que fa als altres camps necessaris per portar a terme una obra teatral, tenim a Pere P. Ripoll en la música, a Marga de la Llana i Tònia Coll Florit en l’escenografia, i a Mireia Costa en el vestuari.
Des de La Trup, sempre comptam amb la participació i el treball de professionals de fora de la companyia, com Clara del Ruste o Tònia Coll, ja que creim que una obra necessita que cadascú estigui especialitzat en un camp determinat.
Per acabar, quins són els plans de futur per aquesta obra?
Aquesta producció rep una subvenció del Departament de Cultura del Consell Insular; una ajuda i aportació del Teatre Principal de Maó; i és una coproducció de la convocatòria anual que fa el Teatre Principal de Palma. Així, es podria dir que és una obra que, en certa manera, ja neix amb escenaris teatrals establerts.
Primer de tot, mesos abans de l’estrena, quan ja hagin començat els assajos més formals el mes d’agost, el 29 brindarem un assaig obert a disposició de tothom que vulgui, a l’illa de Llatzaret. La data, de fet, no és la que ens hagués agradat, però per agenda ha hagut d’establir-se així. Nosaltres volíem fer aquest primer espectacle exterior, aprofitant el marc de l’illa, l’1 de setembre: l’aniversari de la destrucció de Maó per part de Barba-rossa, l’any 1535. Un fet històric bastant desconegut a Menorca, i que apareix al final de la novel·la de Joan Pons.
Després, farem una preestrena al Teatre Principal de Maó el gener del 2024. I una setmana després farem l’estrena al Teatre Principal de Palma. Ara bé, pretenem poder portar l’espectacle a molts més llocs, ja que consideram que presenta valors molt interessants, a més de presentar una part d’interès educatiu, ja que estem parlant d’història real de Menorca, i d’interès per la literatura menorquina.
Des de La Trup estem molt contents, perquè la feina que hem començat a fer ens està mostrant que tenim un bon espectacle entre mans. I ens agradaria que no fos la darrera vegada que aprofitam la capacitat del teatre per atracar a la gent la literatura que es fa aquí. La interrelació entre les arts és clau i s’ha de potenciar.
