Eduard Riudavets / Ciutadella – Quina novel·la tan ben travada! Això és el primer que em passà pel cap després de llegir, d’una tirada, Vides en cercle, de Cesc Cornet. Efectivament, poques vegades he llegit una novel·la negra tan complexa com aquesta i que alhora tingui un ordit tan perfecte.
En aquesta línia, no és d’estranyar que el jurat que li atorgà el IV premi Vilassar de Noir exposés, en la motivació del guardó, que era una “obra rodona” que exhibeix el domini dels mecanismes del thriller per enganxar el lector.
Abans de resumir-vos l’argument deixau-me dir que tot llegint la novel·la he recordat cites bíbliques sobre els pecats dels pares i la catarsi pròpia de les tragèdies gregues. No us n’explicaré els motius, ja us n’adonareu en llegir-la. Si més no, crec que estic deixant clar quant de molt m’ha agradat.
L’any 1983, algú segresta la Sílvia Gasull mentre juga amb les amigues durant la festa major de Monells. Vint anys més tard, els pares de la nena apareixen brutalment assassinats a la seva casa de Begur. I, ja en l’actualitat, en Joan Gasull mor quan està a punt de rebre el guardó a l’empresari de l’any.
Talment podria semblar que aquesta família és víctima d’una maledicció. Tanmateix, Vides en cercle és una novel·la negra on no hi ha lloc per aquesta mena d’intervencions sobrenaturals. Els crims tenen motius terrenals i es cometen amb mitjans terrenals.
Tres crims, tres èpoques, tres investigacions. Hi havia un perill evident de dispersió, la possibilitat de tirar pel camí fàcil, de treure’s de la màniga cartes marcades. Res d’això. Les tres trames s’entrellacen i s’expliquen una a l’altra, es complementen fins a fer encaixar totes les peces del trencaclosques.
A més, com a bona novel·la negra, Vides en cercle no estalvia la crítica. Així la corrupció que hi ha rere les grans fortunes, l’abús sexual, l’explotació de les persones… hi són ben presents.
Però parlem ara de detalls. En qualsevol obra literària els detalls són importants, però en una que transcorre en tres períodes de temps, separats un de l’altre per vint anys, ho són molt més. La memòria és fràgil, no obstant els que tenim una edat sabem perfectament quant de molt han canviat les coses des del 2004, i ja no en parlem si ens remuntam al 1983.
Així, a la novel·la, cada crim i cada investigació respecten escrupolosament, i amb tot detall, les circumstàncies del moment. Sembla una qüestió menor, potser ho és, però són aquestes petites coses les que donen versemblança a un relat.
Naturalment no us explicaré el desenllaç. Seria imperdonable. Allò que si us diré és que l’autor aconsegueix sorprendre’ns, i ho fa amb un gir argumental tan agosarat com, per altra part, totalment lògic. I dic que és lògic perquè cada ferida deixa la seva cicatriu, al cos o a l’ànima. Precisament en això rau, en el meu humil parer, un dels majors atractius de la novel·la. Els personatges no són plans o esquemàtics, ans al contrari es mouen en funció de pulsions profundes. Sigui l’ambició despietada o el dolor més íntim, actuen segons allò que són.
En conclusió, Vides en cercle t’atrapa i t’arrossega. Et manté intrigat, desficiós, amb un ai al cor… Efectivament, un veritable thriller. No us estranyarà, llavors, que tanqui aquesta ressenya amb un breu paràgraf de l’obra. Correspon a una de les escenes que més m’ha impressionat. En llegir la novel·la comprendreu el perquè.
“Atrapada en un malson, els músculs no li responien i, empresonada dins el seu propi cos, no tenia la capacitat de verbalitzar la veritat”.
